SHAARL amb una fotografia) fou un lingüista, romanista i occitanista francès.
Es doctorà el 1979 amb una tesi de toponímia dirigida per Charles Camproux, fou redactor i director (1985-1992) del Französisches Etymologisches Wörterbuch, diccionari etimològic de les llengües gal·loromàniques iniciat per Walther von Wartburg. Fou professor a les universitats d'Estrasburg i Montpeller i, a partir de 2000, a la Sorbona.
Les seves publicacions són sobre toponímia (francesa i occitana, particularment del Franc-Comtat; Chambon 2023) i antroponímia; també sobre occità antic i modern, sobre literatura occitana contemporània (p.ex. sobre Jean BoudouP. ex. l'article "«Cant per Estalin» (ca. 1962), un poème de Jean Boudou oublié par les éditeurs de son œuvre poétique. Essai de lecture" o Joan LarzacPer exemple, l'article "Pour le commentaire de Vesiái pas que l’aranha, un poème de Jean Larzac (2019)" ), i, sobretot, sobre etimologia i lingüística històrica romànica. És conegut per introduir nous conceptes metodològics a la lingüística romànica, basats en particular en la reconstrucció del protoromànic, obra que va inspirar el projecte DÉRom: Dictionnaire Étymologique Roman.Eva Buchi, Wolfgang Schweickard, "À la recherche du protoroman : objectifs et méthodes du futur Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom)", Innsbruck, De Gruyter, 2010, p. 61-68
Va ser president de la Société de linguistique romane (2010-2013),SLiR vicepresident de l'Association internationale d'études occitanes, i membre dels consells de redacció de nombroses revistes com la Revue de linguistique romane, la Revue des langues romanes, els Estudis Romànics o la Nouvelle Revue d'onomastique.
A partir del 2001, va dirigir el Centre d'enseignement et de recherche d'oc (CEROC), de la Universitat de París-Sorbona (París IV), universitat on va ser professor i va ocupar la càtedra de Lingüística Romànica i de Llengua i Literatura Occitanes fins a la seva jubilació el 2020.
Morí el 2025 a Vesoul i està enterrat a Ronchamp.
Distincions El 1985 va rebre el Premi Albert-Dauzat de la Société de linguistique romane,Prix Dauzat el 1991 la Medalla de Bronze del CNRS i el 2018 el Premi Honoré-Chavée de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.Académie des inscriptons et belles lettres
El 2019, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lieja.Referència al doctorat honoris causa a la web de la Universitat de Lieja
Publicacions Chambon, Jean-Pierre (2014), Qu'ém los poëtas d'Occitania e ac Golam ! Une contribution à l'exégèse des Cançons mauvolentas de Gilabèrt Suberròcas (1966), Toulouse, Section française de l'Association internationale d'études occitanes. Méthodes de recherche en linguistique et en philologie romanes, Éditions de Linguistique et de Philologie (Société de linguistique romane), Strasbourg, 2017 [2 vol., 1200 p., Recull d'articles] Chambon, Jean-Pierre (2023) : Recherches sur la toponymie de l’arrondissement de Lure (Haute-Saône) : linguistique historique, dialectologie, traces d’histoire. En collaboration avec Daniel Curtit, Alain Guillaume, Jean Hennequin et Louis Jeandel. Strasbourg: Éditions de linguistique et de philologie, 651 p.
Referències
Enllaços externs Nota necrològica de Marjolaine Raguin a la web de l'AIEO Nota necrològica de Stéphane Gendron, 2025. Jean-Pierre Chambon (20 juin 1952 – 16 décembre 2025). Onoma 60, 383–385. DOI:10.34158/ONOMA.60/2025/25
Categoria:Romanistes francesos Categoria:Occitanistes (filòlegs) Categoria:Lingüistes francesos Categoria:Persones de Clarmont d'Alvèrnia Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja Categoria:Lexicògrafs Categoria:Etimòlegs Categoria:Toponimistes francesos Categoria:Morts a l'Alt Saona Categoria:Lingüistes occitans