The Daleks (també conegut com The Mutants i The Dead Planet) és el segon serial de la sèrie de televisió britànica de ciència-ficció Doctor Who, que es va emetre per primera vegada a la BBC TV en set parts setmanals del 21 de desembre de 1963 a l'1 de febrer de 1964. Escrit per Terry Nation i dirigida per Christopher Barry i Richard Martin, aquesta història marca la primera aparició dels dolents més populars del programa, els dàleks, i els habitants recurrents de Skaro, els Thals.
Al serial, el Primer Doctor (William Hartnell), la seva néta Susan Foreman (Carole Ann Ford) i els seus professors Ian Chesterton (William Russell) i Barbara Wright (Jacqueline Hill) aterren a una jungla alienígena i són capturats pels dàleks. una raça de criatures mutades que sobreviuen de la radiació que queda a l'atmosfera després d'una guerra nuclear amb els seus enemics. A mesura que el grup intenta escapar dels dàleks, descobreixen més sobre el planeta i la guerra que s'hi ha produït lloc, i intenten negociar una pau.
The Daleks va ser encarregat originalment per l'editor de guions David Whitaker, després d'haver vist l'altre treball d'escriptura de Nation. Nation va escriure un esquema de la història, influenciat per l'amenaça d'extermini racial per part dels nazis. Whitaker i la productora Verity Lambert van quedar impressionats, malgrat la desaprovació del creador del programa, Sydney Newman, que volia evitar les sèries amb "monstres d'ulls d'insectes". Barry va dirigir diversos episodis de The Daleks, seguit per Martin que va dirigir tres episodis a causa dels altres compromisos de Barry. Els dàleks van ser dissenyats per Raymond Cusick, i van ser sotmesos a diverses iteracions, mentre que les veus dàleks es van aconseguir mitjançant un modulador en anell.
El serial es va estrenar amb set milions d'espectadors, i el públic va créixer a mesura que s'estenia la notícia sobre els dàleks; l'audiència general del programa va augmentar un 50% després de l'episodi final. Va rebre crítiques generalment positives, amb elogis per al guió de Nation, tot i que diversos crítics van criticar la seva durada. Més tard va rebre diverses adaptacions impresas, així com a mitjans domèstics i llançaments de bandes sonores, i va ser adaptat a un llargmetratge protagonitzat per Peter Cushing.
Argument El TARDIS aterra en una jungla petrificada, on el Primer Doctor (William Hartnell) intenta determinar la seva posició fent una lectura de les estrelles. Insisteix que explorin una ciutat futurista que veuen més enllà del bosc, però Ian Chesterton (William Russell) i Barbara Wright (Jacqueline Hill) no n'estan convençuts. Al bosc, algú toca l'espatlla de Susan Foreman (Carole Ann Ford); el Doctor no se la creu. Més tard, es troba una caixa de vials fora del TARDIS. El Doctor afirma que l'enllaç fluid del TARDIS s'està quedant sense mercuri (un estratagema que després admet), obligant la tripulació a viatjar a la ciutat a la recerca de més mercuri.
La Barbara es separa dels seus col·legues a la ciutat i és amenaçada per una criatura invisible amb un braç metàl·lic. En poc temps, tota la tripulació és capturada per criatures invisibles que operen màquines semblants a tancs, els dàleks. Finalment, la Susan és enviada a recuperar fàrmacs anti-radiació del TARDIS després que el Doctor s'adoni que això és el que contenia la caixa. La Susan es troba amb una segona espècie, els Thals, que solien estar en guerra amb els Dàleks. El Thal que va deixar les drogues revela que la va trobar al bosc. Susan intenta negociar la pau entre els dos grups, i tot i que sembla que funciona, els Dàleks finalment traeixen els Thals, obrint foc contra ells en el que se suposa que era un intercanvi pacífic de menjar. Els Dàleks intenten utilitzar les drogues anti-radiació, però descobreixen que són fatals per a Dàleks. Conclouen que els Dàleks necessiten radiació per sobreviure i decideixen bombardejar l'atmosfera amb més radiació.
