miniatura|Dona de finals de la dinastia Ming amb una corona de fènix i un xiapei.|alt=La imatge mostra un retrat d'una emperadriu, vestida amb una túnica vermella decorada amb dracs, un xiapei col·locat sobre les espatlles, i una corona de fènix al cap. La seva expressió és seriosa i imponent.
El xiapei (xinès: 霞帔; lit. “bufanda de núvols rosats”), també conegut a Corea com a hapi (coreà: 하피), és un tipus d'accessori de vestir de la cultura xinesa en forma de bufanda, mocador llarg, cinta per el coll o armilla, que va anar variant segons l'època. És també denominat xiapeizhui (xinès: 霞帔坠) quan anava acompanyat amb un peizhui (xinès: 帔坠; pinyin: pèizhuì; lit. “penjoll”), una peça ornamental de jade, plata o or que anava col·locada a la punta davantera del xiapei; o anomenat fengguanxiapei, quan anava acompanyat de l'anomenada "corona de fènix".
Els orígens d'aquesta peça, així com la seva utilització, es remunten a la dinastia Qin (221-207 aC), i avui en dia es continua utilitzant tot i que la seva forma va anar variant segons l'època. Durant les dinasties Ming (1368-1644 dC) i Qing (1644-1911 dC), el xiapei, juntament amb el fengguan, va passar a ser la vestimenta diària de les reines i la roba formal de les dones dels alts funcionaris.
Societat xinesa miniatura|269x269px|Retrat de Confuci|esquerra|alt=La imatge representa a Confuci, un filòsof del segle V. Va vestit amb robes tradicionals xines en tons foscos y clars. La societat xinesa era generalment laica, i la definició i l'orientació es basaven en la llei imperial i en els procedents històrics. Les persones designades per administrar i complir els decrets emanats de l'emperador obtenien un reconeixement social, i gaudien dels privilegis del rang. Des dels principis de la civilització xinesa, el rang a la cort era el principal determinant de l'estatus social, del prestigi i de l'estabilitat econòmica. La creença a l'autoritat d'un govern central estava tan estesa que la cort també servia de model per a la vida domèstica i religiosa. En reunions familiars com aniversaris, casaments o celebracions, el patriarca i la seva dona s'asseien en cadires amb forma de tron per rebre l'homenatge dels membres de la família classificats, com els cortesans, per generació, ordre de naixement i sexe.
Aquestes actituds sobre la política, la societat i, fins I tot, sobre la religió, van ser modelades pels ensenyaments del filòsof del , Confuci. Ell sostenia que la família era la base d'una vida política ordenada. Com en una família, cada membre de la cort imperial veia a l'emperador com el pare de "tot el que hi ha sota el cel". S'assumia l'autoritat del cap de família, i el dret dels governants de controlar el poder era inqüestionable. No obstant, el governant, com un pare, estava moralment obligat a governar en benefici a la societat.
Dones en la societat xinesa alt=La fotografia mostra un pergamí tradicional xinès amb sis dones vestides amb vestimentes clàssiques de l'època, realitzant diferents activitats, com ara interactuar amb animals o sostenint ventalls. Els detalls dels pentinats i els vestits indiquen un context noble o històric, i el fons és simple per destacar les figures.|miniatura|341x341px|Moda femenina xinesa, dinastia Tang. L'emperador no tenia límit algun en el nombre de mullers i concubines que podia tenir, encara que únicament una d'elles podia ser designada com emperadriu. L'emperador escollia a les mullers i concubines entre les filles dels oficials militars de menor rang, i de plebeus per evitar la possibilitat que els parents de les dones de major rang obtinguessin poder polític. A més a més, s'impedia que les dones de la cort adquirissin massa influència en estar recloses als seus propis apartaments a la Ciutat Prohibida. No podien tindre contacte amb cap home, fent que estiguessin aïllades i atrapades com ocells en una gàbia daurada, passant els seus dies pintant, dialogant i cosint.
