va ser un polític, diplomàtic, escriptor i periodista espanyol. Autor d'una de les primeres biografies del fundador de Falange, Ximénez de Sandoval també va ocupar càrrecs de distinta índole, com a cap del Servei Exterior de Falange o membre del Consell de la Hispanitat.

Biografia Nascut a Madrid en 1903, el dia 15 de febrer, va estudiar Dret en la Universitat Central. Membre de Falange Espanyola des de 1933, com a periodista va col·laborar cap a 1935 en l'òrgan oficial de Falange, el periòdic Arriba, i el 1936 al setmanari clandestí No Importa. Des de 1933 va pertànyer al cos diplomàtic espanyol.

Durant la Guerra civil, entre gener i agost de 1937 va ocupar el càrrec de cap del Servei Exterior de Falange. Després del decret d'unificació va ser substituït pel diplomàtic José del Castaño. Tanmateix, després de la contesa va ocupar importants càrrecs. En 1940 va passar a formar part de l'acabat de constituir Consell de la Hispanitat.

El maig de 1941 va ser nomenat cap del Gabinet diplomàtic del ministre d'Exteriors, Ramón Serrano Suñer, convertint-se en la seva mà dreta. Mesos després, a l'agost, va ser nomenat delegat nacional de la Falange Exterior, i a partir de setembre va quedar a càrrec de la supervisió de la premsa estrangera. Però, al març de 1942 la seva carrera diplomàtica es va veure truncada després d'un incident, que va consistir en realitat en una baralla entre falangistes i monàrquics en la qual el propi Ximénez de Sandoval hauria intervingut. La seva caiguda en desgràcia va suposar a més la seva expulsió del partit, la seva separació del cos diplomàtic i el seu cessament com a membre del Consell de la Hispanitat. Segons Stanley G. Payne, en la seva caiguda hauria jugat un important paper el secretari general de FET i de les JONS, José Luis Arrese, que hauria estat darrere d'una falsa acusació d'homosexualitat contra Ximénez de Sandoval —que hauria provocat la seva expulsió del cos diplomàtic—. Això també li va suposar la pèrdua dels seus càrrecs en el partit únic.

Després de la seva desaparició de l'escena política, es va centrar més en la seva faceta com a escriptor, publicant diverses biografies i obres literàries.

Després de la seva mort, esdevinguda a la seva ciutat natal el 7 de maig de 1978, va ser enterrat en el cementiri de l'Almudena.

Obres miniatura|Portada de l'edició de 1949 de José Antonio Va ser autor de diferents biografies, entre elles la del fundador de Falange Espanyola José Antonio Primo de Rivera, titulada en la seva primera edició José Antonio (Biografía apasionada), de 1941, reeditada dècades més tard per Fuerza Nueva. AEncara que de reconegut to «hagiogràfic», ha estat considerada un text de referència per a historiadors posteriors a l'hora d'abordar la figura del líder falangista. Entre la seva producció també apareixen biografies d'Antonio Alcalá Galiano (titulada El que no llegó, de 1948), Cristòfor Colom, José de Cadalso o Maria de Jesús d'Ágreda (Un mundo en una celda). Va arribar a obtenir el premi nacional de premsa Manuel Aznar.

També va escriure altres obres com Robinsón, Tres mujeres más Equis, Los nueve puñales, Camisa azul, El hombre y el loro. Fábula para mayores (1951), Manuela Limón (1952), Las patillas rojas (1954), La comunidad errante (1959) o l'assaig La piel de toro. Cumbres y simas de la historia de España (1944), entre altres. Va traduir al castellà Con Rommel en el Desierto (1953) de Heinz Werner Schmidt.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Morts a Madrid Categoria:Enterrats al Cementiri de l'Almudena Categoria:Escriptors madrilenys Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Falangistes Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Morts el 1978 Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1903