L'obra Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona, més coneguda com les Rúbriques de Bruniquer, és un recull en forma de relat cronològic del conjunt de disposicions, lleis, privilegis i fets anotats en dietaris de la ciutat de Barcelona des del 1249 fins al 1714.
El recopilatori de rúbriques, o resums en forma de notícia procedents d'una altra documentació de l'època, fou encarregat a Esteve Gilabert Bruniquer i Riera pel Consell de Cent l'any 1608, i aquest hi treballà fins al 1614. El 1692 l'escrivà Joan Guiu continuà el treball de recopilació, i hi incorporà la informació disponible fins al 1640, i a partir del 1699 Geroni Brotons va continuar el treball fins a l'abolició borbònica de la institució el 1714.
A hores d'ara, l'original publicat entre els anys 1912 i 1916 es preserva en l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, i s'ha realitzat una digitalització i indexació dels termes perquè es puga consultar el text original, o per temes concrets en català modern.
Contingut Aquesta obra de cinc volums i unes dues mil pàgines, escrita en català, està ordenada per capítols que tracten temes diversos. Descriu sobretot l'estructura de l'administració municipal i el seu funcionament, tant l'aspecte financer i comercial com les lleis i concessions a diferents gremis, els càrrecs, les propietats, i temes relacionats amb els imposts i donatius. D'altra banda, dedica algunes seccions a la vida de la reialesa i altres autoritats com les eclesiàstiques o les visites dels ambaixadors. Altres apartats inclouen els temes relacionats amb l'aspecte militar i de la defensa de la ciutat, la delinqüència i el bandolerisme i les maneres d'ajusticiar els delinqüents; temes relacionats amb la salut, festivitats, manifestacions religioses, detalls urbanístics com els canvis de nom de carrers o la construcció de fonts públiques, o fets extraordinaris com incendis i terratrèmols.
Bruniquer dedica un apartat amb el títol de Pestilències i coses tocants a la salut als temes relacionats amb la salut i la incidència de malalties i epidèmies, així com de desastres naturals com les sequeres o les plagues de llagostes. Assenyala que contra les plagues de llagostes se solien fer processons i es beneïa la terra, alhora que es maleïen les llagostes. Fou després d'una d'aquestes plagues quan es nomenà patrona de la ciutat la Mare de Déu de la Mercé, el 1687. Un altre element del capítol de la salut són els episodis de pesta bubònica, com el del 1650, en què va morir un 20% de la població. Es descriuen almenys 300 episodis d'aquest tipus, juntament amb les mesures que es prenien per a contenir els brots de la malaltia, com ara prohibir als metges i als cirurgians anar-se'n de la ciutat.
Referències
Categoria:Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona