Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu). És una de les 48 constel·lacions ptolemaiques i també és una de les 88 constel·lacions modernes de la Unió Astronòmica Internacional. Algol (β Per) és coneguda per ser un estel variable i el radiant dels meteors anuals Perseids. Es troba a prop de diverses altres constel·lacions que porten el nom de les antigues llegendes gregues que envolten Perseu, com Andròmeda a l'oest i Cassiopea al nord. Perseu també limita amb Àries i Taure al sud, Auriga a l'est, la constel·lació de la Girafa al nord i la Constel·lació del Triangle a l'oest. Alguns atles d'estrelles de principis del segle XIX també representaven a Perseu sostenint el cap incorpori de Medusa, l'asterisme de la qual va ser designat conjuntament com a Perseus et Caput Medusae; tanmateix, això mai va arribar a l'ús popular.

El pla galàctic de la Via Làctia passa per Perseu, l'estrella més brillant del qual és la supergegant groc-blanca Mirfak, que brilla a una magnitud 1,79. Aquesta i moltes de les estrelles circumdants són membres d'un cúmul obert conegut com el Melotte 20. L'estrella més coneguda, però, és Algol (Beta Persei), vinculada a llegendes nefastes per la seva variabilitat, que es nota a simple vista. En lloc de ser una estrella intrínsecament variable, és una estrella binària. Algol (β Per): pot no ser la més brillant de la constel·lació, però és definitivament l'estel més famós. Algol (de l'àrab al-Ghul, que significa 'l'estel del diable') simbolitza l'ull de la gorgona Medusa. Aquest estel és el prototip de tot el conjunt d'estels variables eclipsants. La seva magnitud aparent està entre 2,12 i 3,39, en un període de 2,867 dies. És del tipus espectral B8 V i està a una distància de només 93 anys llum.

Altres sistemes estel·lars notables de Perseu inclouen X de Perseu, un sistema binari que conté una estrella de neutrons, i GK Persei, una nova que va assolir un pic de magnitud 0,2 el 1901. El Doble Cúmul, format per dos cúmuls oberts molt a prop l'un de l'altre al cel, era conegut pels antics xinesos. La constel·lació dona nom al cúmul de Perseu (Abell 426), un enorme cúmul de galàxies situat a 250 milions d'anys llum de la Terra. Acull el radiant de la pluja anual de meteors de les Perseides, una de les pluges de meteors més destacades del cel. Mirfak (α Per): l'estel més brillant de la constel·lació és conegut també com a Algenib (nom que designa també altres estels, per exemple: γ Per). Mirfak és una supergegant del tipus espectral F5 Ib amb una magnitud aparent d'1,79 a un 590 a una distància d'uns 590 anys llum. La seva lluminositat és 5.000 vegades la del Sol, i el seu diàmetre unes 62 vegades el del Sol.

Conté els cúmuls oberts NGC 869, NGC 884 (un cúmul doble) i la galàxia Messier 34.

Història i mitologia alt=Constellation drawing of Perseus|esquerra|miniatura|300x300px| Perseu portant el cap de Medusa la Gorgona, tal com es mostra al Urania's Mirror, un conjunt de cartes de constel·lacions publicades a Londres cap al 1825

En la mitologia grega, Perseu era fill de Dànae, que va ser enviat pel rei Polidectes per portar el cap de Medusa la Gorgona, el rostre de la qual va fer que tots els que la miraven es convertís en pedra. Perseu va matar a Medusa mentre dormia, i Pegàs i Crisàor van aparèixer del seu cos. Perseu va continuar cap al regne de Cefeu, la filla del qual, Andròmeda, havia de ser sacrificada a Cetus, el monstre marí.

Perseu va rescatar Andròmeda del monstre matant-lo amb l'espasa. Va convertir Polidectes i els seus seguidors a apedregar el cap de Medusa i va nomenar Dictys rei pescador. Perseu i Andròmeda es van casar i van tenir sis fills. Al cel, Perseu es troba prop de les constel·lacions d'Andròmeda, Cefeu, Cassiopea (la mare d'Andròmeda), Cetus i Pegàs.

