Jaume Josep de Rossell i Rocamora (Oriola, – Benejússer, 2 de novembre de 1727) fou un noble i militar valencià, marquès consort de Rafal, IV senyor de Benejússer i governador d'Oriola durant la Guerra de Successió Espanyola. Era fill d'Alfons Rossell, III senyor de Benejússer, i de Joana Ruiz, senyora d'Algorfa, membres d'una de les famílies més il·lustres del Baix Segura.
Família i patrimoni Els estudis patrimonials moderns han reconstruït la magnitud del patrimoni dels marquesos de Rafal entre 1639 i 1736, que comprenia els llocs i termes de Rafal, Benejússer, Algorfa, La Pobla, Redovà i partides rurals d'Oriola, amb terres de regadiu, horts, cases i molins. A la mort de Jaume Rossell i la seva muller, Jerònima Rocamora, sense descendència directa, els béns passaren a la branca dels Rocamora de Benferri, hereus del vincle.
El patrimoni familiar estava estimat en prop de 400.000 lliures valencianes a finals del , un dels més alts de la comarca. Incloïa també censals, drets senyorials i propietats urbanes a Oriola. La casa principal de la família, coneguda com el palau del marquès de Rafal, se situava a la plaça de la Pia d'Oriola i fou escenari de la proclamació austracista de 1706.
El matrimoni Rossell–Rocamora representà la culminació de l'estratègia d'acumulació senyorial de la família Rocamora, que havia iniciat Jeroni Rocamora i Thomàs el 1636 en obtenir el títol de marquès de Rafal. L'aliança amb els Rossell uní els dominis de Rafal amb Benejússer i Algorfa, reforçant el control econòmic sobre el Baix Segura i establint una xarxa de vincles amb altres cases nobles de Múrcia, Elx, Callosa, Benferri i Oriola.
Guerra de Successió Quan esclatà la Guerra de Successió Espanyola (1701–1714), Rossell exercia com a governador d'Oriola, territori que s'estenia des de la frontera del Regne de Múrcia fins a Xixona, i com a mestre de camp general de la província. El 1706, el rei Felip V li confià el comandament de les forces destinades a defensar la comarca contra els austracistes.
Tanmateix, sorgiren desavinences entre Rossell i el poder central borbònic, sobretot arran de la pretensió que es posés sota l'autoritat del bisbe de Cartagena, Lluís Belluga, fet que ell considerava una violació dels furs i privilegis històrics d'Oriola. Davant això, Jaume Rossell es rebel·là contra la Corona borbònica i passà al bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria. Des del balcó del seu palau a Oriola, proclamà solemnement Carles d'Àustria com a Carles III d'Espanya, oferint-li la seva fidelitat i els seus serveis militars i polítics. Aquest gest marcà la ruptura definitiva amb Felip V i el posicionament d'Oriola dins el camp austracista.
Quan les forces borbòniques emprengueren la reconquesta d'Oriola i el Baix Segura, Rossell hagué de fugir amb la seva família i possessions cap a València, on s'uní a la cort austracista establerta per l'arxiduc. Allí fou nomenat gentilhome de cambra (1707), i posteriorment acompanyà la cort a Barcelona, després que els austracistes abandonessin València el 7 de març de 1707.
El novembre de 1709 fou designat virrei de Mallorca, aleshores sota domini austracista. Durant el seu mandat (fins al febrer de 1713), va impulsar recaptacions i donatius per finançar els exèrcits de l'arxiduc (1710) i organitzà les festes per l'elecció de Carles VI com a emperador del Sacre Imperi (1711). Inicialment, mantingué contactes secrets amb la conspiració filipista promoguda per Joan de Sureda i de Vilallonga, que pretenia retornar l'illa al control borbònic. Tanmateix, a última hora se'n desvinculà i ordenà la detenció de Sureda, que fou enviat presoner a Barcelona el 1711.
Exili i retorn En finalitzar la seva etapa mallorquina, Rossell viatjà a Barcelona, on restà al servei de l'emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa de Carles VI, que governava en absència del seu marit. El 19 de març de 1713, l'emperadriu marxà cap a Viena, i Rossell l'acompanyà en el viatge, establint-se a la cort imperial. A Viena, fou nomenat conseller d'estat de l'emperador, un càrrec reservat a nobles que, a més de posseir títols, havien prestat serveis importants a la causa austracista. Hi residí durant més d'una dècada, formant part del cercle de la noblesa valenciana i catalana exiliada després de la derrota.
Amb el Tractat de Viena (1725), que posà fi al conflicte entre Felip V i Carles VI, s'establí una amnistia general per als austracistes i la restitució dels seus béns. Rossell retornà a València, i el 1726 s'instal·là novament a Oriola, on li foren restituïts els seus dominis i títols segons l'article novè del tractat. Va morir a Benejússer l'any 1727.
Referències
Bibliografia complementària
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Nobles valencians Categoria:Austriacistes valencians Categoria:Militars valencians històrics Categoria:Morts al Baix Segura Categoria:Oriolans històrics Categoria:Valencians nascuts al segle XVII Categoria:Valencians morts al segle XVIII