Publicaciones de La Escuela Moderna (també coneguda per les inicials PLEM) va ser una editorial barcelonina creada per proveir de textos i materials educatius l'anomenada Escuela Moderna. Tant l'escola com l'editorial foren fundades pel pensador i pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia.
Història Al mateix temps que l'Escola Moderna, inaugurada finalment el setembre de 1901, Francesc Ferrer i Guàrdia havia projectat la creació d'una editorial que pogués proporcionar al nou centre educatiu uns llibres de text i uns materials didàctics en concordança amb la seva línia pedagògica llibertària, racionalista i laica. Aquell mateix any Publicaciones de La Escuela Moderna va preparar i imprimir el Compendio de Historia Universal de Clemencia Jacquinet (primera directora de l'escola), obra inaugural del segell.
Ben aviat s'hi editarien obres per l'aprenentatge de la lectoescriptura (Cartilla filológica española, 1903; Compendio razonado de gramática española, 1905; Correspondencia escolar, 1905), manuals de geografia, ciències naturals, aritmètica o francès i, també, alguns títols publicats com a llibres de lectura, com per exemple el relat antibel·licista El infierno del soldado (1906), de Juan de la Hire, l'exitosa novel·la Sembrando flores (1906), de Federico Urales, i algunes peces teatrals de contingut clarament social, com Las Tenazas (1904), de Paul Hervieu, o Floreal (1906), de Jean Pierre Chardon. alt=El utilitarismo, de Stuart Mill, va ser el volum XVIII de la col·lecció Los Grandes Pensadores, editada per Publicaciones de la Escuela Moderna|miniatura|414x414px|Volum XVIII de la col·lecció Los Grandes Pensadores, editada per Publicaciones de la Escuela Moderna També en aquesta etapa van passar a formar part del fons de Publicaciones de La Escuela Moderna les obres sobre sindicalisme revolucionari de la Biblioteca de la Huelga General (1901-1904), que havia dirigit Ignacio Clarià. Malgrat que l'Escola Moderna va ser clausurada per les autoritats el 1906, arran de la implicació d'un dels seus mestres en un atemptat frustrat contra Alfons XIII, l'editorial va mantenir la seva activitat amb diverses publicacions, algunes de signe pamfletari, com ABC sindicalista (1908), de Georges Yvetot.
Després de l'afusellament el 1909 de Ferrer i Guàrdia, acusat sense fonament d'haver instigat els disturbis de la Setmana Tràgica (juliol de 1909), va assumir la direcció el seu amic Lorenzo Portet, a qui Ferrer i Guàrdia havia llegat l'editorial. En aquesta segona etapa (1909-1920) es van publicar pòstumament algunes obres del fundador, de entre les quals sobresurt La Escuela Moderna (1912), que va ser traduïda a nombrosos idiomes.
Cal esmentar també Evolución proletaria (1915), de Anselmo Lorenzo, Montjuich (1917), de Ignasi Bó i Singla, i, molt especialment, una nova col·lecció: Los grandes pensadores (1915-1919); títols com Creación y evolución, de Herbert Spencer, El socialismo, de Jean Jaurès, El utilitarismo, de John Stuart Mill, Miscelánea filosófica, de Voltaire, o Las clases jornaleras, de Francesc Pi i Maragall, donen una idea de la varietat d'obres de pensament que s'hi publicaren. Cap al 1920, tres anys després de la mort de Lorenzo Portet, la seva vídua va vendre la propietat a la Casa Maucci, editora comercial que va reeditar la col·lecció Los grandes pensadores i una part important del fons, afegida al catàleg de Maucci sota l'epígraf Publicaciones de Cultura y Enseñanza.
Referències
Categoria:Editorials de Catalunya