, coneguda com la partisana Amelia, va ser una política italiana, activista antifeixista, professora de música i pianista. Va ser diputada al Parlament italià entre 1948 i 1958.

Biografia Nascuda a Milà, la seva mare, Margherita Rocca, va morir quan ella tenia quatre anys. Va créixer amb l'àvia paterna i la seva germana Ada. Quan tenia vuit anys va esclatar la Primera Guerra Mundial. El seu pare, Renato Floreanini, era comerciant i va voler que la seva filla s'eduqués en un ambient lliberal i progressista. Dotada de talent artístic, es va graduar al Conservatori Verdi de Milà. Va exercir de professora de piano i d'història de la música.

Activitats antifeixistes i exili Després de l'assassinat de Giacomo Matteotti, el juny de 1924, es va instaurar a Itàlia un règim polític cada vegada més aliè a les institucions parlamentàries. El rebuig d'aquella situació, va portar Floreanini a entrar en contacte amb moviments antifeixistes. Es va casar amb Gianni Todaro i va tenir una filla, Valeria. El 1934 es va adherir al grup Giustizia e Libertà. Més tard va estar al front del Grup Erba, una associació d'esquerres heterogènia que operava a les zones de Milà, Vercelli i Valsesia. El 1938 davant l'amenaça de ser detinguda, va haver de deixar la filla i el marit i marxar a l'exili. Es va establir a Lugano (Suïssa) des d'on feia arribar a Itàlia material i propaganda antifeixistes. Aquell mateix any va morir el seu marit de tifus. L'any següent es va casar amb el socialista Vittorio Della Porta. El 1941 va acostar posicions amb al Partit Comunista Italià, del qual, més endavant, va esdevenir secretària d'Acció.

Després de L'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades, a finals de 1943, va tornar a Itàlia, on va continuar la perillosa feina d'enllaç, transportant diners i documents per a la resistència partisana. En un d'aquests viatges va ser arrestada per la policia suïssa i empresonada durant quatre mesos. Durant aquell període, va ser abandonada pel segon marit Vittorio Della Porta. Després de sortir de la presó, es va unir als partisans i van aconseguir derrotar les forces d'ocupació nazis i de la República Social Italiana, i proclamar la «República d'Ossola» o millor dit, «la zona Alliberada d'Ossola» (capital, Domodossola) de la qual Florianini va ostentar el càrrec de ministra, entre setembre i octubre de 1944.

Reconquistada la Vall d'Ossola per les tropes nazis, Florianini va evacuar centenars d'infants cap a Suïssa i es va fer responsable dels grups de defensa de les dones.

Malgrat la derrota d'Ossola, no es va quedar a Suïssa, El desembre 1944 va tornar a Itàlia i va combatre amb la Brigada de Cino Moscatelli a la Valsesia, fins a la data de l'alliberament. A partir d'aquell moment, va ser la única dona del país, presidenta d'un Comitè d'Alliberament (el de Novara), essent ella la que va acollir els Aliats i va obrir les portes de les presons per excarcerar els últims presos polítics del feixisme.

Carrera política Des del 1944 Floreanini va ser col·laboradora de la revista comunista Rinascita. El 1946 va ser nomenada membre del Consell Nacional. Va ser elegida diputada al Parlament per la circumscripció de Novara-Torí-Vercelli, pel Partit Comunista, a les eleccions del 1948 i del 1953. Un any abans, el 1952, les seves opinions, expressades en la seu parlamentaria, sobre la mala gestió del Govern, que va qualificar d'estafa, en La Cassa del Mezzogiorno, li van valdre una denúncia per «vilipendi del govern i les forces armades», que va ser arxivada. Va ser regidora municipal a Novara i a Domodossola i, de 1963 a 1968, va ser regidora a l'Ajuntament de Milà.

Entre 1959 i 1963, Floreanini va ser membre del secretariat de la Federació Internacional de Dones a Berlín i el 1965 va esdevenir directora de la Unió de Dones Italianes i de l'Associació Nacional de Partisans Italians.

Va ser condecorada amb la medalla d'or al valor militar. Una escola i un carrer de Domodossola porten el seu nom; també un carrer de Novara.

Vida personal i mort El divorci de Gisella Floreanini i Vittorio Della Porta, legal a Suïssa, no va ser reconegut a Itàlia. Per aquesta causa, Floreanini va tenir problemes per ser candidata al Consell Nacional.

Floreanini va morir d'una aturada cardíaca a Milà el 30 maig 1993. Va ser enterrada a Domodossola.

Referències

Categoria:Polítics milanesos Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Morts el 1993 Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Feministes italians Categoria:Morts a Milà Categoria:Músics milanesos Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Guardonats amb la Medalla d'Or al Valor Militar Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1906