Glyptostrobus europaeus és una espècie de conífera extinta de la família de les cupressàcies (``Cupressaceae) que es troba com a fòssils a tot l'hemisferi nord. L'única espècie vivent de Glyptostrobus (Glyptostrobus pensilis) va ser descrita a la Xina el 1926., 8 plates. El nom del gènere prové del grec "glypto", que significa acanalat o esculpit, i "strobilus", que significa con. El nom de l'espècie "europaeus" fa referència al fet que va ser descrita per primera vegada a Europa.
Història Les restes fossilitzades de Glyptostrobus van ser descrites per primera vegada com a Taxodium europaeus per Adolphe-Théodore Brongniart el 1833 i reassignades al gènere Glyptostrobus per Oswald Heer el 1855. Alguns consideren que la divisió dels membres fòssils del gènere en diverses altres espècies es basa en "criteris molt poc fiables". De fet, s'ha afirmat que Glyptostrobus fòssil no sembla diferir significativament de les espècies vives i "és possible que l'arbre que ara està a punt d'extingir-se a la Xina sigui l'espècie terciària sense canvis".
Descripció miniatura|esquerra|Cons de llavors de G. europaeus de la Formació Paskapoo. Igual que el Glyptostrobus viu, G. europaeus era caducifoli i perdia les branquetes estacionalment. Té tres tipus de fulles, cupressoides (en forma d'escates), criptomeroides (en forma d'agulla) i taxodioides (planes i oblongues), així com dos tipus de transició (criptocupressoides i criptotaxodioides). Totes estan disposades en espiral, però algunes estan retorçades a la base per situar-se en dues files horitzontals. Els cons que porten llavors són piriformes (en forma de pera) i fan fins a 20 mm de llarg i 10 mm d'ample. Consisteixen en escates llenyoses imbricades (superposades) que tenen una forma aproximadament triangular, i neixen de forma terminal en branquetes curtes amb fulles en forma d'escates. Les llavors fan fins a 13 mm de llarg i 7 mm d'ample, alades i triangulars a en forma de destral. Els cons que porten pol·len són petits i globosos, de fins a 3 mm de llarg i 3 mm d'ample. Consisteixen en escates imbricades, corbes i de punta aguda, i neixen en branquetes curtes, disposades alternativament, amb fulles semblants a escates.
Edat i distribució Es troben restes de Glyptostrobus en sediments del Cretaci inferior (etapa Aptià) fins al Plistocè a Europa, Groenlàndia, Amèrica del Nord i Àsia. Durant tot el període Terciari, Glyptostrobus va ser un component important dels boscos del nord a les terres baixes i zones pantanoses, on en molts llocs va coexistir amb Metasequoia occidentalis''.
Referències
Categoria:Taxodiòidies Categoria:Plantes extintes