miniatura|Placa commemorativa de Theodor Brorsen a la muralla del castell de Žamberk Theodor Johan Christian Ambders Brorsen (29 de juliol de 1819 – 31 de març de 1895) va ser un astrònom danès. És conegut sobretot pel descobriment de cinc cometes, incloent-hi el cometa periòdic perdut, 5D/Brorsen, i el cometa periòdic 23P/Brorsen-Metcalf.

Vida Theodor Johan Christian Ambders Brorsen va néixer a Nordborg, a l'illa d'Als (Jutlàndia meridional), fill del capità Christian August Brorsen (1793-1840) i d'Annette Margrethe Gerhardine Schumacher (1788-1855). Va rebre els seus tres segon noms en honor de l'avi matern de la seva mare, el conseller de Nordborg Johan Christian Ambders (1710-1795). Després del divorci amistós dels seus pares el 1822, Brorsen va créixer amb sa mare. La seva bona situació econòmica li va permetre assistir a l'escola de l'Església Morava a Christiansfeld (1826-1829) i després, de 1830 a 1839, a l'escola llatina de Flensburg. A petició de la seva mare, Brorsen va estudiar dret a Kiel (1839), Berlín (1840), Heidelberg (1841) i de nou a Kiel (1842), fins que va decidir seguir les seves inclinacions i va estudiar astronomia a Kiel el 1844.

Brorsen va treballar a l'observatori astronòmic de Kiel el 1846 i a l'observatori d'Altona el 1847. Va rebutjar una oferta de treball de l'observatori astronòmic "Rundetaarn" (torre rodona) de Copenhaguen. En canvi, va acceptar una feina a l'observatori privat del baró John Parish (1774-1858, un anglès, també conegut com a Freiherr von Senftenberg) a Žamberk (en aquell moment anomenat Senftenberg) a l'actual República Txeca. Quan el càrrec de director de l'observatori astronòmic d'Altona va quedar vacant el 1854, Brorsen va sol·licitar-lo, però no va ser escollit. Després de la mort del baró Parish el 1858, els seus hereus van desmantellar l'observatori i es van vendre els instruments astronòmics, tot i que Brorsen es va oferir a continuar la seva feina de franc. No obstant això, Brorsen va romandre a Senftenberg durant 12 anys més i va continuar les seves observacions amb els seus propis instruments.

El 1870, va tornar a la seva ciutat natal de Nordborg, al sud de Jutlàndia, que havia esdevingut prussiana des de la Segona Guerra de Schleswig el 1864, i posteriorment va ser alemanya des del 1871 fins al plebiscit de 1920. El 1874, Brorsen es va traslladar a la casa del carrer Løjtertoft número 11, on va viure fins a la seva mort. La seva germanastra, Amalie Petrine Brorsen (1832-1911), soltera, es feia càrrec de la casa. Durant els seus anys a Nordborg, però, Brorsen gairebé no es va tornar a dedicar a l'astronomia. Els seus principals interessos eren la meteorologia (també feia observacions d'aurores boreals), així com la botànica, especialment la cria d'orquídies. miniatura|303x303px|Làpida de Brorsen al cementiri de Nordborg. Brorsen era introvertit i tenia problemes per relacionar-se amb els demés. Va trencar dues vegades un compromís de matrimoni a l'últim moment (primer amb Louise Lassen de Sønderborg, després amb la senyoreta Bernkopf de Žamberk) i va romandre solter.

Els darrers 25 anys de la seva vida que va passar a Nordborg va comportar-se de forma excèntrica. Vivia en dues habitacions. Una estava moblada com una mena d'hivernacle amb llits a terra i extensions de vidre a les finestres. Hi mantenia una humitat molt alta fent bullir una tetera constantment. A l'altra hi havia el seu llit i un cavallet per tallar fusta. Vestia de forma descuidada, portava els cabells llargs i despentinats, i si una bota el pessigava, l'hi feia un forat. Solia banyar-se al llac Oldenor, prop de Nordborg, i sovint se'l veia arrossegant un petit carro de dues rodes. Brorsen va morir als 75 anys, el 31 de març de 1895 i el 5 d'abril de 1895 va ser enterrat al cementiri de Nordborg, on encara es troba la seva làpida.

Descobriments Brorsen va descobrir cinc cometes: 1846 III, 1846 VII, 1847 V, 1851 III i 1851 IV. Dos d'ells van rebre el nom de Brorsen, ja què són cometes periòdics. El cometa 1846 III s'anomena Brorsen i el cometa 1847 V s'anomena Brorsen-Metcalf (perquè el Joel Hastings Metcalf en el va redescobrir el 1919).

El cometa 5D/Brorsen (amb un període de 5,46 anys) va ser vist per última vegada el 1879. En total, es van observar cinc de les seves rotacions al voltant del Sol. Pertanyia als cometes de la família de Júpiter, sovint de vida curta i que probablement ja no existeix.

El cometa 23P/Brorsen-Metcalf (amb un període de 69,06 anys) va ser observat el 1847, el 1919 i el 1989. Pertany a la família dels cometes de Halley i s'espera que torni a aparèixer el 2059.

El 1850, Brorsen va (re)descobrir una nebulosa d'emissió a la constel·lació d'Orió, NGC 2024, també coneguda com a Nebulosa de la Flama. Tanmateix, ja havia estat observada per William Herschel el 1786, tal com la coneixem avui dia. Brorsen pot haver descobert un sisè cometa el 16 de març de 1854; però, aquest descobriment no va poder ser confirmat per altres astrònoms. El 1854, Brorsen va publicar les primeres investigacions exhaustives de l'anomenada gegenschein (contrallum) de la llum zodiacal. També va ser capaç d'explicar correctament aquest fenomen. A més, Brorsen va ser el primer a descobrir que la llum zodiacal pot abastar tot el cel, ja què, en condicions favorables, es pot observar un feble pont de llum que connecta la llum zodiacal i la contrallum. El 1856, Brorsen va descobrir un cúmul globular a la constel·lació de Serpens, que més tard va ser catalogat com a NGC 6539. A més, Brorsen va investigar les ocultacions i els moviments propis de les estrelles. En el camp de l'astronomia teòrica, va calcular els perihelis de les òrbites dels cometes i els planetes.

Honors Per cadascun dels seus tres primers descobriments de cometes, Brorsen va rebre una medalla d'or de mans del rei danès Cristià VIII. La medalla que va obtenir el 1846 es pot veure avui en dia al museu del castell de Sønderborg. El 1850, va ser nomenat membre corresponent de la societat d'història natural "Lotus" de Praga. A Nordborg, un carrer a prop de casa seva porta el seu nom: Th. Brorsens vej. L'asteroide 3979, descobert per A. Mrkos a Klet el 8 de novembre de 1983, va ser anomenat "Brorsen" a proposta de J. Tichá (MPC 27734 – 28 d'agost de 1996).

Bibliografia

Sven Houmøller, Otto Kryck: Familien Brorsen fra Nordborg. Copenhaguen 1949. Hertha Raben Petersen: Theodor Brorsen. Astronom. Nordborg 1986.

Enllaços externs Web

Categoria:Astrònoms danesos Categoria:Persones de Sønderborg Categoria:Morts a Dinamarca Meridional Categoria:Nascuts el 1819