José Antonio Kast Rist (Santiago de Xile, 18 de gener de 1966), també conegut per les seves inicials JAK, és un advocat i polític xilè que actualment és el President de Xile. Pertanyent a la prominent família Kast, va ser membre de la Cambra de Diputats entre 2002 i 2018.
Nascut en una família d'immigrants alemanys a Santiago, Kast va ser membre del partit Unió Demòcrata Independent fins al 2016, quan va fundar el conservador Partit Republicà de Xile i el think tank Idees Republicanes el 2019. Anteriorment, va ser candidat presidencial independent a les eleccions generals de Xile de 2017, i va fundar el Moviment d'Acció Republicana () el 2018. A la seva campanya presidencial de 2017, va adoptar una estratègia de provocació disruptiva, donant suport a Augusto Pinochet i oposant-se a l'avortament, al matrimoni homosexual i a la immigració il·legal. El 2021, Kast va tornar a presentar-se com a president, guanyant la primera volta i perdent a la segona volta contra el candidat d'esquerres Gabriel Boric. A partir del 2021, va començar a moderar algunes de les seves posicions controvertides, tot i que segueix sent la figura més destacada del populisme de dreta a Xile actualment.
Va ser president de l'organització internacional Political Network for Values entre 2022 i 2024. Kast està casat amb María Pía Adriasola; la parella té nou fills. És un catòlic practicant i membre del Moviment Apostòlic de Schoenstatt.
Biografia Primers anys José Antonio Kast Rist va néixer el 18 de gener de 1966 a Santiago, el desè i menor fill de Michael Kast Schindele i Olga Rist Hagspiel, immigrants bavaresos. El seu pare havia estat tinent de l'Exèrcit Alemany i membre del Partit Nazi, que va fugir a Xile el desembre de 1950 durant la desnazificació d'Alemanya i es va establir a Buin, una comuna dins del Departament de Maipo a la Província de Santiago (actual Regió Metropolitana de Santiago).
La mare de Kast, juntament amb dos dels seus germans, Michael (més tard Miguel) i Barbara, van arribar a Xile el 1951. La família va fundar Cecinas Bavaria, una fàbrica de salsitxes, el 1962, on la família va fer gran part de la seva fortuna. En total, els pares de Kast van tenir 10 fills, tres dels quals van morir abans que els seus pares. El germà difunt de Kast, Miguel, va ser un economista i Chicago Boy que va servir sota Augusto Pinochet com a ministre de Treball i president del Banc Central de Xile, i Kast també és l'oncle del senador d'Evolució Política Felipe Kast.
Kast va estudiar dret a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, on va entrar en contacte amb el . Va ser candidat a la presidència de la federació d'estudiants de la universitat (FEUC). Com a estudiant, Kast va aparèixer a l'espai electoral del plebiscit nacional de Xile de 1988, donant suport a l'opció Sí per ampliar el govern de Pinochet durant vuit anys més.
Kast va fundar un despatx d'advocats el 1990. També va ser director d'una empresa immobiliària propietat de la seva família durant els anys 90.
Carrera política Entre 1996 i 2000, Kast va ser regidor a Buin. El 2001, va ser elegit membre de la Cambra de Diputats pel Districte 30 de San Bernardo. Va ser secretari general de la Unió Demòcrata Independent, partit del qual va dimitir el 2016 per presentar-se a president.
Mentre era a la Cambra de Diputats, Kast va obtenir el suport del Bisbe de San Bernardo Juan Ignacio González Errázuriz, amb el bisbe escrivint un document de quatre pàgines instruint la seva congregació a donar suport als que s'oposaven a la contracepció d'emergència i al matrimoni homosexual.
El suport del bisbe va ser clau per establir la carrera política de Kast, amb la seva defensa contra la contracepció jugant un paper important en el desenvolupament del seu suport.
