Adidas AG (estilitzat com a adidas des de 1949) és una empresa multinacional alemanya de calçat i roba esportiva amb seu a Herzogenaurach, Alemanya. És el fabricant de roba esportiva més gran d'Europa i el segon més gran del món, després de Nike. És la societat de cartera del Grup Adidas, que també posseeix una participació del 8,33% del club de futbol Bayern de Múnic i l'empresa de tecnologia de fitness austríaca Runtastic. Els ingressos d'Adidas el 2025 es van xifrar en més de 24.000 milions d'euros. Adidas és coneguda per la seva imatge de marca, la seva llarga història d'origen en el patrocini d'atletes i el seu equipament a les sèries de la Copa del Món de Futbol de la FIFA.
L'empresa va ser iniciada per Adolf Dassler a casa de la seva mare. El 1924 es va unir el seu germà gran Rudolf sota el nom de Gebrüder Dassler Schuhfabrik ("Fàbrica de sabates dels germans Dassler"). Dassler va col·laborar en el desenvolupament de sabatilles de claus per a múltiples esdeveniments atlètics. Va convèncer l'esprintador nord-americà Jesse Owens perquè utilitzés els seus claus fets a mà als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. El 1949, arran d'una ruptura en la relació entre els germans, Adolf va crear Adidas i Rudolf va fundar Puma, que es va convertir en el rival comercial d'Adidas.
Les tres línies són la marca d'identitat d'Adidas, que s'han utilitzat en els dissenys de roba i calçat de l'empresa com a ajuda de màrqueting. La marca, que Adidas va comprar el 1952 a l'empresa esportiva finlandesa Karhu Sports per l'equivalent a 1.600 euros i dues ampolles de whisky, va tenir tant d'èxit que Dassler va descriure Adidas como "La companyia de les tres línies".
Història Primers anys: la "Gebrüder Dassler Schuhfabrik"
L'empresa va ser fundada per Adolf "Adi" Dassler, que fabricava sabatilles esportives al safareig o cambra de rentar de la seva mare a Herzogenaurach, Alemanya, després del seu retorn de la Primera Guerra Mundial. Al juliol de 1924, el seu germà gran Rudolf es va unir al negoci, que va passar a anomenar-se "Fàbrica de sabates dels germans Dassler" (). El subministrament elèctric a Herzogenaurach no era fiable, de manera que els germans de vegades havien d'utilitzar l'energia del pedal d'una bicicleta estàtica per fer funcionar els seus equips.
Dassler va col·laborar en el desenvolupament de sabatilles de claus per a córrer per a múltiples esdeveniments atlètics. Per millorar la qualitat del calçat atlètic de claus, va passar d'un model anterior de claus de metall pesant a utilitzar lona i cautxú. El 1936, Dassler va convèncer l'esprintador estatunidenc Jesse Owens perquè utilitzés els seus claus fets a mà als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Després de les quatre medalles d'or d'Owens, el nom i la reputació de les sabates Dassler es van fer coneguts pels esportistes del món i els seus entrenadors. El negoci va tenir èxit i els Dassler ja venien 200.000 parells de sabates cada any abans de la Segona Guerra Mundial.
Tots dos germans Dassler es van afiliar al Partit Nazi (NSDAP) el maig de 1933 i es van convertir en membres del Cos de Motoristes Nacionals Socialistes. Adolf va assumir el rang de Sportwart a les Joventuts Hitlerianes des de 1935 fins al final de la guerra. Durant la guerra, l'empresa gestionava l'última fàbrica de sabatilles esportives d'Alemanya i subministrava principalment calçat a la Wehrmacht. El 1943, la seva producció de calçat es va veure obligada a cessar les operacions i les instal·lacions i la mà d'obra de l'empresa es van utilitzar per fabricar armamaent antitanc. De 1942 a 1945, almenys nou treballadors forçats van treballar a l'empresa.
La fàbrica Dassler va ser gairebé destruïda el 1945 per les forces estatunidenques. Es va salvar quan la dona d'Adolf Dassler va convèncer els soldats americans que l'empresa i els seus empleats només estaven interessats en la fabricació de sabatilles esportives. Posteriorment, els estatunidencs es van convertir en compradors destacats de les sabates dels germans Dassler.
