Perissone Cambio (c. 1520 – c. 1562) va ser un compositor i cantant francoflamenc del Renaixement, actiu a Venècia. Va ser un dels estudiants i col·legues més destacats d'Adrian Willaert durant els anys formatius de l'Escola Veneciana, i va publicar diversos llibres de madrigals a la dècada de 1540.
Biografia No se sap res de la seva joventut, excepte que era de Flandes o de les zones francòfones immediatament adjacents. Existeixen dues mencions contraposades del seu origen en el registre històric, una que el nomena francès i una altra flamenc, amb la menció flamenca provinent del Senat venecià; aquesta última es considera més fiable. A principis de la dècada de 1540 havia vingut de la seva terra natal a Venècia, probablement per estudiar amb Willaert, que era reconegut com a professor. Això va ser cap al final del període durant el qual els músics que van rebre la seva primera formació als Països Baixos i les zones adjacents van deixar les seves terres natals, anant a Itàlia i altres llocs on la demanda de compositors i cantants era més gran. Perissone va esdevenir un dels estudiants de Willaert i va formar part d'un grup proper que incloïa Girolamo Parabosco, Baldassare Donato, Jacques Buus, Jacques Du Pont i Cipriano de Rore; a més, va adquirir una reputació com a excel·lent cantant, probablement de veus altes.Einstein, Vol. 1 p. 438-439
Durant finals de la dècada de 1540 va ser el compositor més prolífic del grup al voltant de Willaert, publicant un total de quatre col·leccions separades de música secular. El 1548 finalment va esdevenir membre de la capella de Sant Marc de Venècia, de manera gratuïta, cosa que va ser un esdeveniment extraordinari; presumiblement això va passar perquè el seu cant era molt desitjat, però no hi va haver ofertes de treball formals. El dux de Venècia, Francesco Donà, va intervenir en nom seu i el va convertir en membre remunerat de la capella poc després.Feldman, p. 311, 341Einstein, Vol. 1 p. 439Haar, Grove online
Tot i que l'última publicació en solitari de Perissone va ser el 1550, va continuar com a cantant a Sant Marc i presumiblement com a compositor durant tota la dècada. També va cantar a la "Compagnia di San Marco", un grup de músics associats amb Sant Marc que actuaven en altres llocs de Venècia. El 1557 es va unir a la germanor de la "Scuola di San Marco." No se sap res específic sobre la seva carrera posterior, i es creu que va morir cap al 1562; després de la seva mort, el poeta Domenico Veniero va escriure un sonet indicant que havia mort jove, però no se'n coneix la data.Haar, Grove online
Música i influència Perissone va ser un dels seguidors de Willaert en els primers anys del desenvolupament del madrigal italià, el període que Alfred Einstein va anomenar "l'edat d'innocència del madrigal". Tot i que era un amic personal, no va ser significativament influenciat pel seu company de Willaert, Cipriano de Rore, la figura principal en la composició de madrigals a la dècada de 1550, i l'estil del qual va marcar un augment extraordinari en la intensitat expressiva de la forma vocal secular.Haar, Grove online
En total, Perissone va publicar quatre llibres de música secular ell mateix: un llibre de vilanelles a quatre veus el 1545, un llibre de madrigals a quatre veus el 1547 i dos llibres de madrigals a cinc veus, el 1545 i el 1550. Alguns altres madrigals individuals apareixen en col·leccions d'altres, en particular de Cipriano de Rore, i Perissone va escriure una carta dedicatòria per a un dels llibres de Rore, però només al llibre de partitures per a contralt (Perissone probablement era un contralt).Haar, Grove online Si va compondre música sacra a part d'un únic motet a cinc veus d'Ad Te, Domine (1549), no ha sobreviscut. Mentre que la majoria dels compositors que van treballar a Sant Marc al segle XVI van deixar un corpus substancial de música sacra, Perissone va ser un dels pocs que no ho va fer.Haar, Grove online
Perissone va ser un estilista versàtil i va compondre madrigals lleugers i greus, amb una textura que variava des de la polifonia suau dels neerlandesos fins a textures brillants, en gran part acordals. De vegades anticipava els desenvolupaments harmònics del , com quan utilitzava la veu de baix com a suport harmònic en lloc de com a participant igualitària en la interacció motívica d'una composició. També li agradaven les falses relacions, com en la seva composició de Deh, perché com'è il vostro al nome mio de Gottifredi, un madrigal que també conté una composició de text deliberadament mal accentuada, una característica que el distingeix del seu mestre Willaert, que estava més inclinat a seguir els estrictes consells de Pietro Bembo sobre la composició de text.Einstein, Vol. 1 p. 440
Referències
Bibliografia James Haar: "Perissone Cambio", Grove Music Online, ed. L. Macy (Consultat el 4 de febrer de 2008), (accés de subscripció) Gustave Reese, "Music in the Renaissance". Nova York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4 Allan W. Atlas, "Renaissance Music: Music in Western Europe, 1400–1600". Nova York, W.W. Norton & Co., 1998. ISBN 0-393-97169-4 Alfred Einstein, "The Italian Madrigal". Tres volums. Princeton, Nova Jersey, Princeton University Press, 1949. ISBN 0-691-09112-9 Feldman, Martha. "City Culture and the Madrigal at Venice". Berkeley: University of California Press, 1995. Disponible a Internet aquí
Categoria:Compositors de l'escola veneciana Categoria:Madrigalistes italians Categoria:Músics de la República de Venècia Categoria:Compositors nascuts al segle XVI Categoria:Compositors morts al segle XVI