Juan Martínez de Risco (Cabeza del Buey, Badajoz? - Jaén, gener de 1637) va ser un compositor i mestre de capella espanyol.
El seu nom no és segur; apareix a les fonts també com Juan de Riscos, Juan Martínez Risco i Juan Martín de Riscos. No ha de confondre's amb el seu nebot, Juan de Riscos, mestre de capella de les Catedrals de Còrdova i Toledo, ni amb un altre nebot seu, Juan Benítez de Riscos, mestre de capella de la Catedral de Plasencia, tots dos referits sovint com «Juan de Riscos».
Biografia Va néixer a Cabeza del Buey, pertanyent a la diòcesi de Còrdova, encara que actualment es trobi a la província de Badajoz, fill de Pedro Martín de Riscos i d'Inés de Mora. El fet es confirma en diversos documents posteriors, però no s'ha conservat res més sobre la seva formació.
Les primeres notícies documentals que se'n tenen de Juan Martínez, són del seu nomenament com a mestre de capella de la Col·legiata d'Antequera el 19 d'octubre de 1587. La documentació s'hi refereix com a «veí de Còrdova», probablement per haver nascut a la diòcesi. Devia ser molt jove, ja que encara era sub-diaca i no havia fet el pas al sacerdoci. D'altra banda, el musicòleg Andrés Llordén afirma que «[cap] cap altra notícia podem apuntar d'aquest mestre de capella però ja l'11 de desembre de 1593 refereix l'acta que estava vacant la plaça per estar absent Joan de Riscos, que en gaudia».
El 1586 es va presentar a les oposicions al magisteri de la Catedral de Màlaga, però «va quedar exclòs Juan Martínez Risco per no tenir l'edat, segons els estatuts», cosa que confirma la joventut del mestre. No obstant això, «el mestre elegit no va poder prendre possessió de la plaça, i com urgia compondre les chanzonetas per al Nadal i Riscos havia deixat tan bona impressió en els exercicis que va realitzar, doncs, encara que no va entrar en la votació pel defecte de l'edat, sí que va fer tota l'oposició sencera, i ja que encara seguia la ciutat de les chanzonetas, l'autoritat per dirigir-les quan es cantessin, portar el compàs en les altres hores i que després, passades les Pasqües, li donarien la gratificació merescuda per la feina.».El magisteri seria guanyat per Francisco Vázquez.
El 1592 es va presentar a les oposicions per al magisteri de la Catedral de Granada. Jerónimo de Aliseda havia mort el 28 de juny de 1591, per la qual cosa el capítol granadí va decidir posar edictes per a la realització d'oposicions el febrer de 1592. Es van presentar sis mestres de capella: Juan de Riscos, mestre de la Col·legiata d'Antequera; Juan Fernández Garzón, mestre de la Col·legiata d'Alcalá la Real; Juan Fernández Garzón, mestre de la Col·legiata de Baeza; Pedro Bermúdez, mig capellà de la Capella Reial de Granada; Cristóbal del Mármol, de la ciutat d'Aguilar; i Luis d'Aranda, seise de la Catedral de Granada. Els exàmens van ser duríssims tant en composició, com en tècnica musical o en la direcció del cor, a més de ser públics i presidits per l'arquebisbe Pedro de Castro i Quiñones. Acabades les proves el dissabte 18 d'abril de 1592, va ser triat Luis d'Aranda que va prendre possessió de la prebenda 3 dies després, el dia 21.
Hi ha notícies d'un tal Francisco Pareja com a mestre de capella de la Col·legiata d'Antequera, que hauria aconseguit el càrrec el 1594 per absència de Risco. Moriria al novembre de 1595 sense que es tinguin altres notícies d'aquest compositor.
El 1597 es va presentar a les oposicions per al magisteri de la Capella Reial de Granada, on se l'anomena habitualment Juan de Riscos o mestre Riscos, però en una ocasió se'n diu Juan Martín de Riscos [sic]. Martínez Risco va prendre possessió de la plaça el 17 de febrer de 1598, quedant anotat que era «natural de Cap de Buey, bisbat de Còrdova», la qual cosa confirma que es tracta de la mateixa persona. Solament va romandre uns mesos, ja que deixava el càrrec al setembre del mateix any, però el 21 de juliol de 1600 Martínez Risco escrivia al capítol «una carta que va enviar el mestre Riscos, de Jaén, per la qual ofereix que vindrà a la prebenda d'aquesta Reial Capella cada vegada que aquests senyors agraden i els serveixi en aquest ministeri, i se'l disculpa d'haver deixat la prebenda.» El capítol granadí sembla que no va acceptar la proposta de tornar del seu mestre i va organitzar noves oposicions, que guanyaria Alonso de Tejeda, que no va arribar a prendre possessió del càrrec.
L'11 de setembre de 1598 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Jaén, sense que sembla que hi hagués cap tipus d'examen, el mateix dia de la dimissió del seu antecessor, Francisco Ruiz. És poc el que es coneix sobre les seves activitats a Jaén, encara que se sap que hi va compondre el motet Ecce sacerdos (1627), per commemorar l'arribada del cardenal Spinola, i es coneix una carta d'aprovació de 1631 d'un volum de Diego Pontac per a la impremta.
El 1600 es va presentar per al magisteri de la Catedral de Sevilla, vacant després de la mort del gran Francisco Guerrero. A les oposicions es va enfrontar a Ambrosio Cotes, mestre de capella de la Catedral de València, sense èxit.
Va romandre en el càrrec a Jaén fins a la seva mort el 1637.
Obra La seva oposició a la Catedral de Sevilla, com a successor de Guerrero, dóna una idea del prestigi del mestre Martínez Risco. De fet, no se sap si Lope de Vega en la seva interlocutòria del fill pròdig, es refereix a ell o al seu nebot quan escriu,"Habla Doña María de Zuazo y cantaQue todo encanta cuando canta y habla Puede Doña María de los CobosMover las piedras otra vez en Tebas Con las Perazas singulares hombres.Isasi vive por la tecla insigne Y en la música Risco," Lobo y CotesL'única obra que es pot atribuir amb seguretat a Juan Martínez Risco és el motet a cinc veus, Venite ascendamus ad montem Domini (1597). Procedeix de la documentació de les oposicions a la Capella Reial de Granada, per la qual cosa la seva autoria és segura. L'obra mostra el domini absolut del contrapunt d'aquest mestre.
Hi ha una sèrie de composicions en diversos arxius de les quals no és possible saber quin dels mestres Risco és l'autor: «tot era el mateix, perquè aquest cognom l'havien pres els seus avantpassats del lloc de Risco, d'on procedien, i la gent els nomenaven així unes vegades per abreujar i altres per ignorància.»
La zagala del Genil, cançó a 3 veus, a la Biblioteca Nacional d'Espanya; Magnificat a 4 veus, a la Catedral de Valladolid; Salve Regina a 4 veus, a la Catedral de Bogotà; Venite ascendamus ad montem Domini, motet a cinc veus, Capella Reial de Granada.
Referències
Categoria:Morts a Jaén Categoria:Compositors espanyols del Renaixement Categoria:Compositors espanyols del Barroc Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Persones de la província de Badajoz Categoria:Compositors extremenys Categoria:Compositors morts al segle XVII