A la Babilònia neoassíria (911–605 aC), la constel·lació de Perseu era coneguda com la constel·lació de l'home vell (SU. GI), aleshores associat amb l'Est al MUL. APIN, un text astronòmic del segle VII.

En astronomia no occidental Quatre constel·lacions xineses estan contingudes a la zona del cel identificada amb Perseu a Occident. Tiānchuán (天船), el Vaixell Celestial, va ser el tercer paranatel·ló (Una estrella o constel·lació que s'aixeca al mateix temps que una altra estrella o objecte) de la tercera casa del Tigre Blanc de l'Oest, que representava les barques que Es va recordar als xinesos que construïssin en cas d'una temporada d'inundacions catastròfiques. Incorporant estrelles de la part nord de la constel·lació, contenia Mu, Delta, Psi, Alpha, Gamma i Eta Persei.Schlegel, p. 346. Jīshuǐ (積水), les aigües altes, va ser el quart paranatellon de la casa esmentada, que representava el potencial d'inundacions inusualment altes durant el final d'agost i principis de setembre a l'inici de la temporada d'inundacions. Lambda i possiblement Mu Persei s'hi trobaven.Schlegel, p. 349. Dàlíng (大陵), la Gran Trinxera, va ser el cinquè paranatel·ló d'aquella casa, que representava les trinxeres on s'enterraven els criminals executats en massa a l'agost. Estava format per Kappa, Omega, Rho, 24, 17 i 15 Persei. La pila de cadàvers abans del seu enterrament estava representada per Jīshī (積屍, Pi Persei), el sisè paranatel·ló de la casa. El Cúmul doble de Perseu, h i Chi Persei, van tenir una importància especial en l'astronomia xinesa.

A la Polinèsia, Perseu no era comunament reconegut com una constel·lació separada; les úniques persones que en van parlar van ser les de les Illes de la Societat, que l'anomenaven Faa-iti, que significa "Valleta".Makemson, 1941, p. 203 Algol podria haver estat anomenat Matohi pel poble maorí, però l'evidència d'aquesta identificació és discutida. Matohi ocasionalment va entrar en conflicte amb Tangaroa-whakapau sobre quin d'ells hauria d'aparèixer al cel, el resultat afectant les marees. Coincideix amb la descripció maori d'una estrella blau-blanca prop d'Aldebaran però no desapareix com indicaria el mite.Makemson, 1941, p. 233–234

Característiques Perseu limita amb Àries i Taure al sud, Auriga a l'est, Girafa i Cassiopeia al nord, i Andròmeda i Triangle a l'oest. Amb una superfície de 615 graus quadrats, ocupa el vint-i-quatre de les 88 constel·lacions en mida. Apareix de manera destacada al cel nord durant la primavera de l'hemisferi nord. El seu asterisme principal consta de 19 estrelles. Els límits de la constel·lació, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930, estan definits per un polígon de 26 costats. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre i , mentre que les coordenades de declinació estan entre 30.92 i 59.11. La Unió Astronòmica Internacional (IAU) va adoptar l'abreviatura de tres lletres "Per" per a la constel·lació el 1922. alt=Night sky photograph of the constellation Perseus|miniatura|300x300px| La constel·lació de Perseu tal com es pot veure a ull nu

