Alan Rawsthorne (Haslingden, Lancashire,Oxford University Press. 2 de maig, 1905 - Cambridge, 24 de juliol, 1971), va ser un compositor britànic. Està enterrat al cementiri de Thaxted a Essex.
Joventut Alan Rawsthorne era fill de Hubert Rawsthorne (1868–1943), un metge benestant, i la seva esposa, Janet Bridge (1877/8–1927).McCabe 2011. Malgrat el que sembla haver estat una vida familiar feliç i afectuosa amb els seus pares i la seva germana gran, Barbara (l'única germana), a la bonica campinya de Lancashire, de petit Rawsthorne patia una salut fràgil.McCabe 2011.Green 1992. Tot i que en diverses ocasions va assistir a escoles a Southport, gran part de la seva educació inicial va ser a través de classes particulars a casa.McCabe 2011. Malgrat la seva aptitud infantil per a la música i la literatura, els pares de Rawsthorne van intentar allunyar-lo dels seus somnis de convertir-se en músic professional. Com a resultat, va intentar sense èxit cursar estudis de grau a la Universitat de Liverpool, primer en odontologia i després en arquitectura. Pel que fa a l'odontologia, Rawsthorne va dir públicament: mentre que el seu amic Constant Lambert va bromejar: Carrera professional El 1925, Rawsthorne finalment va poder matricular-se al Royal Manchester College of Music, on els seus professors incloïen Frank Merrick per al piano i Carl Fuchs per al violoncel. El 1927, la mare de Rawsthorne va morir amb només quaranta-nou anys. Després de graduar-se al "Royal Manchester College of Music" cap al 1930, Rawsthorne va passar els següents dos anys continuant la seva formació de piano amb Egon Petri a Zakopane, Polònia, i després breument també a Berlín.McCabe 2011.
En tornar a Anglaterra el 1932, Rawsthorne va ocupar un lloc de pianista i professor al Dartington Hall, a Devon, on es va convertir en compositor resident de l'Escola de Dansa i Mim.NAXOS Records. El 1934, Rawsthorne va marxar a Londres per provar fortuna com a compositor independent. El seu primer èxit públic real va arribar quatre anys més tard amb una interpretació del seu Tema i Variacions per a Dos Violins al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (ISCM) de 1938 a Londres. L'any següent, els seus Estudis Simfònics per a orquestra a gran escala es van interpretar a Varsòvia, de nou al Festival ISCM. Els Estudis Simfònics, que es poden escoltar com a concert per a orquestra en tot menys en el nom, van ajudar ràpidament a Rawsthorne a establir-se com un compositor amb una veu musical molt distintiva.British MusicCollection 2019.Evans 2001.
Altres obres aclamades de Rawsthorne inclouen una sonata per a viola (1937), dos concerts per a piano (1939, 1951), un concert per a oboè (1947), dos concerts per a violí (1948, 1956), un concert per a orquestra de corda (1949) i lElegia per a guitarra (1971), una peça escrita i completada per Julian Bream després de la mort del compositor. Altres obres inclouen un concert per a violoncel, tres quartets de corda reconeguts, entre altres obres de cambra, i tres simfonies.
Rawsthorne va escriure diverses bandes sonores per a pel·lícules. La seva obra més coneguda en aquest camp va ser la música per a la pel·lícula bèl·lica britànica de 1953 The Cruel Sea,Belcher 1999. i les seves altres bandes sonores van incloure moltes pel·lícules britàniques populars, com ara The Captive Heart (1946), School for Secrets (1946), Uncle Silas (1947), Saraband for Dead Lovers (1948), Pandora and the Flying Dutchman (1951), Where No Vultures Fly (1951), West of Zanzibar (1954), The Man Who Never Was (1956) i Floods of Fear (1958).
Rawsthorne va morir de pneumònia a l'Hospital Addenbrooke de Cambridge el 24 de juliol de 1971.Swynnoe 2002, p. 161.
Família El 1934, Rawsthorne es va casar amb la seva primera esposa, Jessie Hinchcliffe, violinista de l'Orquestra Filharmònica. Es van separar el 1947 i es van divorciar el 1954.McCabe 2011, p. 299. Hinchcliffe es va casar amb René Leibowitz a París. El 1955, es va casar amb Isabel Rawsthorne (de soltera Isabel Nicholas), una artista i model molt coneguda a les escenes artístiques de París i el Soho.Jacobi 2021. Entre els seus contemporanis hi havia André Derain, Alberto Giacometti, Pablo Picasso i Francis Bacon. Isabel Rawsthorne era la vídua del compositor Constant Lambert i madrastra de Kit Lambert, mànager del grup de rock The Who, que va morir el 1981.Lloyd 2014, p. 416. Alan Rawsthorne va ser el seu tercer marit; Sefton Delmer (periodista i membre de l'Executiu d'Operacions Especials durant la Segona Guerra Mundial) va ser el seu primer marit. Isabel va morir el 1992.
Referències
Bibliografia "Els amics d'Alan Rawsthorne". MusicWeb International. Febrer de 2019. Consultat el 31 d'agost de 2022. "Alan Rawsthorne". Oxford University Press. Consultat el 31 d'agost de 2022. "Alan Rawsthorne (1905-1971)". NAXOS Records. Consultat el 31 d'agost de 2022. "Alan Rawsthorne". British Music Collection. 28 de gener de 2019. Consultat el 31 d'agost de 2022. Belcher, John (1999). Rawsthorne: Concert per a violoncel, Estudis simfònics, Concert per a oboè (Notes del llibret). Naxos Records. 8.554763. Evans, Peter (2001). "Rawsthorne, Alan". A Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2a ed.). Macmillan Publishers. France, John (abril de 2011). "Ressenya: English Choral Music - A Garland for the Queen (1953)". MusicWeb International. Consultat el 31 d'agost de 2022. Green, Gordon (1992). "The Pre-War Years". The Creel (Llista de correu). Journal of the Friends of Alan Rawsthorne and the Rawsthorne Trust. Consultat el 31 d'agost de 2022. Jacobi, Carol (2021). Out of the Cage: The Art of Isabel Rawsthorne. The Estate of Francis Bacon Publishing. ISBN 978-0500971055. Lloyd, Stephen (2014). Constant Lambert: beyond the Rio Grande. Boydell Press. p. 416. ISBN 9781843838982. OCLC 855582154. McCabe, John (1999). Alan Rawsthorne: Portrait of a Composer. Oxford University Press. ISBN 0-19-816693-1. McCabe, John (2011) . "Rawsthorne, Alan". Oxford Dictionary of National Biography (edició en línia). Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/31588. ISBN 978-0-19-861412-8. Consultat el 31 d'agost de 2022. (Cal subscripció o ser membre d'una biblioteca pública del Regne Unit.) Swynnoe, Jan G. (2002). The Best Years of British Film Music, 1936-1958. Boydell Press. pàg. 161. ISBN 978-0-85115-862-4.
Bibliografia addicional Dressler, John Clay (2004). Alan Rawsthorne: Una biobibliografia. Bio-bibliografies en música. Greenwood Publishing Group. ISBN 9780313305894. McCabe, John (1999). Alan Rawsthorne: Retrat d'un compositor. Oxford University Press. ISBN 0-19-816693-1.
Categoria:Nascuts el 1905 Categoria:Morts a Cambridge Categoria:Persones de Lancashire Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XX Categoria:Compositors anglesos morts al segle XX