La sargantana de bosc de Roux (Monilesaurus rouxii), és una espècie de sargantana arborícola, diürna de la família dels agàmids. És endèmica dels turons de l'Índia peninsular. El juliol de 2018, es va proposar que l'espècie fos transferida al nou gènere Monilesaurus. (Monilesaurus rouxii, new combination, p. 427).
Etimologia El nom específic, rouxii, és en honor de Jean Louis Florent Polydore Roux, un pintor i naturalista francès.Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. . (Calotes rouxii, p. 228).
Descripció La sargantana de bosc de Roux pot arribar a mesurar fins als 30 cm (cua inclosa), però la mesura més comuna és de 25 cm. El seu cos té un color marró oliva, amb un ventre més clar, una banda fosca al costat del cap fins al coll i línies fosques que irradien des de l'ull. Les extremitats són esveltes, amb els dits dels peus allargats. Dos petits grups d'espines adornen cada costat del coll. xxviii + 452 pp. + Plates I-XXVI. (Calotes rouxii, p. 142). xiii + 440 pp. + Plate I + 2 maps. ("Calotes rouxi [sic]", p. 206-207). En els mascles, la part superior del cap, el clatell i la bossa gular es tornen de color vermell maó durant l'època de reproducció.
Monilesaurus rouxii és endèmic dels turons de l'Índia peninsular, inclosos els Ghats occidentals des de Surat Dangs fins a Palghat; i parts dels Ghats orientals (Shevaroys, Yelagiri, Melagiri i a Malkangiri, Araku, Devarakonda) i turons de l'altiplà de Deccan (Bellary, Sandur). S'ha informat en gran part de les zones forestals de turons humits de l'Índia peninsular, excepte a l'extrem sud. L'espècie és generalment estesa i comuna a tota la seva distribució. Es pot trobar a elevacions de 100 a 900 m (330 a 2.950 peus) sobre el nivell del mar, en hàbitats forestals que van des de boscos perennes humits fins a boscos secundaris caducifolis.
És un animal insectívor que caça durant el dia tant a terra com als arbres. És ovípar, es reprodueix entre abril i setembre.
Habitat És endèmic dels turons de l'Índia peninsular, inclosos els Ghats occidentals des de Surat Dangs fins a Palghat; i parts dels Ghats orientals (Shevaroys, Yelagiri, Melagiri i a Malkangiri, Araku, Devarakonda) i turons de l'altiplà de Deccan (Bellary, Sandur). S'ha informat en gran part de les zones forestals de turons humits de l'Índia peninsular, excepte a l'extrem sud. L'espècie és generalment estesa i comuna a tota la seva distribució. Es pot trobar a elevacions de 100 a 900 m sobre el nivell del mar, en hàbitats forestals que van des de boscos perennes humits fins a boscos secundaris caducifolis.
Referències
Bibliografia Boulenger GA (1890). The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia. London: Secretary of State for India in Council. (Taylor and Francis, printers). xviii + 541 pp. (Calotes rouxii, p. 142). Ganesh SR, Arumugam M (2016). "Species Richness of Montane Herpetofauna of Southern Eastern Ghats, India: A Historical Resume and a Descriptive Checklist". Russian Journal of Herpetology 23 (1): 7-24. Das I (2002). A Photographic Guide to Snakes and other Reptiles of India. Sanibel Island, Florida: Ralph Curtis Books. 144 pp. . (Calotes rouxii, p. 73).
Categoria:Agàmids Categoria:Rèptils de l'Índia