Història Dinastia Qin i Han El xiapei va sorgir en les dinasties Qin (221 - 207 aC) i Han (206 aC - 220 dC). En aquestes es descrivia com una bufanda o un mocador llarg feta de seda fina.
Dinastia Sui i Tang En les dinasties Sui (581 - 618 dC) i Tang (618 - 907 dC) el van començar a denominar xiapei (lit. “bufanda de núvols rosats”) perquè s'admirava la seva bellesa a través del núvols rosats. Va evolucionar significativament com accessori, i va ser tant rellevant que va entrar en la vestimenta de la cort i es va convertir en una costum vestir-lo i utilitzar-lo en aquell moment. No obstant això, en la dinastia Tang, el xiapei no va entrar en el sistema d'uniforme oficial.
Dinastia Song alt=L'emperadriu se la representa amb una túnica cerimonial de color blau fosc, decorada amb representacions de faisanes en parella, i bordada amb una gasa vermella amb motius de dracs. També se la veu portant una corona amb nou dracs, penjolls i perles precioses en la cara.|esquerra|miniatura|Retrat sedent de l'emperadriu Wu, muller de l'emperador Gaozong, dinastia Song. Durant la dinastia Song (960-1271) el xiapei passà a ser una de les peces oficials de la vestimenta de les dones casades de la cort; mentre que les dones estrangeres només el podien utilitzar, única i exclusivament, en les ocasions més importants, com ara cerimònies de sacrifici. D'altra banda, el xiapei es convertí en un accessori utilitzat com a peça habitual de les concubines i el codi de vestimenta deixava ben clar que només es podia utilitzar si era un regal. També és interessant remarcar que els xiapei foren utilitzats, en ocasions, per equips de dansa seguint unes formes heretades dels estils de drapejats de seda de la dinastia Tang.
Aquest tipus de xiapei agafa la forma de dos brodats que es col·loquen sobre les espatlles, amb els extrems inferiors penjant per davant del cos i decorat amb un penjoll de jade, plata o or, connectant els extrems per mantenir el xiapei pla. I degut a que era una peça utilitzada per dones de posició elevada dins la cort i en les ocasions més formals, aquesta exigia que qui la portava adoptés una postura estàtica i digne. Pel que fa al color, la coloració dels xiapei destinats a la roba de casament en la dinastia Song, no varià gaire respecte a la utilitzada durant la dinastia Tang, de manera que continuaren utilitzant generalment el cian. I posteriorment, durant la dinastia Ming, es van començar a utilitzar els tons vermellosos.
Dinastia Ming miniatura|Retrat imperial oficial de l'emperadriu Xiaoyizhuang, dinastia Ming. L'emperadriu apareix amb el xiapei i la corona de fènix. El xiapei es va heretar de la dinastia Song a la dinastia Ming sense gairebé modificacions.
L'uniforme oficial de la dinastia Ming era esplendorós, i existien estils complexos i rituals de vestimenta per l'emperador i els funcionaris. Segons l'emperador, el xiapei es considerava i s'aplicava a la roba dinaria de les reines, i també a la vestimenta de protocol de les mullers dels alts funcionaris. alt=En la imatge apareix el xiapei, el qual consistia en dues cadenes de colors que rodejaven el coll i penjaven sobre el pit amb penjolls d'or i jade en cada un dels seus extrems.|miniatura|383x383px|Il·lustració formal del xiapei, dinastia Ming La vestimenta diària d'una reina consistia en un vestit vermell de mànigues amples, un xiapei decorat amb borles, roba interior vermella i una corona de fènix. El vestit cerimonial de l'emperadriu estava compost per la corona de fènix, el xiapei, un mantell de faisà, una brusa de mànigues amples, i mitges i sabates negres decorades amb fils d'or. L'accessori també el feien servir les mullers estrangeres, que depenent del seu rang tenien unes ornamentacions o unes altres. En ocasions, les concubines de l'emperador també l'utilitzaven.