En el caos següent, el Doctor i els seus companys escapen amb els Thals i els expliquen la seva versió de la història del seu planeta. També s'assabenten que els Thals són pacifistes declarats. No poden deixar Skaro, però, ja que l'enllaç fluid ha estat pres pels Dàleks. Per tal de salvar-los dels Dàleks, la tripulació TARDIS convenç als Thals de la importància de l'agressió i la guerra, i aconsegueixen liderar els Thals en un atac reeixit contra els Dàleks. Al final, es creu que la raça Dàlek s'ha destruït quan la seva font d'alimentació es va tallar. La tripulació del TARDIS abandona Skaro, però una explosió al TARDIS els noqueja.
Producció Concepció i escriptura El segon serial de Doctor Who sempre va estar planificat per ser futurista, a causa de la naturalesa històrica de la primera sèrie, An Unearthly Child. El juliol de 1963, la sèrie es titulava Doctor Who and the Robots, escrita per Anthony Coburn i dirigida per Rex Tucker ; aquest últim també havia de dirigir el quart serial, Doctor Who and the Mutants, per a la qual l'editor de guió David Whitaker va encarregar a l'escriptor de comèdia Terry Nation el 31 de juliol, impressionat pel seu treball a la sèrie de ciència-ficció Out of This World. Nation havia escrit un esbós de 26 pàgines per a una història titulada The Survivors (Els supervivents) a casa seva, influenciada per l'amenaça d'extermini racial per part dels nazis i les preocupacions de la guerra avançada, a més de prendre influències de la novel·la La màquina del temps d'H.G. Wells (1895). Impressionada per l'esbós, la productora Verity Lambert va ampliar la sèrie de sis a set episodis el 8 d'agost, per desenvolupar millor la història de Nation.
El creador de l'espectacle Sydney Newman i el cap de sèries Donald Wilson estaven descontents amb la sèrie, havent volgut evitar que apareguessin "monstres amb ulls d'insecte"; tanmateix, sense altres guions preparats, es van veure obligats a acceptar el serial per a la producció. El serial es va avançar més tard a la segona en ordre d'emissió. A causa d'altres compromisos sobtats, Nation va escriure ràpidament els guions de la sèrie a raó d'un per dia. El 16 de setembre, després de la sortida de Tucker del programa, Christopher Barry va ser nomenat per dirigir la sèrie. L'opció original de Lambert com a director era Richard Martin, però Wilson volia que Barry es mantingués al capdavant. Tanmateix, els altres compromisos laborals de Barry van portar a un compromís per part de l'equip de producció: Barry dirigiria els primers episodis de la sèrie i Martin el seguiria per guanyar més experiència. El serial va passar per diversos títols de treball durant la producció, inclosos The Survivors i Beyond the Sun, abans d'establir-se com The Mutants cap al final de la producció.
Disseny i música
El dissenyador originalment assignat a aquesta sèrie era Ridley Scott, més tard un famós director de cinema. No obstant això, un problema amb l'agenda de Scott va fer que fos substituït per Raymond Cusick, a qui li va donar així la tasca de realitzar les criatures dàlek. Cusick va basar el disseny dels dàleks en un home assegut en una cadira. El disseny original de Cusick era tubular, amb una secció de faldilla llisa, el ventre irregular amb un braç de pinça i un cap curt amb una lent ocular; Lambert va rebutjar aquest disseny per ser massa car. Es va decidir que els dissenys haurien de ser més còmodes per als actors, permetent-los estar asseguts. El segon disseny de Cusick era més curt, amb un cos amb dibuixos de diamants i un cap més gran, i dos braços d'urpa de doble articulació; un dels braços va ser substituït per una ventosa, a causa del baix pressupost de la producció. El disseny es va perfeccionar per adaptar-se a un petit tricicle, i els braços es movien més avall per permetre a l'operador veure fora d'una gasa metàl·lica per sobre del ventre. Es van afegir llums a la cúpula per indicar quin dàlek estava parlant, tal com va suggerir Barry.
