Marie Claire és una empresa tèxtil ubicada a Vilafranca (els Ports, País Valencià) fundada l'any 1907.
Trajectòria Orígens L'empresa naix a iniciativa de Francisca Íñigo, esposa d'un empresari tractant d'animals per a l'ús agrícola que viatjava per fires i mercats del País Valencià, Catalunya i Castella. Íñigo, que comptava amb una germana que regentava un taller de confecció de mantes a Calamocha (Aragó) de la que va prendre la idea, decideix proposar al seu marit Celestino Aznar que distribueixi les seues confeccions tèxtils com calces, tocats i mitges.
Prompte adquiriran les primeres màquines industrials que permeteren adquirir als afores de Vilafranca el primer magatzem per a la instal·lació de l'equipament i la contractació d'una plantilla de 10 dones, 4 homes i 11 xiquets (entre els quals els seus fills). El primer nom de l'empresa és «Lencería Eugenia de Montijo», en referència a l'emperadriu francesa.
L'èxit de la iniciativa, tot i la ubicació de l'empresa (allunyada de les vies principals de comunicació), rau en la obtenció d'uns productes de qualitat amb uns preus competitius vers a la puixant indústria tèxtil catalana del moment. D'aquesta manera Aznar decideix abandonar el negoci dels animals, que va vendre a l'exercit francès.
En un primer moment treballen amb el teixit de punt anglès que permet l'ús de la seda, natural en els inicis. Després incorporen nova tecnologia que els permet introduir la seda sintètica o raió.
La Guerra Civil espanyola (1936-1939) trunca l'evolució de l'empresa que no es recuperarà fins a l'arribada de l'industrial català Francisco Senar pels anys 50 que va introduir el nylon primer i la lycra després; i va impulsar la marca comercial amb la qual l'empresa pren volada: Marie Claire.
Lideratge a Espanya miniatura|Calcetins Klei El canvi de marca i l'ampliació a noves línies de productes com la roba íntima per a home o els mitjons, amb noves marques com Kler, Onne i Cherie, situen a Marie Claire al capdavant de les marques tèxtils a Espanya amb una potent campanya publicitària que li confereixen una gran popularitat. Arriben a obrir botigues pròpies i aconsegueixen acords de distribució amb les principals cadenes, com El Corte Inglés.
L'any 1982 obrin una nova factoria a Castelló de la Plana (la Plana Alta), que li permet ampliar la seua producció i arribar als 700 llocs de treball a finals de la mateixa dècada, xifra que arribaria als 1.500 i una facturació al voltant dels 90 milions d'euros als anys 90. Esdevenen així en la segona major productora de roba íntima europea.
L'any 1992 la família Aznar Íñigo decideix vendre la propietat de l'empresa a la britànica Harstone, tot i que Celestino Aznar, net dels fundadors, es va mantindre al capdavant de la companyia. La crisi dels sectors tradicionals i l'entrada a la comunitat econòmica europea motivaren la decisió. Pocs anys després, el 1998, la família va recuperar la propietat amb el suport de diversos fons d'inversió.
Crisi Aquesta segona etapa de la família Aznar Íñigo a la direcció de Marie Claire estarà marcada pels enfrontaments d'aquests amb els diferents grups d'inversió que havien permès recuperar l'empresa per part de la família propietària des dels orígens. Finalment el 2005 deixen la direcció de l'empresa tot i mantindre un 33% de la propietat, tot i que la davallada de les vendes continuava i les empreses competidores guanyaven posicions en una producció cada vegada més deslocalitzada en països asiàtics. La crisi de 2008 va costar nombrosos acomiadaments de la plantilla, amb un impacte important per a l'economia de les comarques dels Ports i el Maestrat que tenien a Marie Claire com a dinamitzador principal.
L'any 2009 la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló concediren un aval de dos milions d'euros per tal d'evitar la suspensió de pagaments a través d'un crèdit de 9,5 milions. La operació es va completar amb l'ajornament de les obligacions amb Hisenda i la Seguretat Social i un acord amb proveïdors i la plantilla treballadora per a retardar els pagaments. Però finalment, el grup va aconseguir les garanties necessàries per a accedir a un crèdit bancari, per la qual cosa no va fer ús de l'aval públic, i va escometre una reestructuració, que va incloure un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a acomiadar a 225 treballadors dels seus centres de Castelló i Vilafranca.
El 2013 inicia un nou període d'expansió a través de l'obertura de franquícies de la mà del grup Benacantil Inversiones. L'operació li permet recuperar l'equilibri patrimonial amb una reducció del seu capital patrimonial en 7,6 milions d'euros l'any 2014. Superada la crisi aconsegueix un contracte amb el grup Reckitt Benckiser, fabricant de la marca Dr. Scholl, pel que inicia una conversió de la seua producció cap a les mitges amb propietats vinculades a la salut i la cosmètica, a més d'assumir una antiga línia de fabricació de productes tèxtils per a personal sanitari. L'any 2018 s'acaba el contracte i de nou Marie Claire cau en una profunda crisi. A principis de 2019, un centenar de treballadors i treballadores dels més de sis-cents van ser acomiadats. Aquell any, la firma va registrar pèrdues per 4,7 milions d'euros.
La Pandèmia de COVID-19 de 2020 esdevé una darrera oportunitat per al ressorgiment de l'empresa. Marie Claire torna a reconvertir la seua producció cap a les mascaretes quirúrgiques, bates de protecció i altre material sanitari. No fou suficient i l'empresa cau en una profunda crisi que es va cobrar amb l'acomiadament del 40% de la plantilla amb prejubilacions i baixes voluntàries. La Generalitat Valenciana, a través de l'Institut Valencià de Finances, aposta pel manteniment de l'empresa pel seu caràcter estratègic i històric avalant l'entrada a l'accionariat del grup empresarial B2Tex, dedicat a la logística tèxtil, i la inversió de 24 milions d'euros el 2022.
Una nova crisi, la de l'encariment dels preus de l'energia arran de la Guerra d'Ucraïna, deixa a Marie Claire en una situació crítica novament. L'empresa es declara en concurs de creditors el febrer de 2023 i el juliol del mateix any es va fer efectiu un ERO per a 190 de les persones treballadores de la seua plantilla. Les restants 79 es varen mantindre sota la figura de l'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). L'agost de 2024 el Jutjat Mercantil de Castelló va autoritzar la compra de Marie Claire per part de For Men SA per 250.000 euros i reincorpora els 77 treballadors i treballadores afectats. Mesos més tard es va saber que la nova empresa propietària no havia fet efectiu el pagament per la compra ni de les nòmines al personal treballador.
Referències
Categoria:Vilafranca Categoria:Empreses tèxtils del País Valencià Categoria:Organitzacions dels Ports