Campanyes presidencials Campanya presidencial de 2017 miniatura|esquerra|150px|Logotip de la campanya presidencial de Kast de 2017 El 18 d'agost de 2017, Kast va registrar oficialment la seva candidatura independent amb el Servei Electoral, presentant 43.461 signatures. Va rebre el suport de grups de dreta, conservadors, libertaris, nacionalistes i militars retirats, entre d'altres. Kast va promoure una postura de "menys impostos, menys govern, pro-vida", així com programes contra la immigració il·legal. El seu suport al govern militar anterior va generar molta controvèrsia durant la seva campanya, especialment la seva proposta de perdonar els convictes majors de 80 anys amb malalties relacionades amb l'edat, incloent-hi els condemnats per violacions dels drets humans sota el govern de Pinochet.
Va rebre 523.213 vots a les eleccions presidencials de 2017, representant el 7,93% del total de vots i quedant en quarta posició, tot i que les enquestes només li donaven un suport del 2% al 3%. A la segona volta de les eleccions, va donar suport a Sebastián Piñera, que va guanyar les eleccions. Va remarcar que "[En el món d'avui,] els xilens necessiten Déu", i va dir que l'estat hauria de promoure la religió a les escoles amb professors disponibles per a aquesta assignatura quan els estudiants ho triessin.
Formació de moviments polítics (2018–2022) miniatura|esquerra|150px|José Antonio Kast durant una marxa pro-vida amb una bandana blau clar. miniatura|150px|Logotip del Partit Republicà, 2019 En termes de relacions internacionals, Kast va proposar tancar la frontera amb Bolívia, argumentant que aquesta mesura permetria una lluita més efectiva contra el tràfic de drogues. El 2018, va demanar al govern que trenqués les relacions diplomàtiques amb França en resposta a l'asil concedit a l'exguerriller Ricardo Palma Salamanca.
El març de 2018, durant una gira per universitats xilenes, Kast havia de donar una conferència a la Universitat Arturo Prat a Iquique, però va ser agredit físicament per manifestants oposats a les seves opinions polítiques. Kast també va denunciar censura per part de la Universitat de Concepción i la Universitat Austral de Xile.
A les eleccions generals de Brasil de 2018, Kast va donar suport a Jair Bolsonaro. L'abril de 2018, Kast va llançar el moviment polític de dreta anomenat Acció Republicana.
miniatura|José Antonio Kast al primer aniversari del Moviment d'Acció Republicana. El setembre de 2019, Kast va ser acusat de no declarar diners transferits a empreses a Panamà. Kast va reconèixer l'existència d'aquestes empreses però va negar que en fos propietari, dient que eren del seu germà, Christian Kast. Després va defensar el dret dels xilens a invertir a l'estranger. El maig de 2019, va crear el think tank Idees Republicanes i el juny de 2019 va crear el Partit Republicà de Xile. Va oposar-se a les manifestacions que van tenir lloc durant les protestes xilenes de 2019, dient que no formaven part d'un moviment social sinó que eren actes de violència organitzats per terroristes. A mesura que l'aprovació de les protestes va disminuir, Kast va aconseguir establir suport entre els xilens que s'oposaven a la violència observada durant les protestes. Durant el referèndum nacional de Xile de 2020 sobre el canvi de la Constitució de Xile, va ser un dels principals partidaris i activistes per rebutjar l'opció, que va rebre el 21,72% dels vots; el canvi constitucional va ser aprovat pel 78,28% dels vots.
A les eleccions a la Convenció Constitucional de Xile de 2021, Kast va fer un pacte polític amb la coalició de centredreta per formar una llista conjunta de candidats per a les eleccions anomenada . La llista va obtenir el 20,6% dels vots, representant menys d'un terç de la Convenció Constitucional. Kast va proposar una de les principals candidates del pacte, Teresa Marinovic, les opinions polítiques de la qual s'alineaven amb les de Kast però no van ser ben rebudes per parts del centredreta. No obstant això, Marinovic va guanyar amb un alt percentatge de vots i, gràcies al mètode D'Hondt, molts altres candidats van poder entrar a la Convenció Constitucional amb el seu triomf.
