L'Àrea Metropolitana de Granada també coneguda com a Àrea de Granada és una entitat demogràfica que integra la ciutat de Granada i trenta-quatre municipis colindants més. Segons la definició del Pla d'Ordenació del Territori de l'aglomeració urbana de Granada té una població de 541.465 habitants (INE 2020) i una extensió de 972,6km². Es pot entendre en dos sentits: en un sentit formal, com a ens de l'Administració Pública local, o en un sentit conceptual, com a fenomen demogràfic, constituït per l'aglomeració urbana que transcendeix un conjunt de municipis colindants, amb Granada com a centre, que desbordada en el seu espai territorial inicial, constituït pel seu terme municipal, s'estén cap a fora per generar una nova realitat urbana, susceptible de diverses valoracions i interpretacions.

Les funcions de l'àrea metropolitana corresponen a la coordinació i cohesió de les polítiques de planificació territorial i urbanisme, mobilitat, transport, medi ambient, infraestructures i promoció econòmica del territori metropolità.

Definició Com a element de l'Administració Pública, l'Àrea metropolitana de Granada està definida pel Pla d'Ordenació del Territori de l'aglomeració urbana de Granada (POTAUG), definit per la Junta d'Andalusia segons el qual està constituïda per 34 municipis, amb personalitat jurídica, que pretén gestionar diferents facetes d'interès comú d'una manera unitària, coordinant serveis i actuacions, per satisfer les noves necessitats conseqüència de la major integració, com els serveis de transport públic, unificant el servei de taxis, per exemple, o els de subministrament d'aigua potable i manteniment de la xarxa de sanejament i depuració d'aigües residuals, sent objecte d'un relatiu recent traspàs en la seva gestió dels ajuntaments, limitats davant la complexitat assolida per aquests serveis, a un reduït nombre d'empreses privades per a la zona en el seu conjunt, entre altres.

Història Com a fenomen demogràfic, econòmic i social, l'àrea metropolitana de Granada, que té el seu origen en la capital, com a proveïdora tradicional de serveis, i un conjunt de municipis, en els quals predominava l'activitat agrícola i ramadera, comença a desenvolupar-se, essencialment, a partir dels anys 70, amb la implantació de polígons industrials perifèrics a la zona nord, ubicats principalment als municipis de Peligros, Maracena, Albolote i Atarfe.

Posteriorment han anat proliferant zones residencials i altres polígons industrials per tota la zona colindant de Granada capital, principalment en els vint-i-cinc municipis inclosos en un radi de deu quilòmetres, limitats per l'est per la serralada que conforma la unió de les serres de la Alfaguara, Huétor i Sierra Nevada, que partint dels seus vessants inicia la seva expansió fonamental cap a l'oest, penetrant a la Vega de Granada, i subsidiàriament cap al sud per les depressions que condueixen cap a la costa, fins a la Vall de Lecrín, i el nord per l'autovia que uneix Granada amb Bailén, amb l'Embassament de Cubillas com a zona d'esbarjo i punt de referència límit. El 2007 hi havia deu municipis que superaven els 10.000 habitants d'aquesta primera perifèria, als quals cal afegir dos més en un radi de 15 kilòmetres.

Actualment la zona perifèrica de Granada és la més dinàmica de la província, dominada per una important activitat immobiliària, construcció d'infraestructures, com la reubicació i remodelació de la Xarxa de Carreteres Nacionals que convergeixen a Granada, com a important enclavament de pas del sud cap al Llevant i tota la Costa del Sol cap al centre i nord d'Espanya, i que determinarà en gran manera la fisonomia de la zona, i la futura connexió al tren d'alta velocitat, que enllaçarà totes les capitals de província amb Madrid i, finalment, la construcció del Parc Tecnològic de Ciències de la Salut i diversos polígons industrials en noves zones d'expansió, com els que ara hi ha en construcció a Láchar i Alhendín.

Tot això unit a activitats tradicionals ja importants com l'educativa i d'investigació, al voltant de la prestigiosa Universitat de Granada, la turística, basada en la riquesa monumental, la promoció de Granada com a ciutat de congressos, l'Estació d'Esquí i el Parc nacional de Sierra Nevada, i la proximitat a altres zones importants d'interès com l'Alpujarra i la Costa Granadina, amb Motril com un dels ports de mar més propers a Madrid, i la logística, fonamentada en la seva localització geogràfica, que converteix la zona en un punt neuràlgic de vital importància. Tots aquests factors, en essència, són els que determinen el present i estableixen les línies essencials d'evolució per a l'Àrea en un futur immediat.

Distribució i evolució de la població La població de l'àrea metropolitana és lleugerament superior al mig milió d'habitants —543.816 segons el padró de 2021— la qual cosa suposa dos terços del total de la província de Granada. La ciutat de Granada és el nucli de població més important de l'àrea, i en ser l'eix principal en termes econòmic, productiu i d'oci, constitueix una àrea de confluència per als habitants de la resta de l'àrea.

La tendència actual és a l'augment considerable de la població de l'àrea metropolitana en el seu conjunt i a un lleuger descens de la població de Granada capital. Els municipis que envolten Granada actuen cada vegada més com a ciutat dormitori, amb la qual cosa els desplaçaments i la densitat de trànsit creixen contínuament.

L'organització territorial de l'Àrea metropolitana de Granada es recull en el Pla d'Ordenació del Territori de l'Aglomeració Urbana de Granada (POTAUG).

Referències

Categoria:Àrees metropolitanes d'Espanya Categoria:Província de Granada