La bandera de Bedford és la bandera més antiga que es coneix dels Estats Units i està associada amb la milícia dels Minutemen de la ciutat de Bedford (Massachusetts), i les batalles de Lexington i Concord de 1775 entre el Regne de la Gran Bretanya i les Tretze Colònies. La bandera està feta de domàs de seda de color carmesí amb una mesura aproximada de 69 per 74 cm. Actualment es conserva a la biblioteca de la ciutat de Bedfort.

Disseny El disseny pintat a la bandera representa un braç amb armadura que surt d'un núvol i agafa una espasa recta, tres besants d'argent i una cinta amb el lema, en llatí, «VINCE AUT MORIRE», traduit per "Conquerir o morir". Tanmateix, "morire" és una incorrecció ortogràfica de "morere", ja que la segona persona singular de l'imperatiu del present de verb verb deponent "morior" (morir), és morere, i per tant el lema hauria de ser «VINCE AUT MORERE».

L'anvers i el revers no són asimètrics, així l'espasa apareix darrere de la cinta que conté el lema en un costat i en canvi apareix al davant a l'altre costat. El lema també és assimètric, ja que es llegeix de dalt a baix en un costat i de baix a dalt a l'altre.

Història No es coneix ni l'edat ni l'origen exactes de la bandera, però les proves físiques i històriques coincideixen en donar una data de principis del segle XVIII. A causa de la seva similitud heràldica amb una bandera documentada feta per a una unitat de cavalleria de Massachusetts a la dècada de 1660, els historiadors van pensar que la bandera de Bedford podria ser en realitat aquesta bandera anterior. Tanmateix, l'anàlisi espectroscòpica de la pintura va revelar la presència de "blau de Prússia", un pigment que no existia abans de 1704.

Una comissió que data del 1737 nomena John Page, pare del Minuteman Nathaniel Page, amb el rang militar de "Cornett de la Tropa de Cavalleria", l'oficial que tenia el deure de portar la bandera de la unitat. El pare, l'oncle i l'avi de Nathaniel són esmentats als registres de les ciutats de Bedford i Billerica com a "Cornet Page", cosa que indica que un membre de la família Page podria haver portat una bandera per a la tropa de la milícia local ja el 1720.

La tradició oral de la família Page, posteriorment explicada per historiadors, sostenia que la bandera de la milícia de Bedford estava sota la custòdia de la família Page en l'època de la Revolució Americana, i que Nathaniel Page la va portar a la batalla de Concord. Però no hi ha cap evidència documental, ni de testimonis, disposicions o diaris escrits en aquell moment, ni en les memòries posteriors dels participants, que esmenti cap bandera d'aquest tipus onejada a les batalles de Lexington i Concord per cap dels dos bàndols. Un tinent de l'expedició britànica a Concord va observar un pal de la llibertat amb un barret frigi i una bandera desconeguda que hi havia en un turó prop del centre de Concord. Els granaders britànics van tallar el pal i van destruir-ne la bandera.

Un símbol de la Revolució Les banderes de les unitats van tenir una funció important com a punt de reunió als camps de batalla del segle XVIII. Amb el pas del temps, la bandera de Bedford es va convertir en un símbol polític de la primera Revolució Americana i, en concret, de la resistència de la milícia a Concord.

La primera menció de la "bandera de Bedford" amb aquest nom no arriba fins al 1875. Cyrus Page va enviar la bandera a la celebració del centenari a Concord el 19 d'abril de 1875 i la va hissar des de l'antiga casa de Page per al 150è aniversari de Bedford de 1879. El 1885, just abans de la seva mort, va confiar la bandera a la bibliotecapública de Bedford, on encara està exposada.

Banderes similars

Referències

Bibliografia Hitchcock, Barbara. The Bedford Flag - a national treasure. The Friends of the Bedford Flag, Inc. 1998. . McDonald, Sharon Lawrence. The Bedford Flag Unfurled. Sharon McDonald i Bedford Free Public Library. 1996.

Categoria:Cultura de Massachusetts Bedford Categoria:Revolució Americana