Adrián Recinos (Antigua Guatemala, 5 de juliol de 1886 - 8 de març de 1962) va ser un historiador, assagista, erudit i traductor maia i diplomàtic guatemalenc. Recinos va ser un estudiant de la història nacional, especialment de la civilització maia i de la història antiga del poble k'iche' i kaqchikel.
Va publicar la primera edició en castellà del Popol Vuh, basada en la seva traducció del manuscrit que es troba a la Biblioteca Newberry de Chicago. També va publicar les seves traduccions d'altres manuscrits maies antics, incloent-hi els Annals dels kaqchikels.
Biografia Adrián Recinos va néixer el 5 de juliol de 1886 a Antigua Guatemala, fill de Teodoro M. Recinos i Rafaela Ávila de Recinos. Es va casar amb María Palomo i va tenir cinc fills, Beatriz, Isabel, María, Adrián i Laura. Les seves quatre filles van romandre a Guatemala la major part de les seves vides, i Adrián va assistir a la Universitat Harvard, i més tard es va convertir en doctor en medicina als Estats Units mentre residia a Washington DC.
Recinos va obtenir la llicenciatura en Ciències i Lletres el 1902 i es va graduar a la Facultat de Dret de Guatemala el 1907. Va seguir una carrera pública com a diplomàtic i va ser secretari d'ambaixada a El Salvador (1908), sotssecretari d'Estat (1910-1920), ministre d'Afers Exteriors (1922-1923), ambaixador a França, Espanya i Itàlia (1923-1925), president de l'Assemblea Legislativa (1926) i ambaixador als EUA (1928-1943). El 1944 es va presentar com a candidat a la Presidència de la República, però va perdre les eleccions contra Juan José Arévalo. Va morir el 1962.
Llegat Recinos tenia una passió per la història de Guatemala i va ser membre fundador de la Societat de Geografia i Història de Guatemala, actualment coneguda com a Acadèmia de Geografia i Història de Guatemala. També va ser membre de la Societat de Geografia i Estadística (Mèxic), Societat Històrica Americana (Buenos Aires), Institut Iberoamericà de Dret Comparat (Madrid), entre d'altres.
Adrián Recinos va rebre reconeixement nacional i internacional per les seves publicacions sobre la història de Guatemala i les seves traduccions d'antics manuscrits maies.
Obres publicades
Notes
Referències
Categoria:Assagistes del segle XX Categoria:Maianistes Categoria:Alumnes de la Universitat de San Carlos de Guatemala Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Guatemala Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Escriptors guatemalencs Categoria:Assagistes americans Categoria:Antropòlegs americans Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX