La colitis limfocítica és un subtipus de colitis microscòpica, una afecció caracteritzada per una diarrea aquosa crònica no sanguinolenta.
Causes No s'ha determinat cap causa definitiva. La incidència màxima de colitis limfocítica és en persones majors de 50 anys; la malaltia afecta el doble de dones que d'homes. S'ha estudiat l'ús a llarg termini d'AINE, inhibidors de la bomba de protons i inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i altres fàrmacs. Les associacions amb altres trastorns autoimmunitaris suggereixen que es produeixen respostes immunitàries hiperactives.
Diagnòstic La colonoscòpia és normal, però la histologia de la biòpsia de la mucosa revela una acumulació de limfòcits a l'epiteli del còlon i al teixit conjuntiu (làmina pròpia). La colitis col·lagenosa comparteix aquesta característica, però a més mostra un engruiximent característic de la capa de col·lagen subepitelial.
Tractament La budesonida, en preparats d'alliberament colònic, s'ha demostrat en assaigs controlats aleatoris que és eficaç per tractar aquest trastorn.
Els fàrmacs antidiarreics sense recepta poden ser efectius per a algunes persones amb colitis limfocítica. Es poden prescriure fàrmacs antiinflamatoris, com ara els salicilats, la mesalazina i els glucocorticoides sistèmics per a persones que no responen a altres tractaments farmacològics. El pronòstic a llarg termini d'aquesta malaltia és bo, amb una proporció de persones que pateixen recaigudes que responen al tractament.
Història La colitis limfocítica es va descriure per primera vegada l'any 1989.
Vegeu també Colitis
Referències
Categoria:Inflamacions de l'aparell digestiu Categoria:Malalties intestinals