Emilia Zenzile Roig (Dourdan, 10 d'abril de 1983) és una autora de no-ficció, politòloga i activista francesa especialitzada en la interseccionalitat. Des del 2005, viu a Berlín, on va fundar el Centre per a la Justícia Interseccional.
Vida Emilia Roig va créixer en un suburbi de París com a filla d'un pare jueu - algerià i una mare de l'illa de Martinica. El seu pare és metge i la seva mare infermera. Els pares de Roig es van conèixer a la Guaiana Francesa i es van establir a prop de París.
Va estudiar a Berlín a la Hertie School of Governance, on va obtenir un màster en polítiques públiques. Va obtenir un màster en administració d'empreses per la Universitat Jean Moulin de Lió. El 2015, després de rebre finançament de la Fundació Heinrich Böll, va obtenir el doctorat en ciències polítiques per la Universitat Humboldt de Berlín (Klaus Eder) i la Universitat de Lió (Lilian Mathieu) amb una tesi sobre "The development of the private care sector and intersectional gender equality: comparing France and Germany" com a part d'un procediment de cotutela.
Del 2007 al 2011, Roig va treballar en temes de drets humans a Amnistia Internacional a Alemanya, a l'Organització Internacional del Treball de les Nacions Unides a Tanzània i Uganda, i a la Societat Alemanya per a la Cooperació Internacional a Cambodja. Del 2011 al 2015, va ensenyar teoria de la interseccionalitat, estudis postcolonials i teoria crítica de la raça a la Universitat Humboldt i a la Universitat Lliure de Berlín, així com dret internacional i europeu a la Universitat Jean-Moulin de Lió. Des del 2015, va ser professora del Programa d'Estudis de Justícia Social a l'Estranger de la Universitat DePaul de Chicago i des del 2019 va ensenyar com a professora adjunta a l'Escola Hertie de Berlín. Roig va ser gestora de projectes a l'organització paraigua alemanya d'organitzacions de dones migrants (DaMigra). El 2020, va ser acceptada com a becària a l'organització sense ànim de lucre americana Ashoka Germany. El 2024, va ser investigadora al Käthe Hamburger Kolleg d'Estudis Apocalíptics i Postapocalíptics de la Universitat de Heidelberg. Des del desembre de 2024, Roig ha estat investigadora de la Fundació Mercator, on investiga la desigualtat sistèmica global, les reparacions i la justícia psicodèlica.
Va ser membre del jurat del Premi Alemany de No-Ficció de l'Associació Alemanya de Biblioteques el 2020 i membre del jurat del Premi Edició F 25 per a Dones el 2019. Va formar part de la campanya "Visibilitat Lèsbica" del Senat de Berlín a finals del 2021. El 2022, va ser nomenada "Dona més influent de l'any" al Premi Impact of Diversity.
Roig és mare d'un fill, està divorciada i viu a Berlín des del 2005. S'identifica com a queer.
Centre per a la Justícia Interseccional (2017–2024) El 2017, va fundar l'organització sense ànim de lucre Center for Intersectional Justice eV (CIJ) a Berlín com a associació sense ànim de lucre amb l'objectiu d'ampliar el treball d'igualtat i antidiscriminació a Alemanya i Europa per incloure una perspectiva interseccional. El CIJ va fer pressió, va oferir formacions i tallers, i va investigar i publicar sobre temes relacionats amb la interseccionalitat. Per exemple, el CIJ va publicar un informe sobre "La interseccionalitat a Alemanya" en nom del Centre Alemany per a la Recerca sobre la Integració i la Migració (DeZIM) el 2019. El tancament del centre es va anunciar el 2024.
Obra escrita Llibre de no-ficció Why We Matter (2021) El seu primer llibre, Why We Matter: The End of Oppression (Per què importem: la fi de l'opressió), es va publicar el 2021. Basant-se, entre altres coses, en la seva pròpia història familiar, descriu des d'una perspectiva interseccional com es poden reconèixer i combatre les jerarquies de poder i els sistemes d'opressió. El llibre es va convertir en un èxit de vendes i va ser ressenyat a les seccions destacades dels diaris nacionals. Va aparèixer a la llista de més venuts de no-ficció del març del 2021 de Deutschlandfunk Kultur, ZDF i Die Zeit. Va ocupar el lloc 14 a la llista de més venuts de l'Spiegel el febrer del 2021 i va ser un dels 5 millors llibres del mes el març del 2021 per la Süddeutsche Zeitung.
