El Lockheed AC-130 és una variant d'aeronau d'atac a terra, de llarga autonomia i fortament armada de l'avió de transport d'ala fixa C-130 Hercules. Porta una àmplia gamma d'armes d'atac a terra que estan integrades amb sensors, navegació i sistemes de control de foc. A diferència d'altres avions militars moderns d'ala fixa, l'AC-130 es basa en la focalització visual. A causa del seu gran perfil i les seves baixes altituds de funcionament, al voltant de 7.000 peus (2.100 m) el converteixen en un objectiu fàcil, les seves missions de suport aeri proper solen ser de nit.
L'estructura està fabricada per Lockheed Martin, mentre que Boeing és responsable de la conversió en un avió de combat i del suport aeri.AC-130U Gunship page . El seu únic operador ha estat la Força Aèria dels Estats Units, que actualment utilitza l'AC-130J Ghostrider. Desenvolupat durant la guerra del Vietnam com a "Projecte Gunship II", l'AC-130 va substituir el Douglas AC-47 Spooky, o "Gunship I". Des de llavors, ha vist combats a Grenada, Panamà, el Golf Pèrsic, Somàlia, Bòsnia, Kosovo, Afganistan, Iraq i Líbia. Les funcions de suport aeri proper inclouen el suport a les tropes terrestres, l'escorta de combois i les operacions urbanes. Les missions d'interdicció aèria es duen a terme contra objectius planificats i objectius d'oportunitat. Les missions de protecció de la força inclouen la defensa de bases aèries i altres instal·lacions. Els AC-130J tenen la base a Hurlburt Field, Florida, i a Cannon AFB, Nou Mèxic; els avions de combat es poden desplegar a tot el món. Els esquadrons formen part del Comandament d'Operacions Especials de la Força Aèria (AFSOC), un component del Comandament d'Operacions Especials dels Estats Units.
L'AC-130 té una cabina sense pressurització, amb l'armament muntat per disparar des del costat de babord del fuselatge. Durant un atac, l'aparell de combat realitza un gir de piló, volant en un gran cercle al voltant de l'objectiu, de manera que pot disparar-hi durant molt més temps que en un atac de metrallament convencional. L'AC-130H Spectre estava armat amb dos canons M61 Vulcan de , un canó L/60 Bofors de 40 mm, un canó M137 i un mecanisme de retrocés M37 de l'obús M102; després de 1994, es van retirar els canons . L'AC-130U Spooky millorat té un canó equalitzador GAU-12 de en lloc dels dos canons del Spectre, un sistema de control de foc millorat i una major capacitat de municions. El nou AC-130J es basava en el cisterna d'operacions especials MC-130J Commando II. L'AC-130W Stinger II és un C-130H modificat amb millores que inclouen un paquet de cop de precisió.
Desenvolupament Orígens Durant la guerra del Vietnam, el C-130 Hercules va ser seleccionat per substituir el Douglas AC-47 Spooky (Projecte Gunship I) per millorar la resistència de la missió i augmentar la capacitat de transportar municions. Capaç de volar més ràpid que els helicòpters i a grans altituds amb un excel·lent temps de vaga, l'ús del gir de piló permetia a l'AC-47 oferir foc continu i precís a un sol punt a terra. miniatura|AC-130H Spectre prop de Hurlburt Field, Florida, el 1988 El 1967, el JC-130A 54-1626 va ser seleccionat per a la seva conversió en el prototip d'avió de combat AC-130A (Projecte Gunship II). Les modificacions es van fer a la base aèria de Wright-Patterson per la Divisió de Sistemes Aeronàutics. Es va instal·lar un telescopi de visió nocturna directa a la porta davantera, es va col·locar un dispositiu infraroig de visió frontal primerenc a la part davantera del pas de roda esquerre, amb miniguns i canons rotatius fixats cap avall i cap enrere al costat esquerre. El prototip d'ordinador de control de foc analògic va ser fabricat a mà pel comandant d'ala Tom Pinkerton al Laboratori d'Aviònica de la USAF a la base aèria de Wright-Patterson. Les proves de vol del prototip es van dur a terme principalment a la base aèria d'Eglin, seguides de més proves i modificacions. El setembre de 1967, l'avió va ser certificat com a llest per a proves de combat i va ser traslladat a la base aèria de Nha Trang, al Vietnam del Sud, per a un programa de proves de 90 dies. L'AC-130 va ser posteriorment complementat per l'AC-119 Shadow (Project Gunship III), que més tard va resultar ser de baixa potència.
