Cidaris blakei és una espècie d'eriçons de mar de la família Cidaridae. La seva closca (esquelet) està cobert amb espines (radioles) de tres tipus, un únic tipus és estès i similar a un ventall essent la funció defensiva i fent-lo fàcilment reconegible, mentre que les altres dos tenen funcions d'alimentació i locomoció. Alexander Agassiz la va descriure científicament per primera vegada el 1878. És present en el fons marí en aigües profundes en el Golf de Mèxic i les Bahames.
Taxonomia Cidaris blakei va ser descrit per primera vegada pel zoòleg americà Alexander Agassiz el 1878. Va ser un dels molts animals marins profunds dragats a partir de profunditats abissals al Golf de Mèxic durant les exploracions de l'USC GS George S. Blake, un dels primers vaixells de recerca oceanogràfica dels Estats Units, i del qual deriva el seu nom específic. El nom del gènere és Llatí per a una lligadura o tiara que porten els antics reis perses.
Descripció Encara que la seva aparença és bastant variable, altres membres del gènere Cidaris tenen espines llargues cilíndriques blaves o punxegudes que no estan cobertes de pell com la majoria de les espines d'eriçons marines. Com a resultat, els barnacles, cucs de tub i altres organismes epizoic creixen sobre ells. Les espines de C. blakei estan presents en tres formes diferents, una forma és ampla, plana i en forma de pala. També estan nus i creixen epizoics sobre ells.
Distribució Aquest eriçó marí es troba a l'Oceà Atlàntic occidental tropical. La seva àrea de distribució inclou el Golf de Mèxic i les zones d'aigües profundes de les Bahames, on van ser recollides del fons marí a profunditats d'uns .
Ecologia Les larves de C. blakei són plànctotrofes, és a dir, passen molt de temps vivint a la columna d'aigua, trigant quatre mesos a desenvolupar-se des de l'ou fins a la metamorfosi, i com a resultat poden dispersar-se àmpliament. Durant aquest temps són sostinguts al principi pel rovell d'ou, i més tard s'alimenten de zooplàncton i fitoplàncton. Tanmateix, els investigadors pensen que és poc probable que sobrevisquin a les temperatures més càlides presents a la columna d'aigua i, per tant, no poden migrar verticalment.
Referències
Categoria:Eriçons de mar