El Sikorsky CH-53E Super Stallion és un helicòpter de càrrega pesada operat per l'exèrcit dels Estats Units. Com a Sikorsky S-80, es va desenvolupar a partir del CH-53 Sea Stallion, principalment afegint-hi un tercer motor, una setena pala al rotor principal i inclinant el rotor de cua 20°. Va ser construït per Sikorsky Aircraft per al Cos de Marines dels Estats Units. Desenvolupat a la dècada de 1970, va entrar en servei el 1981 i es preveu que estigui en servei fins a la dècada de 2030. És un dels helicòpters militars més grans en servei i s'opera des de vaixells de l'Armada dels Estats Units o des de terra.
La Marina també opera el MH-53E Sea Dragon, que satisfà les necessitats de la Marina dels Estats Units per a missions de dragament de mines de llarg abast o contramesures de mines aerotransportades, i realitza tasques de transport pesat per a la Marina. El Sikorsky CH-53K King Stallion, que té nous motors, noves pales de rotor compostes i una cabina d'avió més ampla, està previst que substitueixi el CH-53E i entri en servei a la dècada del 2020. La majoria dels Super Stallions en servei estan configurats com a MH-53E Sea Dragons.
Desenvolupament miniatura|Un CH-53E carrega un HMMWV durant una demostració de la força aeroterrestre dels Marines.
Rerefons miniatura|Un CH-53E de producció durant una demostració de vol que mostra els tres motors i el piló del rotor de cua. El CH-53 va ser el producte de la competició "Heavy Helicopter Experimental" (HH(X)) dels Marines dels Estats Units que va començar el 1962. L'S-65 de Sikorsky va ser seleccionat per sobre de la versió modificada del CH-47 Chinook de Boeing Vertol. El prototip YCH-53A va volar per primera vegada el 14 d'octubre de 1964. L'helicòpter va ser designat "CH-53A Sea Stallion" i el lliurament d'helicòpters de producció va començar el 1966. Els primers CH-53A estaven propulsats per dos motors turboeix General Electric T64-GE-6 amb 2.850 shp (2.125 kW) i tenia un pes brut màxim de 46.000 lliures (20.865 kg), incloent-hi 20.000 lliures (9.072 kg) en la càrrega útil.
Les variants del CH-53A Sea Stallion original inclouen el RH-53A/D, HH-53B/C, CH-53D, CH-53G i MH-53H/J/M. El RH-53A i el RH-53D van ser utilitzats per la Marina dels Estats Units per al dragamines. El CH-53D incloïa una versió més potent del motor General Electric T64, utilitzat en totes les variants de l'H-53, i dipòsits de combustible externs. El CH-53G era una versió del CH-53D produïda a Alemanya Occidental per a l'exèrcit alemany.
El HH-53B/C "Super Jolly Green Giant" de les Forces Aèries dels Estats Units va ser per a operacions especials i rescat en combat, i es va desplegar per primera vegada durant la Guerra del Vietnam. Els helicòpters MH-53H/J/M Pave Low de les Forces Aèries van ser els últims dels H-53 bimotors i estaven equipats amb àmplies millores d'aviònica per a operacions en qualsevol clima.
H-53E L'octubre de 1967, el Cos de Marines dels Estats Units va emetre un requisit per a un helicòpter amb una capacitat d'elevació 1,8 vegades superior a la del CH-53D que cabés en vaixells de guerra amfíbia . La Marina i l'Exèrcit dels Estats Units també buscaven helicòpters similars en aquell moment. Abans de la publicació del requisit, Sikorsky havia estat treballant en una millora del CH-53D, sota la designació de l'empresa "S-80", amb un tercer motor turboeix i un sistema de rotor més potent. Sikorsky va proposar el disseny de l'S-80 als Marines el 1968. Als Marines els va agradar la idea, ja que prometia oferir una bona solució ràpidament, i va finançar el desenvolupament d'un helicòpter de prova per a la seva avaluació. miniatura|El YCH-53E en el seu primer vol, l'1 de març de 1974. Cal destacar que l'estabilitzador horitzontal és diferent de la versió de producció. El 1970, contra la pressió del Secretari de Defensa dels Estats Units per retirar el Boeing Vertol XCH-62 que s'estava desenvolupant per a l'exèrcit, la Marina i els Marines van poder demostrar que l'helicòpter de l'exèrcit era massa gran per operar en vaixells de desembarcament i se'ls va permetre perseguir el seu helicòpter. Les proves del prototip van investigar l'addició d'un tercer motor i un sistema de rotor més gran amb una setena pala a principis dels anys setanta. El 1974, el YCH-53E inicial va volar per primera vegada."CH-53A/D/E Sea Stallion AND MH-53E Sea Dragon" . US Navy, 15 November 2000.
Els canvis al CH-53E també inclouen una transmissió més forta i un fuselatge allargat . Les pales del rotor principal es van canviar per un compost de titani i fibra de vidre.. Vectorsite.net, 1 December 2009. També es va canviar la configuració de la cua. La cua horitzontal, simètrica i de muntatge baix es va substituir per una cua vertical més gran, i el rotor de cua es va inclinar respecte a la vertical per proporcionar una mica de sustentació en vol estacionari mentre contrarestava el parell motor del rotor principal. També es va afegir un nou sistema de control de vol automàtic."CH-53A/D/E Sea Stallion AND MH-53E Sea Dragon" . US Navy, 15 November 2000. El sistema de control de vol digital impedia que el pilot sobreesforcés l'aeronau.
