La batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la Conquesta de Sardenya.

Antecedents El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la Pau d'Anagni per tancar la Guerra de Sicília (1282-1289), en la que Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya;Crònica de Ramon Muntaner, Capítol CLXXXI pel Tractat de Cefalù es pactava el matrimoni de Jaume amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou, i eren tornats a aquest els tres fills que havia hagut de deixar com a ostatges a la Corona d'Aragó en canvi de la seva llibertat el 1323

En les Corts de Girona (1321), Jaume el Just aconseguí l'ajuda de Sanç I de Mallorca per emprendre la Conquesta de Sardenya i després, va viatjar als regnes d'Aragó i de València, d'on també va rebre ajuda. Hug II d'Arborea, que reclamava un terç del Jutjat de Càller, que els pisans no estaven disposats a cedir, i va passar a l'acció, vencent als pisans en la batalla de San Gavino, que es van replegar a Esglésies i Càller.

Les flotes de València i Catalunya es concentren a Port Fangós, i la de Mallorca ho fa a Maó. El 31 de maig de 1323, les tres flotes, comandades per l'infant Alfons salpen cap Sardenya. El 14 de juny, atraquen en el Golf de Palma di Sulci,J.I. Almirall i Bolíbar, Jordi Calvet i Puig, Jordi i Elvira Conejero i Sugrañes: Vocabulari d'història de Catalunya. del al (1714). Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, 1984. , plana 52. al sud de l'illa, on un grup de nobles i senyors sards li presten jurament de fidelitat a l'infant Alfons.

Els catalans van dirigir-se a Esglésies, que comptava amb un castell i mines de plata nativa importants per als pisans, que estava sent assetjada per Hug II d'Arborea, aliat de l'infant Alfons. El setge d'Esglésies va començar l'1 de juliol de 1323 i durà fins al 7 de febrer de 1324, i a continuació els aragonesos i arboresos es dirigiren cap a Castel di Castro, que estava envoltada per aiguamolls salobres, i per aquesta raó van acampar en un turó, que van fortificar, en el mateix lloc es va construir la ciutat anomenada Bonaire.

Operacions militars Manfredi della Gherardesca aconseguí reforços, i el 25 de febrer arribà amb una flota de 52 vaixells, cinc-cents cavalls i dos mil ballesters, i es va dirigir a socórrer el setge, però tot i trobar l'estol enemic, no s'hi va enfrontar perquè la flota comandada per l'almirall Francesc Carròs i de Cruïlles era més nombrosa,Crònica de Ramon Muntaner, Capítol CCLXXV| i coneixedor del desembarcament, l'infant Alfons havia abandonar les trinxeres i agrupat la cavalleria a prop de la costa per rebutjar el desembarcament i anar a l'encontre dels pisans amb la seva espasa de Vilardell.

El 29 de febrer de 1324 tingué lloc el combat entre les tropes pisanes i les aragoneses, que disposaven d'armes de foc i artilleria i venceren als pisans, tot i que Manfredi della Gherardesca i 500 homes aconseguiren arribar al castell, mentre la resta dels pisans es dispersava, i la flota era capturada pels assetjants.

Conseqüències Manfredi della Gherardesca i 500 homes aconseguiren arribar al castell on comandà la defensa i guarí les ferides que rebé en la batalla, mentre la resta dels pisans es dispersava. La victòria aragonesa, fou decisiva per al domini de Sardenya, que culminà amb el Setge de Castel di Castro tret de Càller. El 19 de juny, se signa la capitulació, segons la qual la República de Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya. Finalment, després de la derrota de pisans i genovesos a la batalla naval de Càller, van haver de cedir la darrera ciutat que conservaven.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Contus Antigus

Categoria:Batalles de la Conquesta de Sardenya Categoria:Càller