Llibre de no-ficció Das Ende der Ehe: Für eine Revolution der Liebe (2023) El 2023, Emilia Roig va publicar el llibre de no-ficció The End of Marriage: For a Revolution of Love | Feminist Impulses for the Abolition of a Patriarchal Institution, en què defensava l'abolició gradual del matrimoni i de totes les altres relacions regulades legalment. Va argumentar que el matrimoni en general no permet l'"amor autèntic", perquè es basa en el patriarcat, i que la igualtat no és possible per se perquè el matrimoni es basa en el "concepte de propietat i control de les dones". Com a alternativa, veia una "descentralització de la sexualitat" en les relacions. Les estructures familiars queer, que també inclouen el poliamor i la criança compartida, formen part del seu escenari de solució.
Posicions polítiques sobre Israel i Palestina Després de l'atac terrorista de Hamàs a Israel el 2023 i el posterior bombardeig de Gaza per part d'Israel, Roig, com alguns advocats internacionals, organitzacions d'ajuda i investigadors del genocidi, va qualificar les accions d'Israel de "genocidi" i "ocupació". La politòloga Nicole Deitelhoff, en canvi, va criticar aquestes posicions a l'esdeveniment de Streitraum moderat per Carolin Emcke. Barbara Behrendt va criticar Emcke a rbbKultur per no contradir el terme "genocidi". Dana von Suffrin va acusar Roig d'antisemitisme per les seves declaracions sobre el presumpte "genocidi a Israel" en declaracins al mitjà Spiegel Online.
A l'esdeveniment de debat „Jüdischsein im antisemitischen und philosemitischen Klima Deutschlands“ ("Ser jueu en el clima antisemita i filosòfic d'Alemanya") el 9 de desembre de 2023 a Berlín, Roig va dir que el sionisme no era una part integral del judaisme, sinó una ideologia del segle XX promoguda per una minoria de jueus asquenazites influents i recolzada per les principals potències occidentals. Com a veu jueva no sionista a Alemanya, se sentia oprimida i difamada. En un debat amb Der Spiegel, Philip Peyman Engel va acusar Roig de criticar l'etnonacionalisme israelià sense haver visitat mai el país. Roig va replicar que no calia haver estat a Israel per observar les repetides violacions dels drets humans per part del govern israelià, i afirmà que "Israel parlar per tots els jueus del món".
L'escriptora i periodista alemanya Mirna Funk va acusar el llibre de Roig, Why We Matter 2023, de revisionisme històric i antisemitisme, en particular la seva tesi que els jueus sempre havien estat blancs i que els nazis els havien construït com una raça no blanca. Roig va replicar que ella no havia escrit això al llibre i que l'afirmació era difamatòria.
El gener de 2024, la regió de Hannover va cancel·lar una recepció de Cap d'Any per a dones prevista per al febrer, a la qual Roig havia estat convidada com a oradora, a causa de les seves declaracions sobre Israel. La Unió d'Estudiants Jueus Jüdische Studierendenunion i el diari jueu-alemany Jüdische Allgemeine van criticar una conferència impartida per Roig a la Universitat Lliure de Berlín el juliol de 2024 sobre el tema "És l'antisionisme antisemita?". Al setembre, la presentadora de televisió Andrea Kiewel va criticar la ministra d'Afers Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, per convidar autors a un sopar amb Roig i Alena Jabarine que, segons Kiewel, estaven relativitzant el terror de Hamàs.
Obres publicades
Premis 2021: Edition F Award in der Kategorie „Gesellschaft“ 2022: gewählt zur „Most Influential Woman of the Year“ im Rahmen des Impact of Diversity Award
Referències
Enllaços externs
Emilia Roig a Academia.edu Entrevista a Emilia Roig a Wikimedia Deutschland
Categoria:Persones de l'Essonne Categoria:Activistes francesos Categoria:Politòlegs francesos Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Escriptors de l'Illa de França Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1983