La biblioteca d'Alexandria fou la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egípcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 volums.
Manquen testimonis precisos sobre els aspectes més essencials de la biblioteca, no s'han trobat les ruïnes del Museu, i les del Serapeu són molt escasses. Per a alguns escriptors llatins, la Gran Biblioteca fundada pels Ptolemeus amb prou feines quedà afectada en l'incendi provocat per les tropes de Juli Cèsar el 48 aC. Segurament ja havia desaparegut en el moment de la dominació àrab, tot i que alguns escriptors comenten que el califa Úmar ibn al-Khattab ordenà la destrucció de milers de manuscrits. En tot cas, el final de la biblioteca s'ha de situar en un moment indeterminat del o del , potser el 273, quan l'emperador Aurelià prengué i saquejà la ciutat, o quan Dioclecià feu el mateix el 297. La biblioteca filla del Serapeu, successora de la Gran Biblioteca, fou espoliada, o almenys buidada, el 391, quan l'emperador Teodosi I el Gran ordenà la destrucció dels temples pagans de la ciutat d'Alexandria.
Història La ciutat d'Alexandria va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran. Va esdevenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrània. Sens dubte la seva enorme biblioteca era un dels principis fonamentals de la seva fama.
Va ser un dels generals d'Alexandre, Ptolemeu I, que rebé Egipte en el repartiment que es va fer a la mort de l'emperador, el qui va donar l'impuls intel·lectual i comercial a la futura grandesa d'Alexandria. Va fer construir un museu (museion: el palau de les Muses), que allotjava una universitat, una acadèmia i la biblioteca (amb 700 000 volums estimats). Tot seguit demanà de cadascun dels països coneguts que li trametessin obres de tota classe d'autors, que feia traduir al grec. Com que la ciutat era un port, demanà també a tots els vaixells que hi feien escala que permetessin que els llibres que duien a bord fossin copiats i traduïts. La còpia es retornava al vaixell i l'original es guardava a la biblioteca.
La traducció al grec de totes aquestes obres va ser una feina colossal que mobilitzà la major part dels intel·lectuals i savis de cada país. Calia que aquests homes dominessin perfectament la seva llengua pròpia i també el grec. La biblioteca va ser dirigida per erudits com Cal·límac, Eratòstenes, Aristarc de Samotràcia, Apol·loni de Rodes o Aristòfanes de Bizanci. Es pot parlar, per exemple, dels Setanta, un grup d'erudits sortits del corrent filosòfic del mateix nom, que traduïren l'antic testament (Septuaginta). La llegenda dels Setanta diu que sis representants de cada tribu jueva es tancaren a l'illa de Faros per dur a terme aquesta traducció. Eren, per tant, setanta-dos rabins, que haurien fet la traducció en setanta-dos dies.
A més de la biblioteca i el museu, Alexandria es va convertir en un centre de recerca i innovació en disciplines tan diverses com les matemàtiques, l’astronomia, la medicina i la geografia. Entre els matemàtics cal destacar Euclides, autor dels Elements, i Arquimedes, que tot i ser més vinculat a Sicília, va influir en els estudiosos alexandrins. En astronomia, Aristarc de Samos va proposar un model heliocèntric inicial, i Hiparc de Nicea va treballar en mapes estel·lars i mesura dels moviments dels astres. En medicina, figures com Heròfil de Calcedònia i Erasistrat van practicar disseccions humanes i van estudiar sistemes circulatori i nerviós, avançant enormement el coneixement mèdic. Pel que fa a la geografia, Eratòstenes va calcular la circumferència de la Terra amb gran precisió, mentre Estrabó, més tard, documentaria mapes i descripcions del món conegut. La ciutat també va ser un nucli d’intercanvi cultural, on es trobaven filòsofs, poetes, historiadors i científics de diferents tradicions, la qual cosa fomentava un ambient d’intensa producció intel·lectual i de debat constant. Aquesta combinació de recerca, educació i contacte entre cultures va consolidar Alexandria com un model de ciutat cosmopolita i de transmissió del coneixement en el món antic.
Edat antiga miniatura|esquerra|Ptolemeu II, impulsor de la Biblioteca. La Gran Biblioteca d'Alexandria, anomenada així per distingir-la de la petita o biblioteca-filla del Serapeu, fou fundada pels primers Ptolemeus amb el propòsit d'ajudar el manteniment de la civilització grega al si de la molt conservadora civilització egípcia que envoltava Alexandria. Si bé és cert que el trasllat de Demetri de Falèron a Alexandria (l'any 296-295 aC) està relacionat amb l'organització de la Biblioteca, també és segur que almenys el pla d'aquesta institució fou elaborat sota Ptolemeu I Sòter (mort el 284 aC) i que la finalització de l'obra i la seva connexió amb el Museu fou l'obra màxima del seu successor, Ptolemeu II Filadelf. Com Estrabó no fa menció de la Biblioteca a la seva descripció dels edificis del port, sembla evident que no estava en aquesta part de la ciutat; a més a més, la seva connexió amb el Museu permetria ubicar-la al Brucheion, el districte reial situat al nord-est de la ciutat.
Aquest santuari acollia un petit zoològic, jardins, una gran sala per a reunions i àdhuc un laboratori. Les sales que es dedicaren a la biblioteca acabaren essent les més importants de tota la institució, que fou coneguda al món intel·lectual de l'Antiguitat en ser única. Durant segles, els Ptolemeus donaren suport i conservaren la Biblioteca que, des dels seus inicis, mantingué un ambient d'estudi i de treball. Dedicaren grans sumes a l'adquisició de llibres, amb obres de Grècia, Pèrsia, Índia, Palestina, Àfrica i d'altres cultures, tot i que predominava la literatura grega i hel·lenística.