Set fuselatges més es van convertir a la configuració "Plain Jane", com el prototip de l'AC-130, el 1968, i un avió va rebre la reforma del "Surprise Package" el 1969. L'actualització del Surprise Package incloïa els darrers 20 canons automàtics rotatius de 40 mm i canó Bofors de 7,62 mm, però cap d'armament de suport proper de 7,62 mm. La configuració del paquet Surprise va servir com a banc de proves per als sistemes aviònics i l'armament de l'AC-130E. El 1970, es van adquirir 10 AC-130A més en el marc del projecte "Pave Pronto". L'estiu de 1971, els AC-130 del paquet Surprise es van convertir a la configuració Pave Pronto i van assumir el nou sobrenom de "Thor". A continuació, es va produir la conversió dels C-130E en AC-130E per al projecte "PAVE Spectre". Independentment dels noms dels seus projectes, els avions es coneixien més comunament amb l'indicatiu de trucada de l'esquadró, Spectre. miniatura|AC-130U armat amb dos avions de 30 Bushmasters, 2007
Millores recents i previstes El 2007, l'AFSOC va iniciar un programa per millorar l'armament dels AC-130. El programa de proves estava previst per al 25 mm GAU-12/U i 40 El canó Bofors de mm dels helicòpters de combat AC-130U serà substituït per dos Canons Bushmaster II Mk 44 de 30 mm. El 2007, la Força Aèria va modificar quatre canons AC-130U com a plataformes de prova per als Bushmasters. Aquests es van anomenar AC-130U Plus 4 o AC-130U+4. L'AFSOC, però, va cancel·lar els seus plans d'instal·lar els nous canons a la seva flota d'AC-130U. Des de llavors ha tret els canons i ha reinstal·lat els 40 originals. mm i 25 canons de mm i va retornar els avions al servei de combat. El general de brigada Bradley A. Heithold, director de plans, programes, requisits i avaluacions de l'AFSOC, va dir l'11 d'agost de 2008 que l'esforç es va cancel·lar a causa de problemes amb la precisió del Bushmaster en les proves "a l'altitud en què l'estem utilitzant". A més, consideracions de calendari van impulsar la decisió, va dir.
Es van fer plans per a la possible substitució de l'Obús mm M102 amb una variant de retrocàrrega del Morter M120 de 120 mm. El concepte de morter de retrocàrrega de 120 mm ofereix més flexibilitat amb l'ús de municions que estan actualment disponibles amb major letalitat, capacitats d'atac de precisió, reducció de danys col·laterals i menys baixes en escenaris de perill proper. A més, l'ús dels nous míssils AGM-114 Hellfire, el sistema avançat d'armes de precisió assassinades (basat en els coets Hydra 70) o les bombes planejadores Viper Strike pot augmentar dràsticament la capacitat de separació de l'AC-130.
La variant conceptual de retrocàrrega del 120 El morter M120 de mm té diversos avantatges clau respecte al morter convencional M102 obús de 105 mm. 100 cartutxos de munició pesen per a l'M102 obús 105 mm en comparació amb per a la M120 120 morter de mm. La càrrega de retrocés és amb l'obús 105 mm en comparació amb amb la M120 Morter de 120 mm. El pes de retrocés del canó per a l'M102 l'obús 105 mm és de en comparació amb per a la M120 morter de 120 mm. La pressió de boca del canó M102 l'obús 105 mm és de en comparació amb per a la M120 morter de 120 mm.
