miniatura|El papa Pius XI En setze anys, el papa Pius XI (r.  1922–1939) va crear 76 cardenals en 17 consistoris. Tot i que va crear 18 cardenals en un consistori el 1935, en general va crear molt pocs cardenals alhora, amb consistoris petits i freqüents, alguns d'ells amb menys de sis mesos de diferència. Va celebrar un consistori el 1929 per crear només un cardenal, i només en va crear dos en vuit ocasions.

Dels seus nomenaments al Col·legi de Cardenals, 43 eren italians. According to Putnam, Pius named 75 cardinals, not 76, possibly counting Billot's resignation as a subtraction. Semblava esforçar-se per mantenir un equilibri entre italians i no italians i dos dels seus consistoris van produir una divisió igual entre els dos grups, el març de 1924 i el desembre de 1927. Els no italians van formar la majoria del Col·legi durant diversos mesos el 1925 i de nou de 1928 a 1933. Aquest balanç reflectí les preocupacions sobre la independència de la Santa Seu i Itàlia durant el papat de Benet, i la seva nova relació establerta amb el Tractat del Laterà el 1929.

Durant el seu pontificat, el desembre de 1935, el Col·legi tenia 68 membres, dos menys que la mida màxima de 70 establerta pel papa Sixte V el 1586. El 1927, va acceptar la renúncia d'un cardenal, l'única que es va produir al . Entre els cardenals que va crear s'incloïa un futur papa, el papa Pius XII.

11 de desembre de 1922 Pius va crear vuit cardenals en el seu primer consistori, al qual van assistir sis d'ells. Reig, arquebisbe de Toledo, va rebre el seu capel vermell del rei d'Espanya, i Locatelli, nunci papal a Portugal, del president de la República Portuguesa. En el cas de Reig y Casanova, vidu, Pius va ignorar la norma establerta l'any 1585 pel papa Sixt V que no podia ser nomenat cardenal ningú que s'hagués casat. El pare Ehrle, un jesuïta que havia servit com a arxiver del Vaticà durant diversos anys, va declinar inicialment l'honor, però va cedir després d'una reunió privada amb Pius. 25px Achille Locatelli, arquebisbe titular de Tessalònica, nunci apostòlic a Portugal; creat cardenal prevere de San Bernardo alle Terme (títol rebut el 25 de maig de 1923); mort el 5 d'abril de 1935; 25px Giovanni Vincenzo Bonzano, arquebisbe titular de Melitene, delegat apostòlic als Estats Units; creat cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura; mort el 26 de novembre de 1927; 25px Enrique Reig y Casanova, arquebisbe metropolità de Toledo; creat cardenal prevere de San Pietro a Montorio (títol rebut el 25 de maig de 1923); mort el 27 d'agost de 1927; Alexis-Armand Charost, arquebisbe metropolità de Rennes; creat cardenal prevere de Santa Maria della Vittoria; mort el 7 de novembre de 1930; 25px Eugenio Tosi, O.Ss.C.A., arquebisbe metropolità de Milà; creat cardenal prevere dels Santi Silvestro e Martino ai Monti; mort el 7 de gener de 1929; Stanislas-Arthur-Xavier Touchet, bisbe d'Orleans; creat cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva; mort el 23 de setembre de 1926; 25px Giuseppe Mori, secretari de la S.C. del Concili; creat cardenal diaca de San Nicola in Carcere; mort el 30 de setembre de 1934; Franz Ehrle, S.I., teòleg davant del Pontifici Institut Bíblic; creat cardenal diaca de San Cesareo a Palatio; mort el 31 de març de 1934.

23 de maig de 1923 En el seu segon consistori, Pius XI només creà dos cardenals: 25px Giovanni Battista Nasalli Rocca de Corneliano, arquebisbe metropolità de Bolonya; creat cardenal prevere de Santa Maria a Traspontina; mort el 13 de març de 1952; 25px Luigi Sincero, assessor de la S.C. Consistorial i secretari del Sacre Col·legi; creat cardenal diaca de San Giorgio a Velabro; mort el 7 de febrer de 1936.

20 de desembre de 1923 En el seu tercer consistori, el papa va crear dos cardenals: 25px Evaristo Lucidi, secretari de la Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica; creat cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro; mort el 31 de març de 1929; 25px Aurelio Galli, secretari pels Breus als Principis; creat cardenal diaca de Sant'Angelo a Pescheria; mort el 26 de març de 1929.

