va ser un oficial romà del , actiu durant el regnat de l'emperador Teodosi I (r. 378–395). De probable origen hispànic, era un dels principals suports de Teodosi i va partir al costat d'ell cap a Constantinoble quan l'últim va assumir la púrpura. Els primers anys de la dècada del 380's, va ser nomenat per a alguns càrrecs públics importants com ara comes sacrarum largitionum i qüestor del palau sagrat i tal vegada va ser vicari abans d'això. El 384, va ascendir al càrrec de prefecte del pretori d'Orient, on va agafar notorietat, i finalment cònsol el 388. Va morir el mateix 388, quan retornava d'un viatge a Egipte.

Cinègi es ben conegut gràcies a la seva extensa legislació conservada. Mitjançant aquest esforç legislatiu va voler reestructurar els concilis municipals de la prefectura, que pel període estaven en decadència, així com fanàticament va implementar les reformes religioses de Teodosi, participant en la destrucció de temples pagans i aplicant les lleis imperials que inhibien pràctiques cultuals del paganisme.

Biografia miniatura|Estilicó i Serena al Díptic d'Estilicó. No se'n sap res sobre els seus primers anys. Probablement originari d'Hispània, Cinègi va néixer en algun moment durant el i presumiblement era cristià.Martindale 1971, p. 235. Era un membre de l'aristocràcia senatorial romana i de l'elit imperial.Olszaniec 2013, p. 97. L'historiador J. Matthews postula que quan Teodosi I es va dirigir cap a Constantinoble per a assumir la púrpura, va fer-se acompanyar per Cinègi i diversos individus de la seva família, que dominarien la cort durant els primers anys del seu regnat. Segons aquesta teoria, Cinègi podria ser parent del procònsol d'Àfrica Emili Flor Patern, fill de Flor, un altre hispà client de Teodosi, que va ser prefecte del pretori dOrient abans que Cinègi. Així com de Serena, l'esposa del general Estilicó i neboda de Teodosi.Kazhdan 1991, p. 567. Se sap que estava casat amb Acància i possiblement era pare d'Antònia Cassia i Materna Cinègia.Martindale 1971, p. 236. Un Cinègi actiu a Constantinoble durant el regnat de l'emperador Arcadi (r. 395–408) pot ser el seu parent, tal vegada fill.Martindale 1980, p. 331.

La primera menció datable de Cinègi és el 381, quan, segons una llei continguda al Codi de Justinià, ocupava algun càrrec, tal vegada, vicari.Olszaniec 2013, p. 97-98. L'historiador Olszaniec va suggerir, tanmateix, que la llei supracitada és una de les diverses preservades amb dates errades i que, en la veritat, el primer càrrec va ser el de comes sacrarum largitionum, l'any 383.Olszaniec 2013, p. 99. L'any 383, era qüestor del palau sagrat. Segons el sofista Libani, les cúries municipals de l'Orient estaven en males condicions durant aquest període, i el seu nomenament com a qüestor tenia com finalitat la temptativa de reviure'ls. Ell va exercir la funció per només alguns mesos, de maig a desembre, temps suficient perquè produís 19 constitucions formades per lleis de temàtica variada, fins i tot religiosa.Olszaniec 2013, p. 99-100.

El 384 va ser nomenat prefecte del pretori d'Orient, càrrec que va ocupar fins a l'any 388. Durant el seu mandat, les seves principals preocupacions residien en l'aplicació de la política religiosa de Teodosi i en seguir revitalitzant les cúries municipals de les ciutats orientals. Va emetre incomptables edictes entre en les quals hi havia lleis concernents als herètics i jueus, emprant un to anti-semita en diverses d'elles,Martindale 1971, p. 235-236 i a assumptes relatius al funcionament de les cúries municipals: reomplint seus vacants, prohibicions de la negligència dels deures curials sota al·legació de servei en l'administració central o de pertinença al clergat, regularització de tributs i remuneracions, etc. Libani, com testimoni ocular, atesta les obres de l prefecte, sobretot exaltant la construcció de muralles defensives i incomptables altres obres públiques a les ciutats.Olszaniec 2013, p. 100-102.

