Miami Herald és un diari estatunidenc propietat de The McClatchy Company i fundat el 1903 amb seu al comtat de Miami-Dade (Florida). Ha rebut 24 premis Pulitzer i arriba a més d'1,5 milions de persones cada setmana i a milions de lectors al mes.
Història miniatura|L'edició del Miami Herald que va cobrir els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki Durant el boom immobiliari de Florida dels anys 1920, el Miami Herald va ser el diari més gran del món, mesurat pel seu volum de publicitat. Va guanyar el seu primer premi Pulitzer el 1950, pels seus reportatges sobre el crim organitzat a Miami. La seva tirada era llavors de 176.000 exemplars diaris i de 204.000 els diumenges.
La publicació d'un suplement en castellà anomenat El Herald va començar el 1976. Va passar a anomenar-se El Nuevo Herald el 1987 i el 1998 es va convertir en una publicació independent. El Miami Herald i El Nuevo Herald van prendre ràpidament direccions editorials divergents, fet que de vegades va provocar relacions tenses i informació contradictòria sobre la comunitat hispana als EUA.
El 1997, el Miami Herald va contractar el primer reporter nacional encarregat de cobrir notícies LGBT. El periodista Steve Rothaus, que treballava al diari des del 1985, va ser assignat a aquest càrrec. Després de més de 33 anys al diari, Rothaus es va jubilar el 2019.
El 2002, el Miami Herald va llençar la seva pròpia revista Home & Design (creada per Sarah Harrelson). El 2003, el Miami Herald i El Universal de Ciutat de Mèxic van crear una empresa conjunta internacional, i el 2004 van llençar junts The Herald Mexico, un diari en anglès de curta durada per a lectors de Mèxic. El seu darrer número es va publicar el maig del 2007.
El 8 de setembre de 2006, el president del Miami Herald, Jesús Díaz Jr., va acomiadar tres periodistes perquè presumptament havien estat pagats pel govern federal dels Estats Units per a treballar per a canals de televisió i ràdio de propaganda anticubana. Els tres eren Pablo Alfonso, Wilfredo Cancio Isla i Olga Connor. Menys d'un mes després, responent a les pressions de la comunitat cubana de Miami, Díaz va dimitir després de readmetre els periodistes acomiadats, afirmant que «les polítiques que prohibien aquest comportament es van comunicar de manera ambigua, es van aplicar de manera inconsistent i es van malinterpretar àmpliament durant molts anys». No obstant això, va continuar afirmant que aquests pagaments, especialment si es fan des d'organismes de l'estat, violen els principis de l'ètica periodística. Almenys set periodistes més que no treballaven al Herald, concretament Miguel Cossio, Carlos Alberto Montaner, Juan Manuel Cao, Ariel Remos, Omar Claro, Helen Aguirre Ferre, Paul Crespo i Ninoska Pérez-Castellón, també van cobrar per programes a Radio Martí i TV Martí, ambdues finançades pel govern dels Estats Units a través de la Broadcasting Board of Governors, i van rebre un total d'entre 15.000 i 175.000 US$ des del 2001.
Referències
Categoria:Comtat de Miami-Dade Categoria:Diaris dels Estats Units en anglès Categoria:Empreses de Florida