Al referèndum constitucional de 2022, el Partit Republicà va donar suport oficialment a l'opció "Rebutjar", que va guanyar contra l'opció "Aprovar". A diferència del plebiscit anterior, aquesta vegada el vot era obligatori i les restriccions de la pandèmia de COVID-19 eren menys estrictes.
Campanya presidencial de 2021 miniatura|esquerra|Kast a la campanya presidencial de 2021 miniatura|Logotip de la segona campanya presidencial el 2021 El 2018, Kast va confirmar les seves intencions de presentar-se a president a les eleccions generals de Xile de 2021. En aquestes eleccions, va concórrer sota el seu propi Partit Republicà juntament amb candidats per a la Cambra de Diputats i el Senat, a diferència de la seva candidatura presidencial anterior el 2017, en què va concórrer com a independent. Kast va formar el Front Social Cristià, un pacte polític per presentar una llista de candidats del Partit Republicà i del Partit Conservador Cristià. Kast va mantenir propostes de campanya que han estat controvertides. Dona suport a l'indult d'exfuncionaris de Pinochet de "edat avançada", que generalment inclouria tots els funcionaris empresonats. També va proposar prohibir l'avortament, fusionar el Ministeri de la Dona i la Igualtat de Gènere, retirar Xile del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i construir més presons.
Durant la seva campanya, Kast va utilitzar l'eslògan "fer de Xile un gran país", que es va comparar amb l'eslògan de Donald Trump Make America Great Again, amb alguns seguidors que portaven roba de Make America Great Again als seus esdeveniments. Kast no va participar a les primàries presidencials de , que va guanyar Sebastián Sichel. Sichel es considerava el principal candidat de dreta a les enquestes al començament de les eleccions. No obstant això, després del primer debat a la televisió, Kast va començar a superar Sichel i es va convertir en el principal candidat de la dreta. Va rebre la majoria de vots a la primera volta de les eleccions, gairebé el 28% del total de vots emesos, i es va classificar per a la segona volta contra Gabriel Boric.
Després del seu èxit a la primera volta, Kast va trobar solidaritat amb altres figures de dreta, signant la Carta de Madrid – un document que condemna els grups d'esquerra a Iberoamèrica escrit pel partit d'extrema dreta Vox d'Espanya – al costat d'altres signants internacionals; Rafael López Aliaga del Perú, Javier Milei de l'Argentina i Eduardo Bolsonaro del Brasil, el fill del president Jair Bolsonaro. El 30 de novembre de 2021, Kast va començar a establir connexions internacionals durant la seva campanya, reunint-se a Washington, D.C., amb el republicà Senador dels Estats Units Marco Rubio, l'ambaixador xilè a l'Organització dels Estats Americans i almenys vint executius empresarials nord-americans invertits a Xile, incloent-hi María Paulina Uribe de PepsiCo.
El 18 de desembre, l'excandidat presidencial del Partit de la Gent, Franco Parisi, va donar suport a José Antonio Kast. Això va seguir els resultats d'una consulta interna del partit on els membres van escollir donar suport a Kast amb el 61,41% dels vots, en comparació amb el 6,58% que van afavorir Gabriel Boric.
A la segona volta de les eleccions, celebrada el 19 de desembre, Kast va rebre el 44,13% dels vots, perdent contra Gabriel Boric, que va obtenir el 55,87% dels vots i es va convertir en el nou president de Xile. El 19 de desembre de 2021, Kast va reconèixer la derrota després de perdre contra Boric a la segona volta i va prometre una "col·laboració constructiva". Kast es va convertir en el primer candidat des de 1999 a liderar les eleccions presidencials a la primera volta però perdre a la segona volta.
Presidència de la "Political Network for Values" (2022−2024) miniatura|José Antonio Kast a la VI Cimera Transatlàntica de la Political Network for Values celebrada al Senat d'Espanya el 2024. Entre març de 2022 i desembre de 2024, Kast va ser president de la xarxa conservadora internacional "Political Network for Values".
Consell Constitucional 2023