Divisió i rivalitat amb Puma Els germans es van separar el 1947 després que les relacions entre ells es trenquessin, amb Adolf formant una empresa registrada com Adidas AG, d'Adi Dassler, el 18 d'agost de 1949, i Rudolf formant una nova empresa que va anomenar Ruda – de Rudolf Dassler, posteriorment rebatejada com a Puma. Els mites urbans han popularitzat dos acrònims inversos falsos per al nom "Adidas": All Day I Dream About Sports ("Tot el dia somio amb esports") i All Day I Dream About Sex ("Tot el dia somio amb sexe").
Adidas i Puma SE van iniciar una ferotge i amarga rivalitat comercial després de la separació. La ciutat de Herzogenaurach es va dividir sobre la qüestió, cosa que va donar lloc al sobrenom de "la ciutat dels capgirats" gent mirava cap avall per veure quines sabates portaven els desconeguts. Fins i tot els dos clubs de futbol de la ciutat estaven dividits: el club ASV Herzogenaurach tenia el suport d'Adidas, mentre que el FC Herzogenaurach feia servir el calçat de Puma. Quan es cridava els manetes a casa de Rudolf, portaven deliberadament sabates Adidas. Rudolf els deia que anessin al soterrani i triessin un parell de Puma gratuïtes. Els dos germans mai es van reconciliar i, tot i que ara estan enterrats al mateix cementiri, estan tan separats com és possible.
El 1948, en el primer partit de futbol després de la Segona Guerra Mundial, diversos membres de la Selecció de futbol d'Alemanya Occidental van portar botes Puma, inclòs el marcador del primer gol de la postguerra d'Alemanya Occidental, Herbert Burdenski. Quatre anys més tard, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952, el corredor de 1.500 metres Josy Barthel, de Luxemburg, va guanyar el primer or olímpic de Puma a Hèlsinki, Finlàndia.
Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1960, Puma va pagar a l'esprintador alemany Armin Hary perquè portés Puma a la final de l'esprint dels 100 metres llisos. Hary havia portat Adidas abans i va demanar un pagament a Adolf, però Adidas va rebutjar aquesta sol·licitud. L'alemany va guanyar l'or amb Puma, però després es va cordar unes Adidas per a la cerimònia de lliurament de medalles, davant la sorpresa dels dos germans Dassler. Hary esperava cobrar de tots dos, però l'Adi es va enfurismar tant que va vetar el campió olímpic.
El "Pacte de Pelé" va ser l'esdeveniment més destacat de la disputa dels germans Dassler, quan ambdós propietaris d'Adidas i Puma van acordar no signar un acord de patrocini amb Pelé per a la Copa del Món de Futbol de 1970, considerant que una guerra d'exclusivitat per l'atleta més famós del món en aquell moment seria massa cara, només perquè Puma trenqués el pacte i el signés. Molts experts empresarials atribueixen a la rivalitat i la competència dels germans la transformació de la roba esportiva en una indústria multimilionària.
Imatge corporativa
El 1952, després dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1952, Adidas va adquirir el seu logotip de 3 tires de la marca de calçat atlètic finlandesa Karhu Sports, per dues ampolles de whisky i l'equivalent a 1.600 euros.
El logotip del Trèvol es va dissenyar el 1971 i es va llançar el 1972, just a temps per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 celebrats a Múnic. Aquest logotip va durar fins al 1997, quan l'empresa va introduir el logotip de les "tres barres" (que havia estat dissenyat pel llavors director creatiu Peter Moore), utilitzat inicialment a la gamma de productes Equipment.