El 2010, la Força Aèria va atorgar a L-3 Communications un premi de 61 milions de dòlar (~ 85.4 el 2024 ) el contracte per afegir paquets d'atac de precisió a vuit avions de missió especial MC-130W Combat Spear per donar-los una capacitat d'atac similar a la d'un helicòpter de combat; aquests MC-130W equipats es coneixen com a Dragon Spears. L'AFSOC està armant aquests avions per alleujar les altes demandes operatives dels helicòpters de combat AC-130 fins que entrin en servei nous AC-130J. L'MC-130W Dragon Spear va ser rebatejat com a AC-130W Stinger II el 2011. Els paquets d'atac de precisió consten d'un 30 canó de mm i diverses municions guiades de precisió. Hi ha rails muntats al piló exterior de l'ala per a quatre míssils Hellfire, SDB o SDB II sota cadascun. Deu tubs de llançament comuns (CLT) estan muntats a la rampa posterior per disparar míssils Griffin A; míssils addicionals s'emmagatzemen a l'avió que es poden recarregar en vol. Els CLT poden disparar altres municions petites que caben dins del de diàmetre, tubs de llargada."Special Operations Gunships to Be Equipped With Improved Sensors" – Nationaldefensemagazine.org, May 2016
Futur , AC-130 gunships have been providing close air support for special operators for 56 years. Although the aircraft have been kept relevant through constant upgrades to their weaponry, sensor packages, and countermeasures, they are not expected to be survivable in future nonpermissive environments due to their high signatures and low airspeeds. Military analysts, such as the Center for Strategic and Budgetary Assessments, have suggested that AFSOC invest in more advanced technologies to fill the role to operate in future contested combat zones, including a mix of low-cost disposable unmanned and stealthy strike aircraft.
Disseny miniatura|Part inferior d'un AC-130U Spooky
Visió general L'AC-130 és un avió de llarga autonomia i fortament armat que transporta una sèrie d'armes contra objectius terrestres que estan integrades amb sensors sofisticats, sistemes de navegació i control de foc. És capaç de proporcionar potència de foc de precisió o foc de saturació d'àrea sobre una àrea objectiu durant un llarg període de temps, de nit o en condicions meteorològiques adverses. El conjunt de sensors consta d'un sensor d'imatge electroòptic, un sensor d'infrarojos i un radar. Aquests sensors permeten a l'aparell de combat identificar visualment o electrònicament forces terrestres i objectius amics en la majoria de condicions meteorològiques.
L'AC-130U està equipat amb l'AN/APQ-180, un radar d'obertura sintètica, per a la detecció i identificació d'objectius a llarg abast. Els dispositius de navegació del veler de combat inclouen sistemes de navegació inercial i un sistema de posicionament global. L'AC-130U utilitza tecnologies desenvolupades a la dècada de 1990, que li permeten atacar dos objectius simultàniament. Té el doble de capacitat de municions que l'AC-130H.AC-130U Gunship page . Tot i que l'AC-130U realitza algunes operacions a la llum del dia, la majoria de les seves missions de combat es duen a terme a la nit. El cost unitari de l'AC-130H és de 132,4 dòlars. milions, i el cost de l'AC-130U és de 190 dòlars milions (dòlars de l'any fiscal 2001).
Millores miniatura|Conjunt de sensors AC-130U Durant l'època de la Guerra del Vietnam, les diverses versions de l'AC-130 després de les modificacions del Pave Pronto estaven equipades amb un sistema de detector d'anomalies magnètiques anomenat Black Crow (designat AN/ASD-5), un dispositiu passiu altament sensible amb una antena de matriu en fase situada al radom del morro davanter esquerre que podia captar desviacions localitzades en el camp magnètic terrestre que normalment s'utilitza per detectar submarins submergits. El sistema Black Crow estava esclavitzat als ordinadors de focalització de l'AC-130A/E/H, permetent la detecció de les bobines d'encesa no blindades dels camions nord-vietnamites amagats sota la densa vegetació de la selva al llarg del camí de Ho Chi Minh. També podia detectar senyals de transmissors portàtils de controladors aeris a terra per identificar i localitzar objectius.
Referències
Categoria:Avions militars dels Estats Units Categoria:Avions de Lockheed