Cinègi va realitzar algunes viatges pels territoris de la prefectura amb intenció d'aplicar les seves reformes.Olszaniec 2013, p. 102-103. A principis del 384, pretenent restituir a les cúries els decurions que al·legaven estar ocupats amb l'administració central, va partir de Constantinoble i va arribar fins a Egipte. La seva missió no va tenir massa èxit, i Libani esmenta que va haver-hi diversos disturbis, probablement a causa de les seves lleis religioses intolerants. A Egipte, va rebre ordres per a prohibir el culte als déus i tancar temples, així com exhibir a Alexandria el retrat de Magne Màxim (r. 383–388), amb qui Teodosi acabava de reconèixer com a Emperador d'Occident, juntament amb els dels Cèsars Arcadi i Honori).Wienand 2014, p. 215. El maig de 385, quan l'emperador va emetre una llei prohibint sacrificis de sang i l'estudi de les entranyes de víctimes sacrificials per endevinar el futur sota pena de mort, Cinègi, presumiblement, estava anant cap a la seu pretoriana a Antioquia. A la ciutat, Matern activament es va involucrar en la destrucció de temples sota pretext de la llei imperial recentment-introduïda, en la qual es prohibia cultes pagans.Olszaniec 2013, p. 103-104.

L'any 385 apareix citat en un edicte, recollit al codi de Teodosi, contra el culte pagà.Codi Teodosià, xvi.10.9)

La destrucció va ser encapçalada pels monjos locals, que es van dedicar a arrasar santuaris i estàtues i matar sacerdots resistents. Per garantir la seva seguretat, les tropes expedicionàries d'Orient van ser mobilitzades.Olszaniec 2013, p. 104. Entre els edificis danyats estaven el Temple d'Alat a Palmira,Stoneman 1994, p. 190. una estàtua de Asclepi a Beroia, el Temple de Zeus Belo d'Apamea destruït pel bisbe Marcelo i un gran temple no especificat, comunament identificat amb un dels temples d'Edessa, destruït per instigació d'Acància, que per la seva banda va ser instigada pels monjos, el Kabeirion d'Imbro, el temple d'Apol·lo a Dídima, on també hi havia el famós oracle anomenat el Didymaion.Teodoret de Cir, Storia ecclesiastica, v.21. Szymon Olszaniec, d'altra banda, va considerar que aquest temple seria aquell dedicat a una deessa lunar a Carras, a l'Osroene, on els emperadors Caracal·la (r. 211–217) i Julià (r. 361–363) acostumaven realitzar sacrificis.

El 386, va anar novament a Egipte, on, segons una llei del 2 de març del 387, hauria castigat delators que qüestionessin el dret d'alguns membres de les cúries municipals de posseir propietats. Aquesta situació va degenerar ràpidament i els membres de la cúria van arribar a enviar una ambaixada a la cort de Teodosi per queixar-se'n. El mateix 387, Cinègi novament es va dirigir a l'Alexandria, però va interrompre la seva missió després de la seva designació com cònsol posterior l'any següent. El 388, quan estava retornant cap a Antioquia o Constantinoble, va passar per Berito, on va aprovar una llei que va prohibir la convocatòria de procuradors (en llatí: procuratores rei privatae) per a realitzar obres públiques. Segons l'historiador Zòsim, va morir durant aquest viatge de retorn.Olszaniec 2013, p. 106. El seu cos va ser sepultat el 19 de març a l'Església dels Sants Apòstols, a Constantinoble, i un any després va ser dut per la seva esposa a Hispània.