En ocasions els fills que encara no havien ocupat càrrecs públics, o bé encara no s'havien casat, podien portar la vestimenta dels seus pares. Únicament els més alts funcionaris podien permetre vestir als seus fills amb vestimentes oficials o tenien la necessitat de fer-ho.
Zhou Qi de la dinastia Ming va registrar en "L'examen de noms": "Avui en dia, a les dones se les estipula utilitzar una peça de teixit per portar per l'exterior de la roba. Aquest teixit tindrà la part davantera i la del darrere tant llargues com la seva roba, i es col·locarà entre els espatlles i l'esquena. L'accessori es denominarà, xiapei". El xiapei d'època Ming consistia en dues cadenes de colors que rodejaven el coll i penjaven sobre el pit amb penjolls d'or i jade en cada un dels seus extrems.
Les lleis i regularitzacions de principis de la dinastia Ming també estipulaven que els vestits populars de les dones no podien estar bordats amb or, i les túniques únicament podien ser de colors clars com el púrpura, el verd o el taronja pastel (similar al color del préssec). D'altra banda, el vermell, el verd fosc, o el groc eren tonalitats que no estaven permeses, i per això a la gent comuna no se li permetia utilitzar robes de color vermell; fins i tot, en ocasions importants com en casaments i aniversaris.
L'aparició del xiapei en la dinastia Ming es pot veure a través de pintures de l'època, com ara el "Retrat de la Sr. Shi Gong emparellada com el Marquès de Linhuai, dinastia Ming", (李言恭配临淮侯夫人史氏像，明代) o el "Retrat de tres persones pintades de la dinastia Ming" ( 明人绘三人群像). esquerra|miniatura|254x254px|Retrat de l'emperadriu Xiaozhuang de la dinastia Ming vestint un xiapei i una corona de fènix
Rangs vestimenta dinastia Ming En la dinastia Ming, el xiapei es combinava amb una camisa vermella amb mànigues amples que depenent al rang al que pertanyies el patró variava. D'acord amb els diversos rangs, els xiapei de les emperadrius i les concubines estaven decorats de diferent manera. Durant el període Hongwu (1368-1398) de la dinastia Ming, es van establir regularitzacions de vestimenta en les dones, establertes per l'emperador.
El xiapei de les dones de la cort es dividien en categories molt detallades segons el rang que pertanyien. En el primer rang les dones havien d'utilitzar un xiapei amb un patró de núvols i dracs bordats amb or. En el segon rang havien de portar un xiapei de núvols i fènixs bordats d'or. En el tercer rang portaven un xiapei d'un patró de núvols i faisans brodats d'or. En el quart rang feien servir un xiapei amb un patró de núvols i paó blau brodats d'or. En el cinquè rang usaven un xiapei amb patrons de núvols i un ànec mandarí. En el sisè i setè rang feien servir un xiapei amb patró de núvols i garses. I en el vuitè i novè rang feien ús d'un xiapei amb patró de branques i flors.
Dinastia Qing miniatura|310x310px|Retrat anònim d'una dona xinesa vestint un xiapei de la dinastia Qing. |alt=La imatge mostra a una emperadriu asseguda en una posició frontal i formal. Porta una túnica vermella decorada amb patrons de dracs daurats. Al cap porta una corona de fènix, i les espatlles un xiapei típic de la dinastia Qing. Durant la dinastia Qing (1644 - 1911), els xiapei eren una mica diferents respecte als utilitzats en la dinastia Ming. I és que es van començar a fer més amples per tal de que semblessin a una espècie d'armilla i estaven configurats a partir de tres peces. Segons el rang del marit o del fill, les parts anterior i posterior tenien una sèrie d'insígnies i borles de colors a les parts inferiors. Tant en les dinasties Ming i Qing, el xiapei, juntament amb la corona de fènix, formaven part de la vestimenta diària de les reines, així com de la roba protocol·lària de les dones dels alts funcionaris.En ocasions també era un accessori que es feia servir com a vestimenta nupcial.