24 de març de 1924 En aquest consistori, ambdós cardenals creats eren estatunidencs: George William Mundelein, arquebisbe metropolità de Chicago, creat cardenal prevere de Santa Maria del Popolo; mort el 2 d'octubre de 1939; Patrick Joseph Hayes, arquebisbe metropolità de Nova York, creat cardenal prevere de Santa Maria a Via; mort el 4 de setembre de 1938.

30 de març de 1925 En aquest consistori, ambdós cardenals creats eren espanyols: 25px Eustaquio Ilundáin y Esteban, arquebisbe metropolità de Sevilla, creat cardenal prevere de San Lorenzo a Panisperna (títol rebut el 17 de desembre de 1925); mort el 10 d'agost de 1937; 25px Vicente Casanova y Marzol, arquebisbe metropolità de Granada,creat cardenal prevere dels Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio (títol rebut el 17 de desembre); mort el 23 d'octubre de 1930

14 de desembre de 1925 En aquest consistori, el papa va crear quatre nous cardenals: 25px Bonaventura Cerretti, arquebisbe titular de Corint, nunci apostòlic a França; creat cardenal prevere de Santa Cecilia (títol rebut el 24 de juny de 1926); mort el 8 de maig de 1933; 25px Enrico Gasparri, arquebisbe titular de Sebastea, nunci apostòlic al Brasil; creat cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola; mort el 20 de maig de 1946; Patrick Joseph O'Donnell, arquebisbe metropolità d'Armagh; creat cardenal prevere de Santa Maria della Pace; mort el 22 d'octubre de 1927; 25px Alessandro Verde, secretari de la S.C. dels Ritus; creat cardenal diaca de Santa Maria a Cosmedin; mort el 29 de març de 1958.

21 de juny de 1926 El papa Pius creà 2 nous cardenals en aquest consistori, ambdós funcionaris de la cúria. 25px Luigi Capotosti, arquebisbat (títol personal) titular de Terme, secretari de la S.C. per la Disciplina dels Sacraments; creat cardenal prevere de San Pietro a Vincoli; mort el 16 de febrer de 1938; 25px Carlo Perosi, assessor de la S.C. del Sant Ofici; creat cardenal diaca de Sant'Eustachio; mort el 22 de febrer de 1930.

20 de desembre de 1926 El 6 de desembre de 1926, Pius anuncià que crearia dos nous cardenals a un consistori el 20 de desembre. Ambdós eren italians, un era el bisbe de Torí i l'altre era un nunci papal. 25px Lorenzo Lauri, arquebisbe titular d'Èfes, nunci apostòlic a Polònia; cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura (títol rebut el 23 de juny de 1927); mort el 8 d'octubre de 1941; 25px Giuseppe Gamba, arquebisbe metropolità de Torí; creat cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva; mort el 26 de desembre de 1929.

20 de juny de 1927 El 2 de maig de 1927, Pius anuncià que crearia dos cardenals més en un consistori a celebrar el 20 de juny. Ambdós eren arquebisbes, un belga i l'altre polonès. Jozef-Ernest Van Roey, arquebisbe metropolità de Malines (Mechelen); creat cardenal prevere de Santa Maria a Ara Coeli; mort el 6 d'agost de 1961; August Hlond, S.D.B., arquebisbe metropolità de Gniezno-Poznan; creat cardenal prevere de Santa Maria della Pace (títol rebut el 22 de desembre de 1927); mort el 22 d'octubre de 1948.

19 de desembre de 1927 En aquest consistori Pius anuncià que havia acceptat la dimissió del teòleg jesuïta francès Louis Billot del Col·legi de Cardenals, com informà al setembre. Va ser la única dimissió del Col·legi durant el . Pius X l'havia creat cardenal el 1911.

Amb la creació de 5 cardenals no italians en aquest consistori, el Sacre Col·legi tornà a assolir un equilibri numèric de 33 italians i 33 no italians..

