Johann Karl Rochus Ordonez, també conegut com a Carlo d'Ordonez (Viena, 19 d'abril, 1734 - Idem., 6 de setembre, 1786),Young, David (1983). «Karl von Ordonez (1734-1786): Un estudi biogràfic». Royal Musical Association Research Chronicle (19): 31–56. JSTOR 25099382."MusicSack". Consultat el 6 de setembre de 2011. Va ser un dels diversos compositors que van treballar a Viena durant la segona meitat del segle XVIII.David Young, «Karl von Ordonez (1734-1786): Un estudi biogràfic», Research Chronicle 19 (1734-85), 31-56. Ordonez no va ser un músic professional a temps complet. Va passar la major part de la seva vida laboral al Tribunal Regional de la Baixa Àustria i les seves activitats musicals les va dur a terme en el seu temps lliure.
No ha sortit res a la llum sobre la seva educació general. De la seva formació musical tampoc sabem res, tot i que de la seva reputació contemporània com a violinista es pot deduir que va rebre lliçons des de ben petit.
Les activitats professionals d'Ordóñez van incloure la pertinença a dues prestigioses entitats d'interpretació: la kk Hof- und Kammermusik (on va treballar com a Kammermusikus) i la Tonkünstler-Societät, en la qual va participar activament tant com a violinista com a compositor. Ordóñez va ser un dels primers membres de la Tonkuenstler-Societaet, una organització dedicada a recaptar diners a través de concerts públics per a les vídues i els orfes de músics, i va mantenir una estreta associació des del 1771, any de la seva fundació, fins al 1784. Ordóñez també actuava regularment a les cases de la noblesa. El Dr. Charles Burney el va sentir tocar en un sopar musical el 1772 celebrat a la residència de l' ambaixador britànic a Viena, Lord Stormont:
La mala salut va obligar Ordóñez a dimitir dels seus dos càrrecs com a intèrpret professional el 1783. El mateix any es va veure obligat a retirar-se amb mig sou del seu càrrec al Tribunal de Terres de la Baixa Àustria, una circumstància que li va causar grans dificultats financeres. Els darrers tres anys de la vida d'Ordóñez els va passar en la malaltia i la pobresa. En el moment de la seva mort per tuberculosi pulmonar, Ordóñez vivia al dia en allotjaments compartits. Només posseïa unes poques peces de roba i el total del seu patrimoni, inclosos els pagaments de la pensió pendents, es valorava en menys del cost del seu funeral. El saldo pendent va ser pagat pel seu gendre, Joseph Niedlinger, un funcionari governamental menor de la Divisió de Gestió d'Edificis Superiors del tribunal.
Per a un compositor a temps parcial, Ordóñez va ser sorprenentment prolífic. A més de les seves dues obres operístiques –una òpera de marionetes, Musica della Parodie d'Alceste i un Singspiel, Diesmal hat der Mann den Willen– , se sap que Ordóñez va compondre una quantitat important de música religiosa (ara perduda), una cantata secular, 73 simfonies, un concert per a violí i un gran corpus de música de cambra, del qual els 27 quartets de corda autenticats tenen una importància particular. Els sofisticats experiments d'Ordóñez amb la unitat cíclica i la seva afició per les textures contrapuntístiques donen a gran part de la seva música una qualitat molt distintiva i original. Les seves simfonies es van difondre àmpliament en còpies manuscrites i l'Abbé Stadler va assenyalar que "van rebre grans aplaudiments". En particular, els seus quartets de corda opus 1 són acreditats per contenir "algunes de les tècniques més sofisticades d'unificació cíclica anteriors al segle XIX".
Referències
Categoria:Compositors austríacs del Classicisme Categoria:Morts a Viena Categoria:Compositors vienesos Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1734