que utilitzà el pseudònim d'Annie Roulette, fou una escriptora, autora de novel·les i contes, i de narracions autobiogràfiques i poemes. Professora de literatura, fou guardonada amb el Prix des Libraires i el Prix Goncourt de la nouvelle; la condecoraren com a oficial de la Legió d'Honor, i de l'Orde de les Arts i les Lletres i de l'Orde Nacional del Mèrit.
Biografia Els primers anys Catherine Paysan era filla d'Auguste Roulette, un gendarme que més tard va exercir de secretari municipal; i de Marthe Roulette, mestra de l'única classe de l'escola primària d'Aulaines. Després d'obtenir el certificat de primària, Annie Roulette s'estigué en un internat a Le Mans. Del 1938 al 1944, acaba els estudis secundaris, sovint amb premis d'excel·lència. En la seua obra autobiogràfica Le Passage du SS (El pas de les SS), relata la dolorosa separació de la seua família i les seues dificultats per adaptar-se a la vida de l'internat. A divuit anys, escriu el seu primer poemari, Tous deux (Nosaltres dos), que autofinançà amb diners que li havia prestat el seu pare. Després se n'anà a París per a continuar els estudis per a ser mestra. Després d'una trobada amb un presoner de guerra alemany al bosc de Bonnétable i d'un enamorament mutu, Annie Roulette se n'anà a Alemanya del 1946 al 1948 i es va convertir en professora de francés a la zona ocupada per les forces franceses a Espira. El seu amant, que se suposava que s'uniria a ella, es va retirar del servei. Aquest període es descriu en Love Over There in Germany, una novel·la autobiogràfica publicada el 2006.
Professora Una pleuritis li va interrompre els estudis i el 1948 Annie Roulette torna a França per a començar l'educació primària abans de convertir-se en professora de francés d'un col·legi suburbà de La Courneuve.Entrevista de l'autora publicada en el pròleg de la seua novel·la Nous autres les Sanchez, Bibliothèque du Club de la Femme, París, 1965.
Escriptora La seua primera novel·la, Nous autres les Sanchez, apareix el 1961. Tot i que la història estava totalment desfasada amb l'època, fou un èxit immediat i l'autora rebé el Grand Prix du Roman de la Société des gens de lettres el 1962.
El 1967 va rebre el Premi Desbordes-Valmore, de poesia, de la Société des poètes français.
Del 1974 ençà, Catherine Paysan es va dedicar sols a la literatura.
La cançó A la dècada dels 1960, Catherine Paysan enregistrà dos àlbums (Chansons pour moi toute seule, volums 1 i 2) i escrigué moltes cançons sota la direcció del seu productor, el cantant, autor i compositor Marcel Mouloudji.
Distincions Legió d'Honor, el 5 de febrer del 1992. Orde de les Arts i les Lletres Orde Nacional del Mèrit
Obres Novel·les Nous autres les Sanchez, 1961 Histoire d'une salamandre, 1963 Je m'appelle Jéricho, 1964 Les Feux de la Chandeleur, 1966 Le Nègre de Sables, 1968 L'Empire du taureau, 1974 Le Clown de la rue Montorgeuil, 1978 Dame suisse sur un canapé de reps vert, 1981 Le Rendez-Vous de Strasbourg, 1984 La Route vers la fiancée, 1992 La Prière parallèle, 2003
Novel·les autobiogràfiques Comme l'or d'un anneau, 1971 Pour le plaisir, 1976 La Colline d'en face, 1987 Le Passage du SS, 1997
Referències
Categoria:Contistes Categoria:Novel·listes francesos en francès Categoria:Persones del Sarthe Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a Le Mans Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1926