25px Alexis-Henri-Marie Lépicier, O.S.M., arquebisbe titular de Tars, llegat pontifici a Abissínia i Eritrea; creat cardenal prevere de Santa Susanna; mort el 20 de maig de 1936; 25px Félix-Raymond-Marie Rouleau, O.P., arquebisbe metropolità de Quebec; creat cardenal prevere de San Pietro a Montorio; mort el 31 de maig de 1931; 25px Pedro Segura y Sáenz, arquebisbe metropolità de Toledo; creat cardenal prevere de Santa Maria a Trastevere (títol rebut el 28 d'octubre de 1929); mort el 8 d'abril de 1957; Charles-Henri-Joseph Binet, arquebisbe metropolità de Besançon; creat cardenal prevere de Santa Prisca; mort el 15 de juliol de 1936; 25px Jusztinián György Serédi, O.S.B., arquebisbe metropolità de Esztergom; creat cardenal prevere dels Santi Andrea e Gregorio al Monte Celio; mort el 29 de març de 1945.

15 de juliol de 1929 Les morts de diversos italians alteraren l'equilibri al Col·legi el 31 de març de 1929 a 26 italians contra 33 no italians. Es rumorejà que Pius nominaria més no-italians un cop la Santa Seu arribés aun acord amb el govern italià sobre l'estatus legal de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Pius nomenà Alfredo Schuster, un italià d'ascendència germano-suïssa, arquebisbe de Milà i el va fer cardenal. 25px Alfredo Ildefonso Schuster, O.S.B.Cas., arquebisbe metropolità de Milà; creat cardenal prevere dels Santi Silvestro e Martino ai Monti; mort el 30 d'agost de 1954; beatificat el 1996.

16 de desembre de 1929 Avançant-se a aquest consistori, Arnaldo Coresi, corresponsal del New York Times, especulà que si Pius restauraria una majoria italiana al Col·legi de Cardenals com a deferència a les sensibilitats italianes després de la ratificació del Tractat del Laterà entre Itàlia i la Santa Seu, signats poc abans aquell any, i que la creació d'un papa no-italià podria destorbar. L'argument contrari va ser que crear una majoria no-italiana al Col·legi demostraria la independència papal i allunyaria els temors que el tractat donaria a Itàlia influència sobre els afers de l'Església. Pius dividí aquest nomenaments: tres eren italians, un francès, un irlandès i un portuguès. El consistori deixà els italians en minoria, amb només 30 dels 63 membres. Manuel Gonçalves Cerejeira, patriarca de Lisboa; creat cardenal prevere dels Santi Marcellino e Pietro, mort el 2 d'agost de 1977; 25px Eugenio Pacelli, arquebisbe titular de Sardi, nunci apostòlic a Alemanya; cardenal prevere dels Santi Giovanni e Paolo; posteriorment elegit papa amb el nom de Pius XII el 2 de març de 1939; mort el 9 d'octubre de 1958; 25px Luigi Lavitrano, arquebisbe metropolità de Palerm; creat cardenal prevere de San Silvestro a Capite; mort el 2 d'agost de 1950; 25px Carlo Dalmazio Minoretti, arquebisbe metropolità de Gènova; creat cardenal prevere de Sant'Eusebio; mort el 13 de març de 1938; Joseph MacRory, arquebisbe metropolità d'Armagh, creat cardenal prevere de San Giovanni a Porta Latina; mort el 13 d'octubre de 1945; Jean Verdier, P.S.S., arquebisbe metropolità de París; creat cardenal prevere de Santa Balbina; mort el 9 d'abril de 1940.

30 de juny de 1930 En aquest consistori Pius creà 3 funcionaris de la Cúria, un arquebisbe brasiler i un bisbe francès com a cardenals. Deixà el Sacre Col·legi en un equilibri de 31 italians i 32 no italians. Sebastião Leme da Silveira Cintra, arquebisbe metropolità de São Sebastião do Rio de Janeiro; creat cardenal prevere dels Santi Bonifacio e Alessio; mort el 17 d'octubre de 1942; 25px Francesco Marchetti Selvaggiani, arquebisbe titular de Seleucia de Isauria, secretari de la S.C. de Propaganda Fide; cardenal prevere de Santa Maria Nuova; mort el 13 de gener de 1951; 25px Raffaele Carlo Rossi, O.C.D., arquebisbe titular de Tessalònica, assessor de la S. C. Concistorial i secretari del Sacre Col·legi; creat cardenal prevere de Santa Prassede; mort el 17 de setembre de 1948; 25px Giulio Serafini, bisbe titular de Lampsaco, secretari de la S.C. del Concili; creat cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva; mort el 16 de juliol de 1938; Achille Liénart, bisbe de Lilla; creat cardenal prevere de San Sisto; mort el 15 de febrer de 1973.

13 de març de 1933