Llegat miniatura|Còpia del Disc de Teodosi preservada al Museu Nacional d'Art Romana, de Mérida

El 1746, va ser descoberta a Alexandria la base d'una estàtua togada, probablement en bronze, datada entre 384 i 387, en la qual s'esmenta el nom de Matern Cinègi.Ward-Perkins 2016, p. 113. A la inscripció, en llatí, s'afirma que els alts ciutadans alexandrins van sol·licitar el permís de Teodosi i el seu co-emperador Arcadi per a exhibir aquesta estàtua, també hi trobem lloances a la seva persona i una breu enunciació del seu ascens a través dels càrrecs públics, excepte el de cònsol:Gehn 2012.Possiblement Cinègi pot ser identificat amb l'alt oficial que va rebre el Disc de Teodosi i que va ser suposadament descrit en ell. Una casa de camp trobada per arqueòlegs proper a Carranque, a Espanya, també va ser atribuïda a Matern,Fernández Galiano, D. (1971): "La villa de Materno", en Revista de Arqueología 127, p. 126 seqq; (2001): "Carranque/Títulcía: centro geográfico. centro político, centro simbólico", en CARRANQUE. Centro de la Hispania Romana. Catálogo de la Exposición. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional. ISBN 84-9517-949-0 P. 33.Leader-Newby 2004, p. 11-14. encara que aquesta identificació es troba molt discutida, per molts estudiosos,Arce Martínez, J. (2003): "La villa romana de Carranque (Toledo, España): identificación y propietario", en Gerión 21, nº 2, p. 17-30. per la presència d'incomptables mosaics amb contingut típicament pagà. Tenint en compte la seva militància anti-pagana, és improbable que en la seva residència hi hagués tals motius exposats, sent igualment plausible suposar que tal casa podria ser propietat d'un altre Matern.La dedicatòria d'un mosaic a un tal Matern, nom molt comú, i la presència de marbres exòtics, procedents de canteres imperials, als edificis, són les proves que sustenten la teoria que pertany a Matern Cinègi.Kulikowski 2010, p. 147.

Referències

Bibliografia Codice Teodosiano Zosimo, Storia nuova, iv Consularia Constantinopolitana, año 388. Teodoreto de Ciro, Hist Eccl., V.21.; Zósimo Historia Nova IV.37. Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, volume 1, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0521072336, p. 235. Gehn, Ulrich (2012). «Base for statue, probably bronze, of Maternus Cynegius, praetorian prefect. Alexandria (Aegyptus). 384-387». Universidade de Oxford Kazhdan, Alexander Petrovich (1991). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova Iorque e Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-504652-8 Kulikowski, Michael (2012). Late Roman Spain and Its Cities. Baltimore, Marilândia: Johns Hopkins University Press. ISBN 0801899494 Leader-Newby, Ruth E. (2004). Silver and Society in Late Antiquity. Functions and Meanings of Silver Plate in the Fourth to the Seventh Centuries. Farnham: Ashgate Publishing. ISBN 0-7546-0728-3 Olszaniec, Szymon (2013). Prosopographical studies on the court elite in the Roman Empire (4th century A. D.). Turúnio, Polônia: Wydawnictwo Naukowe Uniwersytetu Mikołaja Kopernika. ISBN 8323131430 Stoneman, Richard (1994). Palmyra and Its Empire: Zenobia's Revolt Against Rome. Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-08315-2 Ward-Perkins, Bryan (2016). The Last Statues of Antiquity. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0198753322 Wienand, Johannes (2014). Contested Monarchy: Integrating the Roman Empire in the Fourth Century AD. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0199768994 Matthews, J.F. (1967): « A pious supporter of Theodosius I: Maternus Cynegius and his Family », en Journal of Theological Studies 18, p. 438-446. Fernández Galiano, D. (1971): "La villa de Materno", en Revista de Arqueología 127, p. 126 seqq; (2001): "Carranque/Títulcía: centro geográfico. centro político, centro simbólico", en CARRANQUE. Centro de la Hispania Romana. Catálogo de la Exposición. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional. ISBN 84-9517-949-0 P. 33. Arce Martínez, J. (2003): "La villa romana de Carranque (Toledo, España): identificación y propietario", en Gerión 21, nº 2, p. 17-30.

Categoria:Cònsols romans morts durant el consolat Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Morts el 388 Categoria:Morts a Beirut Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Militars hispanoromans Categoria:Polítics hispanoromans