La biblioteca del Museu constava de deu cambres dedicades a la investigació, cadascuna dedicada a una disciplina diferent. Un gran nombre de poetes i filòsofs, que arribaren a ser més de cent durant els millors anys, s'ocupaven del seu manteniment, amb una dedicació total. En realitat es considerava l'edifici del Museu com un vertader temple dedicat al Saber.
Se sap que des del començament la biblioteca fou un apartat al servei del Museu. Més endavant, però, quan aquesta entitat adquirí gran importància i volum, calgué crear un annex proper. Es creu que aquesta segona biblioteca (la biblioteca filla) fou creada per Ptolemeu III Evergetes (246-221 aC) i s'establí al turó del barri de Racotis (avui dia Karmuz), en un lloc d'Alexandria més allunyat del mar; concretament, a l'antic temple erigit pels primers Ptolemeus al déu Serapis, anomenat el Serapeu, considerat com un dels edificis més bells de l'Antiguitat. A l'època de l'Imperi Romà, els emperadors la protegiren i modernitzaren en gran manera, incorporant-hi àdhuc calefacció central mitjançant canonades per mantenir els llibres secs als dipòsits subterranis.
Els redactors de la biblioteca d'Alexandria eren sobretot coneguts a Grècia per llur treball sobre els texts homèrics. Els redactors més famosos generalment portaren el títol de bibliotecari principal.
La diversitat geogràfica dels erudits mostra que la biblioteca era de fet un gran centre d'investigació i aprenentatge. El 2004, un equip egipci trobà el que sembla una part de la biblioteca mentre excavava al Brucheion. Els arqueòlegs descobriren tretze sales de conferències, cadascuna amb un pòdium central. Zahi Hawass, el president del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, calcula que a les sales excavades fins ara s'hi hauria pogut acollir fins a 5.000 estudiants, la qual cosa indica que era una institució molt gran per a l'època.
Organització Ptolemeu II encarregà a Zenòdot d'Efes, ajudat pel poeta Cal·límac, la tasca de catalogació de tots els volums i llibres. Zenòdot fou el primer bibliotecari d'Alexandria, i en aquells anys les obres catalogades arribaren al mig milió.W.W. 1928. Ptolemy II. The Journal of Egyptian Archaeology, 14 (3/4), 246-260. El resultat de la seva tasca fou el Pinakes, el primer catàleg temàtic de la història. Unes es presentaven en rotllos de papir o pergamí, que és el que s'anomenava «volums», i d'altres en fulles tallades, que formaven el que es denominava «toms». Cadascuna d'aquestes obres podia dividir-se en «parts» o «llibres». Es feien còpies a mà de les obres originals, és a dir, «edicions», que eren molt estimades (fins i tot més que les originals) per les correccions dutes a terme. Les persones encarregades de l'organització de la Biblioteca ajudaven Cal·límac a buscar per totes les cultures i en totes les llengües conegudes i enviaven negociadors que poguessin aconseguir biblioteques senceres, unes vegades per comprar-les, d'altres com a préstec per fer-ne còpies.Erksine, Andrew. 1995. Culture and Power in Ptolemaic Egypt: The Museum and Library of Alexandria. Greece & Rome, 2nd ser., 42(1), 38-48.
Els grans navilis que arribaven al famós port d'Alexandria carregats de mercaderies diverses eren inspeccionats per la guàrdia, tant a la recerca de contraban com de texts. Quan trobaven algun rotllo, el confiscaven i el portaven en dipòsit a la Biblioteca, on els amanuenses s'encarregaven de copiar-lo. Un cop feta aquesta tasca, el rotllo era generalment retornat als seus propietaris. El valor d'aquestes còpies era altíssim i molt estimat. La Biblioteca d'Alexandria arribà a ser la dipositària de les còpies de tots els llibres del món antic. Allà fou on realment es dugué a terme per primera vegada l'art de l'edició crítica.
miniatura|Fragment de la Septuaginta, traduïda de l'hebreu a Alexandria.
Els llibres S'estima que a la Biblioteca arribaren a dipositar-s'hi el següent nombre de llibres:
200.000 volums durant l'època de Ptolemeu I 400.000 durant l'època de Ptolemeu II 700.000 l'any 48 aC, amb Juli Cèsar 900.000 quan Marc Antoni oferí 200.000 volums a Cleòpatra portats de la Biblioteca de Pèrgam
Cadascun d'aquests volums era un manuscrit que podia versar sobre temes diferents. Es creu que allà hi havia dipositats tres volums amb el títol d'Història del món, l'autor dels quals era un sacerdot babilònic anomenat Berós, i que el primer volum narrava des de la creació fins al diluvi, període que segons ell havia durant 432.000 anys, és a dir, cent vegades més que a la cronologia que se cita a l'Antic Testament. Aquest nombre permeté identificar l'origen del coneixement de Berós: l'Índia. També se sap que allà hi havia dipositades més de cent obres del dramaturg grec Sòfocles, de les quals només ens n'han arribat set.Leonard Whibley (1916): A Companion to Greek Studies, p. 122–123.
Els bibliotecaris A finals del es trobaren al jaciment d'Oxirrinc, al poble d'El-Bahnasa (a 190 km al sud del Caire) milers de papirs que foren estudiats a fons pels erudits. En un d'ells s'hi parlava de la famosa biblioteca i es donava una llista de noms de diversos directors o bibliotecaris a partir de l'any de la seva fundació.Leonard Whibley (1916): A Companion to Greek Studies, p. 122–123Fragment de papir (P.Oxy.1241): Llista incompleta dels directors de la Biblioteca d'Alexandria.
Els noms grecs dels directors de la Biblioteca anaren variant amb l'època: primer s'anomenaven pròstates, després bibliofílax, epistates i finalment tetagmens.