Julià (en llatí: Iulianus) va ser un oficial de l'Imperi Romà d'Orient del , actiu durant el regnat dels emperadors Justinià I (r. 527–565) i Justí II (r. 565–578).
Biografia Julià apareix per primera vegada el 562, quan va ocupar la posició de mestre dels scrinia. En aquesta posició, va ser un dels alts oficials encarregats d'investigar una conspiració contra Justinià el novembre/desembre; els seus companys eren Constantí, Procopi i Zenodor. Més tard, ell i Constantí van ser substituïts sota sospita d'afavorir un dels acusats, Eteri. El 565, va ser nomenat prefecte de la ciutat de Constantinoble per Justinià en successió de Zemarc. Pel temps del seu nomenament, la capital estava sent víctima de gran violència faccional. Segons Joan Malales, es va utilitzar la severitat exemplar, especialment contra els Verds que eren els principals culpables, però va dur 10 mesos per a calmar la ciutat.Martindale 1992, p. 735.
Durant el seu mandat, va erigir estàtues en homenatge de Justí II (r. 565–578) i de l'emperadriu Sofia. És registrat en un poema com aquell que va recuperar un rellotge de sol, un present de Justí i Sofia, que hi havia estat robat, així com és lloat per no acceptar suborns. Els autors de la PIRT consideren que ha de ser associat amb el prefecte de nom desconegut del començament del regnat de Justí que va ser lloat per Corip durant les celebracions consulars de l'emperador el 566. També es pot identificar amb l'homònim, el monograma del qual apareix a la coberteria de plata del final del regnat de Justinià i del principi del regnat de Justí..Martindale 1992, p. 735-736.
Referències
Bibliografia
Categoria:Romans d'Orient del segle VI Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Prefectes de la ciutat de Constantinoble