Venda i sortida a borsa Tot i que la producció es va traslladar cada vegada més a països amb salaris baixos, a mitjans de la dècada de 1980 Adidas va entrar en una situació econòmica difícil; l'empresa familiar es va haver d'obrir a inversors externs. El 1987, Horst Dassler va morir de manera sorprenent. L'empresa la van heretar les seves quatre germanes. L'advocat Albert Henkel va assumir temporalment la direcció abans de cedir-la a René C. Jäggi. El 1989, Adidas va perdre el lideratge del mercat mundial davant de Nike.Andreas Haslauer: Adidas-Salomon. Fränkische Träume a focus.de, 14 d'octubre de 2004. Recuperat el 27 de juliol de 2024. Adidas havia subestimat, entre altres coses, la demanda d'articles per sortir a córrer i per atletisme. A l'abril de 1989 es va transformar en una societat anònima. En l'exercici fiscal de 1989, Adidas va registrar una pèrdua anual d'uns 130 milions de marcs alemanys.miniatura|120px|Bernard Tapie, empresari francès, va ser propietari d'Adidas de 1990 a 1992, però en va cedir el control a causa dels deutesEl 7 de juliol de 1990, les quatre filles de Dassler van vendre el 80% de les seves accions a l'empresari francès Bernard Tapie per 1.600 milions de francs francesos, Tapie va demanar un préstec per la seva compra. L'any següent, Tapie va vendre el 20% de les seves accions al grup britànic Pentland Group, el qual, al seu torn, el 1992 va fer inicialment una oferta d'adquisició per Adidas, però la va retirar l'estiu de 1992 després d'uns informes d'auditors i, finalment, va revendre la participació del 20% a Tapie a finals de 1992.Auf Pump gegründet. spiegel.de, 19 d'agost de 1991.Pentland sells Adidas holding back to Tapie. independent.co.uk, 1 de desembre de 1992.Adidas: Trost für die Briten. A: spiegel.de, 19 d'octubre de 1992.Das Geschäft seines Lebens. spiegel.de, 13 de juliol de 1992. A finals de 1992, Tapie, que era ministre francès d'Afers Urbans (Ministre de la Ville) al gabinet de Pierre Bérégovoy, va encarregar al seu banc principal, Crédit Lyonnais, la venda de les seves accions d'Adidas per un valor equivalent a gairebé 320 milions d'euros. El banc estatal va assumir les accions a través de filials i les va vendre el 1994 per més del doble (uns 671 milions d'euros) a l'empresari francès Robert Louis-Dreyfus.Muss Tapie 400 Millionen Euro zurückzahlen? A: welt.de, 17 de febrer de 2015.html Això va generar un escàndol a França que va ocupar els tribunals d'aquest país fins al 2017.Tapie muss 404 Millionen Euro zurückzahlen. A: n-tv.de, 18 de maig de 2017
El 1995, les accions d'Adidas es van col·locar a la Borsa de Frankfurt per un valor equivalent a 1.680 milions d'euros. El 18 de març de 1996, Adidas es va incorporar al MDAX i el 19 de juny de 1998 al DAX.Historical Index Compositions of the Equity- and Strategy Indices of Deutsche Börse. Deutsche Börse, versió 3.3, setembre de 2008, consultat el 10 de novembre de 2016 (PDF; 110 kB).
El 1997, Adidas va adquirir el fabricant francès d'articles esportius Salomon per 2.400 milions de marcs alemanys; a partir d'aleshores, l'empresa es va anomenar Adidas-Salomon. Això va anar acompanyat de l'adquisició del fabricant nord-americà de material de golf TaylorMade, que Salomon havia comprat el 1984. La fusió amb l'empresa Salomon, centrada principalment en els esports d'hivern, tenia com a objectiu augmentar la gamma de productes d'Adidas, tot i que l'adquisició va resultar ser un negoci amb pèrdues. Malgrat això, s'atribueix a Louis-Dreyfus —qui durant el seu mandat va reestructurar completament el grup Adidas, va substituir una gran part dels directius, va ampliar les activitats de màrqueting i va traslladar la producció a països amb salaris baixos— el mèrit d'haver transformat l'antiga empresa deficitària en una exitosa empresa global.Robert Louis-Dreyfus gestorben. A: manager-magazin.de, 6 de juliol de 2009
Robert Louis-Dreyfus, amic de Tapie, es va convertir en el nou conseller delegat de la companyia el 1994. També era el president de l'Olympique de Marsella, un equip que Tapie havia posseït fins al 1993. El 1994, Tapie es va declarar en fallida personal. Va ser objecte de diverses demandes judicials, especialment relacionades amb el suborn de partits al club de futbol. El 1997, va complir 6 mesos d'una condemna de 18 mesos de presó a la presó de la Santé de París. Al febrer del 2000, Crédit Lyonnais va vendre Adidas a Louis-Dreyfus por una quantitat de diners molt superior a la que Tapie devia, 4.485 milions de francs (683,514 milions d'euros) en lloc de 2.850 milions (434,479 milions d'euros).