Estrelles Algol (de l'àrab رأس الغول Ra's al-Ghul, que significa El cap del dimoni), també conegut per la seva nomenclatura Bayer Beta Persei, és l'estrella més coneguda de Perseu. Representant el cap de la Gorgona Medusa a la mitologia grega, s'anomenava Horus a la mitologia egípcia i Rosh ha Satan ("Cap de Satanàs") en hebreu. Situat a 92,8 anys llum de la Terra, varia en magnitud aparent des d'un mínim de 3,5 fins a un màxim de 2,3 durant un període de 2,867 dies. El sistema estel·lar és el prototip d'un grup d'estrelles binàries eclipsants anomenades variables Algol, tot i que té un tercer membre per constituir el que en realitat és un sistema estel·lar triple. El component més brillant és una estrella de seqüència principal de tipus B, que és 3,5 vegades més massiva i 180 vegades més lluminosa que el Sol. El component secundari és una estrella subgegant taronja de tipus K0IV que ha començat a refredar-se i expandir-se fins a 3,5 vegades el radi del Sol, i té 4,5 vegades la lluminositat i el 80% de la seva massa. Aquests dos estan separats per només 0,05 unitats astronòmiques (UA), un cinc per cent de la distància entre la Terra i el Sol; la caiguda principal de la brillantor sorgeix quan el company més feble passa per davant del primari més calent i més brillant. El component terciari és una estrella de seqüència principal de tipus A7, que es troba de mitjana a 2,69 ua de les altres dues estrelles. AG Persei és una altra variable Algol a Perseu, el component principal de la qual és una estrella de seqüència principal de tipus B amb una magnitud aparent de 6,69. Phi Persei és una estrella doble, encara que els dos components no s'eclipsen. L'estrella primària és una estrella Be de tipus espectral B0.5, possiblement una estrella gegant, i la companya secundària és probablement un romanent estel·lar. El secundari té un tipus espectral similar als subnans de tipus O.

Amb el nom històric de Mirfak (àrab per colze) o Algenib, Alpha Persei és l'estrella més brillant d'aquesta constel·lació amb una magnitud aparent d'1,79. Un supergegant de tipus espectral F5Ib situat a uns 590 anys llum de la Terra, Mirfak té 5.000 vegades la lluminositat i 42 vegades el diàmetre del Sol. És el membre més brillant de Melotte 20 (també conegut com Collinder 39), i és un cúmul obert que conté moltes estrelles lluminoses. Les estrelles brillants veïnes que en són membres inclouen les estrelles Be Delta (magnitud 3,0), Psi (4,3), i 48 de Perseu (4,0); la variable Beta Cephei Èpsilon de Perseu (2,9); i les estrelles 29 (5,2), 30 (5,5), 31 (5,0), i 34 Persei (4,7). De magnitud 4,05, la propera Iota de Perseu s'ha considerat membre del grup, però en realitat es troba a només 34 anys llum de distància. Aquesta estrella és molt semblant al Sol, brilla amb 2,2 vegades la seva lluminositat. És una estrella de seqüència principal groga de tipus espectral G0V. Les recerques àmplies no han aconseguit trobar proves que tingui un sistema planetari.

Zeta de Perseu és la tercera estrella més brillant de la constel·lació amb una magnitud de 2,86. A uns 750 anys llum de la Terra, és una supergegant de color blanc blau de 26 a 27 vegades el radi del Sol i 47.000 vegades la seva lluminositat. És l'estrella més brillant (vista des de la Terra) d'un grup en moviment d'estrelles gegants i supergegants de color blau-blanc brillant, l'Associació Perseus OB2 o Associació Zeta Persei. Zeta és un sistema estel·lar triple, amb una estrella de seqüència principal de tipus espectral B8 i de magnitud aparent 9,16 a unes 3.900 ua de distància de la primària, i una estrella blanca de seqüència principal de magnitud 9,90 i tipus espectral A2, a unes 50.000 ua de distància., que pot estar o no lligat gravitacionalment als altres dos. X de Perseu és un sistema doble en aquesta associació; un component és una estrella calenta i brillant i l'altre és una estrella de neutrons. Amb una magnitud aparent de 6,72, és massa fosc per ser vist a ull nu fins i tot en condicions perfectament fosques. El sistema és una font de raigs X i sembla que l'estrella primària està patint una pèrdua de massa substancial. Una vegada es pensava que era membre de l'Associació Perseus OB2, Omicron Persei (Atik) un sistema estel·lar múltiple amb una magnitud visual combinada de 3,85. Està compost per dues estrelles de color blau-blanc —un gegant de classe espectral B1.5 i una estrella de seqüència principal de B3— que orbiten entre si cada 4,5 dies i es distorsionen en ovoides a causa de la seva petita separació. El sistema té una tercera estrella de la qual se sap poc. A una distància estimada de 1.475 anys llum de la Terra, ara es creu que el sistema es troba massa lluny del centre del grup Zeta Persei per pertànyer-hi.