Els Gegants centenaris de Manlleu són la primera parella de gegants que va tenir el municipi de Manlleu (Osona), el 1923. De nom Jordi i Montserrat, els dos patrons de Catalunya, representen un guerrer majestuós, armat amb una maça de combat, i ella una noia amb una expressió suau, que contrasta amb la duresa de l'expressió del gegant. El 1961 i el 2020 amb els seus motlles es van construir unes rèpliques de la parella més lleugeres.

Els van comprar el 1923 la comissió de festes del carrer Vendrell de la ciutat, per a participar en la festa patronal dedicada a la Mare de Déu de la Gleva d'aquell any. Martí Molera i Pagès va ser el promotor de la idea, i l'encarregat de comprar-los al taller El Inmaculado Corazón de María, amb els diners obtinguts en rifes i donatius particulars. Molera va escollir un gegant esculpit per Josep Soy, però per a la geganta va portar com a model la fotografia d'una noia bonica que va trobar voltant per la ciutat. També va comprar cinc capgrossos. Els gegants eren guardats a casa d'en Molera, al número 10 del carrer Vendrell. L'Ajuntament llogava els gegants per a la seva participació en la Festa Major i altres festivitats, com el Corpus, fins que el 1929 els comprà en propietat. Durant la Guerra Civil en Molera va evitar que fossin destruïts per les faccions acticlericals i van restar amagats fins al final de la guerra. L'octubre de 1940, un desbordament del riu Ter va provocar una inundació en les dependències municipals on es guardaven els gegants i els capgrossos destruint aquests últims i danyant l'estructura i els vestits dels gegants. Van ser restaurats per Miquel Aguilar, Joan Pigrau i Ramon Pujol, tornant a participar en la Festa Major del 1941. Van ser reparats en diverses ocasions, el 1942, el 1945. El 1950 van estrenar vestits. El 1961 la geganta, que havia anat augmentant el seu pes a causa de les reparacions, va caure durant la processó del Corpus, quedant la seva testa totalment desfigurada. Per aquest motiu es van encarregar a la casa El Ingenio de Barcelona una nova parella de gegants, idèntica però més lleugera.

Els gegants centenaris estan fets amb guix i estopa i pintats amb policromia barroca. El gegant té una alçada de 3,82 m i pesava 87 kg, però després de les diverses reparacions que ha rebut, actualment pesa més de 100 kg. La geganta mesura 3,78 m i pesa 82 kg.

Els gegants i els nanos de Manlleu eren acompanyats per la música improvisada del flabiol, fins el 1942, quan el músic manlleuenc Antoni Font va escriure dues composicions per a cobla titulades El ballet dels gegants i El ballet dels nanos.

L'abril del 2023 van celebrar el seu centenari, coincidint amb la trobada gegantera de Manlleu. Van estrenar el ball del centenari, amb la música del Ball dels gegants adaptada a la gralla.

Rèpliques El Galderic i la Maria Assumpta, anomenats els Gegants Vells, són la parella construïda el 1961 a El Ingenio, amb el motlles dels gegants centenaris. Tots dos mesuren 3,74 m, el gegant pesa 63,7 kg i la geganta 60 kg. van ser batejats el 1985 a la I Trobada Gegantera de Manlleu.

L'Amat i la Guília, anomenats els Gegants Nous, són la segona rèplica dels gegants centenaris. Construïts al taller de Toni Mujal de Cardona, amb el model de les parelles anteriors, van ser estrenats l'estiu del 2020. El nom d'Amat fa referència a Pere Amat d’Orís (1058–1088), que de ben jove va heretar diverses possessions, entre les quals hi havia el Castell de Manlleu. El nom de Guília al·ludeix a Guisla de Queralt, que, després de casar-se amb Amat, va establir la seva residència a Manlleu. Tots dos tenen una alçada de 3,77 m, el gegant pesa 43,7 kg i la geganta 38 kg.

Altres còpies de la parella, fetes amb l'autorització de Martí Molera, amb la condició que els vestits fossin diferents i el gegant no portés la maça, són els Gegants Romans de l'Hospitalet de Llobregat, construïts l'any 1928 al taller d’El Inmaculado Corazón de María per Josep Soy. I construïts amb el mateix motlle al taller El Ingenio són: la geganta jove del carrer de Viserta de Monistrol de Montserrat, del 1953; els gegants de les Borges Blanques, del 1953; els gegants del barri de Sant Miquel de Cardona, del 1957 i una parella dels gegants de Lleó, del 1964.

Referències

Bibliografia

Categoria:Cultura de Manlleu Manlleu