va ser un ballarí argentí considerat com una de les més grans icoens de la dansa del segle XX. Interpretà i inspirà de l'art coreogràfic de Maurice Béjart i partenaire de ballarines russes com Maia Plisétskaia i Natalia Makarova.
Biografia Els seus pares, la mare immigrant d'origen ucraïnès, Rosa Donn, i el pare argentí, Mauricio Itovich. A més de Jorge, hi havia tres nens a la família; un dels nebots, Aliocha Itovich, es va fer famós al cinema europeu i ara viu a París.
Es va formar a l'Institut Superior d'Art del Teatre Colón (Buenos Aires) amb Rina Valverde. El 1962 va estudiar amb la professora de dansa Maria Fux (1922-2023). Un any més tard es mudaria a Brussel·les, on va ingressar al Ballet del Segle XX, la companyia de ballet de Maurice Béjart, on va adquirir fama internacional. Aviat es convertiria en un dels seus principals solistes, creant els papers principals de la Novena Simfonia (1964), Romeu i Julieta (1966), Missa per al temps present (1967), Bhakti Nijinsky, el pallasso de Déu (1971), El nostre Faust (1975), Boléro de Ravel (1979) i altres. També va repetir papers importants en obres anteriors de Béjart, com ara Els quatre fills d'Aimon. esquerra|miniatura|Jorge Donn interpretant la 9a simfonia de Beethoven, coreografiada per Maurice Bejart – (Brussel·les 1976) En aquella època es viu una renovació de la dansa a occident que incideix amb la perfecció tècnica i les influències de la dansa moderna, jazz i l'expressionisme, danses orientals i el butoh. Un grup destacat de ballarins com, Paolo Bortoluzzi, Luc Bouy, Germinal Casado i Víctor Ullate, van ser els abanderats d'aquella màxima béjartiana tan polèmica com popular: «La dansa és l'home». resalant la força i puresa que irradia el cos masculí.
Al costat de la brasilera Marcia Haydée, Donn representa els llatinoamericans que van aconseguir instal·lar-se per dret propi i talent a l'elit europea del ballet, just en el seu moment d'expansió a la segona meitat del segle XX. Se'l veurà igualment acutant al costat de la ballarina Suzanne Farrell.
A partir del 1976 va ser el director artístic del Ballet del segle XX, i aquell any seria convidat per George Balanchine per actuar primera figura del New York City Ballet.
Des dels anys vuitanta, Jorge Donn va intentar diverses aventures en solitari i, progressivament, es va allunyar de la seva companyia mare, entenent d'una manera discreta que el relleu generacional li havia arribat allunyant-se de l'òptica del seu mestre Béjart. El 1981 va participar a la pel·lícula del director francès Claude Lelouch Les Uns et les Autres amb James Caan i Geraldine Chaplin. Eel 1988 va formar la seva pròpia companyia, L'Europa Ballet.
Més tard fundaria el ballet de Verdún, que va durar poc, i després va fer gires breus al capdavant d'una petita companyia on alternava fragments del seu repertori històric de cambra amb les seves pròpies creacions. En aquesta aventura va conservar, tant sí com no, el ballet Nijinsky Clown de Déu, i va tornar el 1989 a la seva Argentina natal, formant parella amb l'actriu Cipe Lincovsky.
Darrera actuació i mort A Jorge Donn se'l va veure per última vegada a Madrid el 1986, al Palau d'Esports de la Comunitat, quan va fer precisament el Bolero i un fragment de Diva dins d'un Festival de tardor. Donn va morir a causa de complicacions per sida el 30 de novembre o 1 de desembre del 1992 a Lausana (Suïssa), als 45 anys.
Reconeixements El 1979, va rebre el Dance Magazine Award, el premi més prestigiós de la dansa.
El 1989, va ser premiat per la Fundació Konex com un dels 5 millors ballarins de la història a l'Argentina fins avui. El 1983 va participar en la publicitat de l'automòbil Renault 18.
Rebria l'homenatge per part de molts coreògrafs: Maurice Béjart amb el seu Ballet per la vida (o El presbiteri no ha perdut res del seu encant ni el jardí de la seva esplendor), Denys Ganio (Tango… una rosa per a Jorge Donn), Carolyn Carlson (Homenatge a Jorge Donn), Grazia Galante (Masticando Sueños).
La Maison de la Danse de Lió compta amb un estudi que porta el seu nom.
Al seu barri de naixement a Buenos Aires, Ciudad Jardín, un passatge va ser nomenat de nou amb el seu nom. Argentina ha instaurat el 28 de febrer com a Dia del Ballarí, en homenatge a la seva figura.
Referències
Categoria:Morts de sida Categoria:Morts el 1992 Categoria:Ballarins argentins Categoria:Morts a Lausana Categoria:Artistes de la província de Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1947