alt=Cartell amb imatges del film|miniatura Long Live the Missus (xinès tradicional: 太太萬歲; xinès simplificat: 太太万岁; pinyin: Tàitai Wànsuì). Pel·lícula xinesa de l'estil comèdia screwball, també anomenada comèdia esbojarrada. Produïda per Wenhua Film Company, amb guió d'Eileen Chang i dirigida per Sang Hu.
El director Sang Hu (xinès simplificat: 桑弧) (Xangai 1916 - 2004). Va començar la seva activitat en el cinema com guionista. El 1935 va conèixer dos artistes que influirien decisivament en la seva carrera: l'actor d'òpera de Pequín de Xangai Zhou Xinfang (周信芳) i el director de cinema Zhu Shilin (朱石麟). Va ser amb el seu suport que va començar a escriure guions. El primer és precisament per a una pel·lícula de Zhu Shilin, estrenada el 1941: "L'esperit i la carn" (灵与肉), guió que va escriure signat amb el nom de Sang Chu. Després van seguir el 1942: "La nit de les noces" (洞房 花烛 夜), rodada per Yang Gongliang (杨 工 良) i "Gent al capvespre" (人约黄昏 后) de Zhu Shilin. El 1947 va escriure guions pel directors Zuolin Huang, Hui Shi, i Qiong Liu. Va continuar la seva tasca com a guionista durant la Segona guerra sino-japonesa. Després de la derrota de Japó, el 1946 va entrar als estudis Wenhua Film Companycom guionista i director. En la seva primera etapa a Wenhua, l'activitat com director de Song Hu va estar molt relacionada amb l'escriptora Zhang Ailing (Eilleen Chang), molt popular a Shanghai.
El 1949, va entrar als estudis Shanghai Film Studio. Aquest any va rodar una pel·lícula considerada com una de les obres mestres d'aquesta segona època daurada del cinema xinès (1946-1949) i que va ser alhora una transició en la seva obra: “Sorrows and Joys of the Middle Age" (哀哀 中年). Els seus temes preferits, centrats en drames familiars i els problemes sentimentals d'individus anònims, van passar de moda. En aquell moment els directors havien d'ajudar a construir el socialisme i el 1952 Wenhua va quedar sota control estatal. Malgrat la nova situació, Song va estar al capdavant del progrés tècnic i estilístic i va realitzar, en pocs anys, tres pel·lícules que s'han anomenat “les tres primeres” (三个 “第一”): el 1954 la primera pel·lícula de New China Color Opera (新 中国第一 部 彩色 电影 —— 戏曲 片), el 1956 la primera pel·lícula de ficció en color (第一 部 彩色 故事片),i el 1962, la primera pel·lícula de ficció amb so estèreo (第一 部 宽 银幕 立体声 故事片).
Durant la Revolució Cultural (1966 - 1976), Song va poder seguir amb la seva activitat i va dirigir pel·lícules com The White-Haired Girl (白毛女) i es considera que va ser el realitzador favorit de Mao Zedong.
La guionista Eileen Chang (xinès simplificat: 张爱玲). També coneguda com Zhāng Àilíng (Shanghai, 1920 - Los Angeles,1995) fou una escriptora en llengua xinesa i anglesa. La seva obra El cadenat d'or és considerada una de les obres cabdals de la literatura xinesa del segle xx. Chang va abandonar el país el 1952, poc després de la proclamació de la República Popular de la Xina. Precisament per la seva poca simpatia pel nou govern comunista, la seva figura i la seva obra van ser condemnades a l'ostracisme a la mateixa Xina durant molts anys.
Abans de les seves col·laboracions en el món del cinema , Chang ja era una assagista i novel·lis ta coneguda a la Xina. Entre altres destaquen els seus guions per films del director Sang Hu, com Lingering Love (1946), Long Live the Missus (1947) i The Sorrows and Joys of Midle Age Man (1949). en una època on pocs quins eren escrits per dones. El 2010, el seu guió de "Long Live My the MIssus" va ser trobat a Shanghai, consta de 200 pàgines, totes elles modificades a mà.
Estil i realització Va ser idea del director convertir la pel · lícula en una comèdia, i Chang va triar la vida de les dones com a nucli central d'aquesta comèdia.
El guió del film s'emmarca en l'estil característic d'Eileen Chang; una comèdia tràgica amb un final agredolç on els personatges experimentarien un retrobament, però sense un gran final com el públic normalment es podria esperar. En una ressenya de la seva pròpia pel·lícula , Chang diu en relació a la protagonista "el final feliç de Sizhen no és tan feliç" Explica que la idea d'una vida mitjana agredolça probablement significa que sempre hi haurà petits dolors entrellaçats en els moments feliços, i moments de confort”.
Es pot veure a Youtube i a Virtual Shanghai. i els diàlegs transcrits a l'anglès.
Trama La pel·lícula està ambientada el 1947 quan la Xina es troba enmig d'una guerra civil. Chen Sizhen es una d'una família benestant que s'acaba de casar i viu a la casa de la família del seu marit a Shanghai. Allà sent la pressió de no tenir un fill i la necessitat de comportar-se com una bona jove. El seu matrimoni es veu perjudicat per mentides que l'envolten i pels problemes econòmics de la família. El seu marit, Tang Zhiyuan, un empleat bancari ambiciós però totalment incompetent. Tang vol començar a fer negocis amb possible préstec del seu sogre, pero aquest el rebutge i s'envà a Hong Kong a buscar oportunitats. Per una altra banda el germà de Sizhen torna de Taiwan o ha anat a treballar i convenç al seu pare que deixi diners a Tang. Un cop el negoci està en marxa Zhiyuan s'enamora d'una buscadora de fortunes Shi Mimi i descuida la seva nova companyia. Com a resultat, el seu subgerent malversa tots els seus diners i l'empresa fa fallida. Malgrat la seva infidelitat, culpa a Sizhen de la seva desgràcia i demana el divorci. Shi Mimi intenta drenar la resta dels diners de Zhiyuan, però Sizhen evita l'intent d'extorsió, i rescata el seu marit. Com a resultat, un Zhiyuan agraït canvia d'opinió i vol cancel·lar la seva proposta de divorci. No obstant això, Sizhen decideix que vol continuar amb el divorci. En l'últim moment, però, Sizhen canvia d'opinió i torna al seu matrimoni.Mentre la parella reconciliada ho celebra en una cafeteria, veuen la Mimi utilitzant els seus mètodes de seducció amb un altre home.
Repartiment +Actor / ActriuPaperJiang TianluChen SizhenZhang FaTang Zhiyuan, marit de SizhenWang YiShi MimiShi HuiPare de SizhenLin ZhenMare de SizhenHan FeiChen Sirui, germà petit de SizhenTian ZhendongSenyor Zhou
Referències
Categoria:Pel·lícules del 1947 Categoria:Pel·lícules de la República de la Xina