MH-53E miniatura|El MH-53E Sea Dragon té tancs laterals més grans. La Marina va sol·licitar una versió del CH-53E per a la funció de contramesures aerotransportades contra mines, designada "MH-53E Sea Dragon". Té sponsons ampliats per proporcionar un emmagatzematge de combustible i una resistència substancialment més grans. També va conservar la sonda de reabastecimiento en vol i es podia equipar amb fins a set tancs de ferri de 300 galons americans (1136 litres) internament. El sistema de control de vol digital de l'MH-53E inclou funcions dissenyades específicament per ajudar a remolcar equips de dragamines. El prototip MH-53E va fer el seu primer vol el 23 de desembre de 1981. L'MH-53E va ser utilitzat per la Marina a partir de 1986. L'MH-53E és capaç de reabastecer-se en vol i es pot reabastecer en vol estacionari."CH-53A/D/E Sea Stallion AND MH-53E Sea Dragon" . US Navy, 15 November 2000. L'MH-53E Sea Dragon també s'utilitza per a lliurament vertical pesat. Els helicòpters encara estan en servei a partir de la dècada del 2020. miniatura|Un MH-53E Sea Dragon del HM-15 durant un exercici de dragament de mines, 2007
CH-53K El Cos de Marines dels EUA havia estat planejant actualitzar la majoria dels seus CH-53E per mantenir-los en servei, però aquest pla es va estancar. Sikorsky va proposar llavors una nova versió, originalment el "CH-53X", i a l'abril de 2006, el Cos de Marines dels EUA va signar un contracte per 156 avions com el "CH-53K". Els Marines tenien previst començar a retirar els CH-53E el 2009 i necessitaven nous helicòpters ràpidament. A l'agost de 2007, el Cos de Marines dels EUA va augmentar la seva comanda de CH-53K a 227 helicòpters. El seu primer vol estava previst per al novembre de 2011. El 4 de desembre de 2012, Sikorsky va lliurar el primer CH-53K, un fuselatge de vehicle de proves terrestres (GTV). miniatura|CH-53K Semental Reial
Disseny Tot i que dimensionalment similar, el CH-53E Super Stallion de tres motors és un avió molt més potent que el CH-53A Sea Stallion bimotor original del Sikorsky S-65. El CH-53E també va afegir un sistema de rotor principal més gran amb una setena pala.
El CH-53E va ser dissenyat per transportar fins a 55 tropes amb la instal·lació de seients al llarg de la línia central de la cabina o 30,000 lliures (13,6 t) de càrrega i pot transportar càrregues suspeses externament de fins a 36,000 lliures (16,3 t). El CH-53E ha incorporat els mateixos seients amb amortiment d'impactes que l'MV-22B per augmentar la supervivència dels passatgers, però ha reduït la seva capacitat de transport de tropes a 30. El Super Stallion té una velocitat de creuer de 173 mph (278 km/h) i una autonomia de 621 milles (1.000 km). L'helicòpter està equipat amb una sonda de reabastecimiento de combustible en vol extensible cap endavant. Pot transportar tres metralladores, una a la porta de la tripulació d'estribord; una a la finestra de babord, just darrere del copilot; i una posició de tir a la rampa de cua. El CH-53E també té dispensadors de bengales.
L'MH-53E compta amb sponsons de combustible muntats lateralment ampliats i està preparat per remolcar diversos equips de dragamines i caça des de sobre de les mines navals perilloses. El Sea Dragon es pot equipar per a dragamines i transport de càrrega i passatgers. El seu sistema de control de vol digital inclou funcions dissenyades específicament per ajudar a remolcar equips de dragamines.
A més, el CH-53E s'ha actualitzat per incloure el sistema de visió nocturna per a helicòpters, un .50 BMG millorat (12.7 mm) Metralladores GAU-21/A i M3P, i càmera d'infrarojos frontal AAQ-29A.
Specifications (CH-53E) 440x440px Dades de la història de la Marina dels EUA, Directori Internacional, World Aircraft
Característiques generals Tripulació: 5: 2 pilots, 1 cap de tripulació/artiller dret, 1 artiller esquerre, 1 artiller de cua (tripulació de combat) Capacitat: 37 soldats amb seients de lona plegables per defecte, 55 soldats amb fila central afegida i 31 amb nous seients atenuadors de xoc. Càrrega útil interna: 32.000 lb (14.515 kg); Càrrega útil externa: 16.329 kg Longitud: 30,188 m
Alçada: 8,46 m Pes en buit: 15.071 kg Pes màxim d'enlairament: 33.339 kg Planta motriu: 3 motors turboeix General Electric T64-GE-416 / GE-416A / GE-419, 3.270 kW cadascun Diàmetre del rotor principal: 24,08 m Àrea del rotor principal: 460 m² Sikorsky SC1095 Rendiment Velocitat màxima: 170 kn (310 km/h) Velocitat de creuer: 150 kn (280 km/h) No excedir mai la velocitat: 170 kn (310 km/h) Abast: 1.000 km (1.000 km) Abast de combat: 330 km (330 km) Abast de transbordador: 1.830 km (1.140 km) Sostre de servei: 5.600 m (18.500 peus) Velocitat d'ascens: 13 m/s (2.500 peus/min) Armament Canons: 2 metralladores GAU-21 muntades a la finestra de calibre .50 BMG (12,7 × 99 mm) 1 metralladora GAU-21 muntada a la finestra de calibre .50 Sistema d'armes muntat en rampa BMG (12,7 × 99 mm), GAU-21 (metralladora muntada en M3M) Altres: Dispensadors de bengales i de xaff Referències
Categoria:Aeronaus militars