Shawcraft Models —que havia dissenyat parts del conjunt TARDIS— va treballar amb Cusick per dissenyar els dàleks; quan Cusick es va reunir amb Bill Roberts de Shawcraft per parlar del projecte, va utilitzar un saler per mostrar els moviments dels dàleks. El prototip (conegut internament com "Shawcraft One") tenia una base de fusta, amb la secció de la faldilla feta amb fibra de vidre. Es trobava a quatre peus i sis polzades, permetent un petit actor assegut dins. La BBC va aprovar els dissenys de Shawcraft, permetent tres setmanes per als models finals. Tot i que Cusick volia sis dàleks, el pressupost de 500 £ només en permetia quatre. Els models finals eren de quatre peus de vuit polzades, pintats en plata amb adorns grisos i boles de color blau clar a la faldilla; els llums de les cúpules eren llums d'arbre de Nadal cobertes per una pilota de ping-pong, accionada per l'actor a l'interior.
Nation va afirmar una vegada que va inventar el nom "Dàlek" després de veure un conjunt d'enciclopèdies amb un volum que abastava la secció de l'alfabet de Dal – Lek . Tot i això, més tard va admetre que es tractava d'una història per a la premsa i que símplement es va inventar el nom. Barry va encarregar a Tristram Cary que proporcionés la partitura incidental de la sèrie, després d'haver treballat junts a No Cloak — No Dagger ; mentre que a Newman no li agradava el treball de Cary, Barry i Lambert el van convèncer del contrari. Barry n'havia escoltat música concreta i, intrigat per ella, li va demanar a Cary que compongués una partitura electrònica estranya i simplista per a la sèrie. Al serial es van utilitzar uns vint minuts de música.
Repartiment i personatges L'actor Alan Wheatley va ser escollit per interpretar a Temmosus, el líder dels thals, després d'haver treballat amb Hartnell en un episodi de The Flying Doctor el 1959; David Markham va ser considerat originalment per al paper. Virginia Wetherell va interpretar la dona thal anomenada Dyoni, després d'haver treballat prèviament amb Martin. Dinsdale Landen va ser escollit per interpretar a Ganatus, però els canvis de data de producció el van obligar a abandonar la sèrie; va ser substituït per Philip Bond, amb qui Barry havia treballat a No Cloak — No Dagger. Els noms dels thals es van revisar en el guió final: Temmosus era originalment Stohl, Alydon era Vahn, Ganatus era Kurt, Kristas era Jahl, Antodus era Ven, Dyoni era Daren i Elyon era Zhor. Quatre actors van ser escollits com a operadors de daleks, a causa de la seva petita estatura i capacitat muscular: Robert Jewell, Kevin Manser, Michael Summerton i Gerald Taylor; Barry coneixia a Manser com un actor sensible que reaccionava bé a les veus, mentre que Martin coneixia a Taylor a través del teatre de repertori. A causa de les veus electròniques dels dàleks, es va considerar poc pràctic que els actors dins de les màquines també fessin el diàleg. Com a resultat, les veus de dàlek van ser interpretades fora de l'escenari per Peter Hawkins i David Graham. Barry es va posar en contacte amb la Unitat Conjunta d'Investigació de la Parla de Correus per obtenir informació sobre veus electròniques. Es van proporcionar dues mostres: una utilitzant un vocoder amb to monòton baix i mitjà; i un que utilitzava caràcters informàtics escrits, generant un so menys humà però que consumia més temps. Tot i que a Barry li agradava aquests mètodes, la BBC va optar per desenvolupar el seu propi mètode per aconseguir un efecte similar, ja que es requeria una part del discurs dàlek a l'estudi durant la producció. Martin va treballar amb Brian Hodgson de BBC Radiophonic Workshop per trobar tons adequats; en última instància, els actors van parlar a través d'un micròfon de cinta de llavis, que més tard rebia una qualitat electrònica després de passar per un modulador en anell.
Rodatge