Procés en el qual una llengua desenvolupa un codi, conformat per una gramàtica, un lèxic, una semàntica, una ortografia, etc. Aquest codi és indispensable per a la difusió i extensió de la llengua, ja que ajuda a transmetre els seus aspectes socials i culturals, i dona peu a la formació d'una normativització o d'un estàndard.
Aquest succés sol anar lligat amb processos de normalització, en els quals el desenvolupament d'un codi resulta una ferramenta indispensable per a recuperar un marc legal favorable i facilitar les relacions socials.
Característiques principals dels codis Basil Bernstein, sociolingüista anglès, declara que els codis es caracteritzen per presentar els següents trets diferencials.
Estan formats per unitats bàsiques, entre les quals es pot fer una selecció i ordenació determinada segons convingui en cada context.
La combinació d’aquestes unitats bàsiques segueix un sistema de regles establert, i permet transmetre una informació específica.
Son establerts per convencions socials compartides dins un entorn cultural determinat.
Es transmeten mitjançant un canal comunicatiu determinat. Presenten un paper rellevant en la comunicació i societat d’un context concret.
Aquestes característiques bàsiques són presents als codis de caràcter lingüístic.
Categories de codis lingüístics Clasificació de Basil Bernstein Basil Bernstein proposa una distinció entre dues tipologies de codis: els elaborats i els restringits.
Codis elaborats Presenten riquesa lèxica i sintàctica, una escriptura complexa i un ús constant de la funció referencial i metalingüística. Permeten expressar un missatge de manera lògica, personal i madura.
Codis restringits Presenten una sintaxi simple amb vocabulari limitat, un predomini de l’oralitat per sobre l’escriptura i un ús reiterat de la funció fàtica. Propis de comunitats socials tancades, com ara col·lectius religiosos o professionals. La seva funció principal és facilitar la comunicació interpersonal.
Classificació segons l'origen A més a més, es poden identificar dos tipus de codis diferents segons el seu origen: els codis explícits o per convenció.
Codis explícits Les seves unitats bàsiques són establertes mitjançant un paradigma definit amb precisió. Presenten significats biunívocs de relació lògica, amb poc marge d’interpetació o ambigüitat.
Codis per convenció Les seves unitats bàsiques es fonamenten en un sistema dinàmic, on el seu significat és canviable segons la voluntat expressiva de l’emissor. Són codis establerts mitjançant un procés de negociació col·lectiva i on és possible la diversitat d’interpretacions d’un mateix missatge.
Varietat de codis lingüístics i establiment de la llengua neutra Abast i risc de la diversitat de codis lingüístics Hi ha una gran diversitat de codis lingüístics, determinada per la fonètica, nivell educatiu, geografia de cada col·lectiu social.
Aquesta varietat lingüística implica un risc d’obstacles en la comunicació: si el codi lingüístic no és compartit per emissor i receptor, el missatge no serà comprensible.
Creació d'un codi lingüístic neutre Davant un context social i econòmic basat en la globalització, la diversitat de codis lingüístics ha estat afectada per reduir les possibles obstaculitzacions en la comunicació. A la majora d’idiomes, s’ha establert un codi lingüístic neutre que no és natural, però sí més fàcilment comprensible. Per exemple, en el cas de la llengua espanyola, existeix l’anomenat espanyol neutre o espanyol internacional.
Referències
«7. Códigos: normas y variedades» (en llengua castellana). [Consulta: 9 desembre 2025].
Vegeu també Basil Bernstein Codificació de caràcters Globalització
Categoria:Lingüística