Pitta abbotti és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels pítids (Pittidae) endèmica de les illes Nicobar, a l'est de l'oceà Índic.
Descripció i distribució Mesura al voltant de 18 cm, amb un pes entre 68 i 90 grams. És una espècie endèmica de les illes Gran i Petita Nicobar, on habita en boscos exuberants. Una joia d'ocell, amb un cos verd maragda, cap negre, part inferior del ventre escarlata i corona castanya.
Ecologia Alimentació Com altres pittes, s'alimenta al terra del bosc, on pot ser difícil de veure.
Reproducció Es reprodueix entre febrer i agost. Les parelles són altament territorials i construeix el niu a terra. Els pares incuben i tenen cura de les pollets. Els nius estan fets de fulles, branquetes i herba. Solen triar ubicacions ocultes sota fullatge dens per protegir-se dels depredadors. L’entrada del niu està acuradament camuflada per proporcionar seguretat als ous i les cries.
Taxonomia Pitta abbotti va ser descrita formalment el 1902 per l'ornitòleg estatunidenc Charles Wallace Richmond a partir d'un exemplar recollit pel naturalista William Louis Abbott a la Illa Gran Nicobar, a l'est de l'oceà Índic. Richmond va encunyar el nom binomial Pitta abbotti, on es va escollir l'epítet específic per honorar el col·leccionista.
En l'actualitat i principalment el Congrés Ornitològic Internacional (COI), la llista Clements i l'ITIS consideren aquest taxó espècie de ple dret separant-la de la pita encaputxada (P. sordida) en base a les importants diferències genètiques i morfològiques. Tanmateix, les taxonomies que segueixen BirdLife International com ara el Manual dels ocells del món (HBW) no ho consideren així i la mantenen com a subespècie.
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.
Referències
Categoria:Pítids Categoria:Ocells d'Àsia