Les Corts de Montsó de 1512 foren la reunió de la Cort General de Catalunya celebrada a Montsó dins una convocatòria conjunta de les Corts Generals de la Corona d'Aragó, simultàniament amb les corts particulars del Regne d'Aragó i del Regne de València. Foren convocades per Ferran II des de Burgos el 22 d'abril de 1512 per al 28 de maig següent i presidides, en nom del monarca, per la seva esposa Germana de Foix, nomenada lloctinent general.Cristina Monterde Albiac (ed.), Acta Curiarum Regni Aragonum. Tomo XVI. Cortes del reinado de Fernando II/4 (1510-1514), Saragossa, Gobierno de Aragón / Ibercaja / Grupo CEMA, 2011, vol. 2.

La convocatòria comprengué 694 citacions: 168 adreçades als aragonesos, 237 als valencians i 289 als catalans. L'obertura solemne tingué lloc el 28 de maig a l'església de Santa Maria de Montsó. Germana de Foix hi jurà als catalans l'observança dels Usatges de Barcelona, les Constitucions de Catalunya i els capítols i actes de cort. Els representants catalans, però, protestaren inicialment contra la delegació del poder reial en la reina com a lloctinent. Després d'aquestes protestes, les sessions es reprengueren el 5 de juny i la Cort catalana fou finalment closa el 2 de setembre.«Jaume Fiella, degà de Barcelona (1512-1515)», Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, Enciclopèdia Catalana.

Tot i que els representants dels territoris de la Corona havien estat convocats conjuntament, després de l'obertura cadascuna de les corts territorials deliberava per separat i aprovava la seva pròpia legislació i els seus serveis al monarca.

Context i servei militar La convocatòria s'emmarcava en la represa de l'enfrontament de Ferran II amb Lluís XII de França i en les tensions que conduïren aquell mateix estiu a la conquesta del regne de Navarra. En la proposició presentada a les Corts, Germana de Foix sol·licità, en nom del rei, un servei de gent d'armes per a la defensa de l'Església i contra el rei de França. La invasió de Navarra s'inicià mentre les Corts encara estaven reunides.

En el cas català, la Cort acordà un servei de 200 homes d'armes i 200 cavallers de la geneta, que s'havia de mantenir durant tres anys i sufragar-se parcialment mitjançant un fogatge.Oriol Oleart i Piquet, Els greuges de cort a la Catalunya del segle XVI, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1992, p. 266. Aquest servei no s'ha de confondre amb el concedit separadament pels quatre braços aragonesos, que acordaren aportar 200 homes d'armes i 300 genets.

Legislació i reformes institucionals La Cort catalana aprovà 20 constitucions i dos capítols de cort. Les disposicions tractaven principalment qüestions processals de la Reial Audiència, el control dels oficials reials i l'observança de les normes, la Inquisició i alguns aspectes de dret privat.

Una de les reformes més significatives afectà la Reial Audiència. El nombre de juristes passà de vuit a dotze i es creà una segona sala, de manera que cadascuna quedà formada per sis doctors. També es regulà la possibilitat d'apel·lar d'una sala a l'altra i s'establiren disposicions sobre els salaris dels seus membres.

Les Corts aprovaren igualment unes ordinacions destinades a reforçar el control dels comptes de la Diputació del General, una qüestió que ja havia estat reclamada pels diputats del trienni anterior. També es dictaren disposicions relatives al bandolerisme.

En l'àmbit judicial, es dictaren tretze sentències de greuges, quatre de les quals foren favorables als reclamants i nou foren desestimades.

Els tres estaments catalans també protestaren contra determinats privilegis dels comissaris de la Santa Croada que tenien conseqüències fiscals sobre la població, i reclamaren que aquests oficials respectessin les disposicions aprovades per les Corts.Ernest Belenguer Cebriá, «El incremento de la identidad catalana bajo la rama menor de los Trastámara», Hispania, vol. 83, núm. 275, 2023, e058.

Conflicte amb la Inquisició Una de les qüestions més conflictives de les Corts fou la jurisdicció de la Inquisició. Des de feia anys, la Diputació del General denunciava la intervenció dels inquisidors en causes que considerava alienes a la fe, les exempcions i privilegis dels seus oficials i familiars i la intromissió del Sant Ofici en competències de les institucions catalanes.

Els acords de 1512 intentaren limitar l'actuació inquisitorial a les causes de fe i preservar la jurisdicció del General. Entre altres disposicions, es reclamava que els membres de la Inquisició respectessin les Constitucions de Catalunya, que no interferissin en els afers dels diputats i oficials de la Diputació i que els oficials laics del Sant Ofici contribuïssin a les imposicions municipals. També s'intentaren frenar els abusos derivats de la proliferació i els privilegis dels familiars de la Inquisició.

Els capítols foren acceptats per Germana de Foix i jurats per Ferran II, però la seva aplicació fou conflictiva. El rei intentà posteriorment obtenir del papa Lleó X l'anul·lació de les obligacions que havia assumit, i el problema tornà a plantejar-se a les Corts de Lleida de 1515. Les disposicions de 1512 es convertiren, tanmateix, en un precedent recurrent en els conflictes posteriors entre les institucions catalanes i el Sant Ofici.

Referències

Categoria:Corts generals de la Corona d'Aragó Categoria:Història de Montsó