miniatura|upright|La Noguera Pallaresa al pas de Terradets Noguera és el nom de diversos rius de la península Ibèrica, principalment als Pirineus catalans, on n'hi ha vuit, però també en altres llocs com ara a prop d'Albarrasí, a l'Aragó. Pel que fa als pirinencs, tots tenen en comú que són rius d'alta muntanya, amb cursos d'aigües braves i ràpids a bona part del seu recorregut; a més, duen sempre un qualificador (no n'hi ha cap que es digui simplement 'Noguera') i s'anomenen en femení: la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, etc.

A Catalunya hi ha també la comarca de la Noguera, creada arran de la divisió territorial de 1936, la qual deu el seu nom justament a un d'aquests rius, la Noguera Ribagorçana, ja que alguns dels pobles que la integren en són a la riba, com ara Tragó de Noguera, Ivars de Noguera i Albesa.

Etimologia La Noguera Pallaresa apareix esmentada per primera vegada en un document del 782 com a amnem Nocaria i el 833, com a Nocharia. Tradicionalment, es deia que tots els rius Noguera prenien el nom de l'arbre ('noguera'), mentre que alguns estudiosos proposaven l'ètim català 'nau' o els llatins navis 'barca' o nigra 'negra' (neera en català antic). Hi havia fins i tot una teoria que suggeria l'àrab nugaira 'cavitat, congost, fondalada, depressió'. Tanmateix, diversos autors han qüestionat aquestes explicacions en trobar que no té gaire sentit anomenar tot un riu a partir d'un arbre (i menys de la noguera, que tampoc és que abundi precisament a l'Alt Pirineu), una barca (un element que no té res d'especial en un riu) o el color negre, que si bé dona nom a altres rius d'aigües especialment fosques (cf. riu Negre, Nere), no és el cas de tots aquests rius homònims. Pel que fa a l'àrab, cal recordar que els àrabs (o els musulmans en un sentit més ampli) pràcticament no van passar per les valls de l'Alt Pirineu durant la seva invasió d'Hispània.

Joan Coromines estudia el topònim al seu Onomasticon Cataloniae i desautoritza totes les hipòtesis anteriors menys una, la del llatí navis. A parer seu, 'Noguera' prové del llatí amnis nauicaria, damnis riu i nauicaria, un derivat de navis (que interpreta com a 'rai'). Segons argumenta, tant a la Noguera Pallaresa com a la Ribagorçana s'hi han fet servir des de temps ancestrals els rais ("petites embarcacions" i, per tant, navis) per al transport de fusta i troncs d'arbre. Així doncs, un primer amnis nauicaria, contret a naucaria, hauria donat 'noguera', de manera que aquest hidrònim es podria traduir com a 'riu navegable amb rais'.

miniatura|upright|La Noguera de Vallferrera al seu pas per Àreu Altres autors, en canvi, consideren que el fet que tants rius es diguin igual, molts dels quals no són aptes per a cap tipus de navegació (sobretot els de les cotes més elevades), reforça la idea que el nom difícilment pot designar una embarcació o un mètode de navegació. Aquesta i altres evidències han fet que aquests autors es plantegin que el nom devia designar per força un riu, corrent d'aigua o similar en alguna llengua preromana, que tractant-se de l'Alt Pirineu havia de ser la protobasca. Ja el 1965, Camilo José Cela expressà aquests dubtes a la seva obra Viaje al Pirineo de Lérida, alhora que recollia la hipòtesi proposada pel navarrès José J. Montoro Sagasti en un article publicat a la revista Destino el 1958, segons la qual 'riu ràpid' es diu en el basc actual uguerra i, més concretament, una torrentera ràpida s'anomena nugarr, ain nuguer, ain niguerra o nuguerra. Sembla lògic deduir que, en romanitzar-se el Pirineu català, aquest nuguerra podria haver evolucionat a 'noguera'.

Més recentment, Manuel Anglada ha coincidit amb Cela i apunta com a origen de totes aquestes Nogueres un ètim basc, probablement el mot propi del Roncal ugarre 'torrent'. Anglada conjectura que l'aposició In llatina hauria donat In-ugarre i d'aquí nugarre>nogare>noguera.

Rius Noguera Al Pirineu Els dos grans rius Noguera pirinencs són afluents del Segre. Cadascun té diversos afluents anomenats també Noguera: Noguera Pallaresa, afluent del Segre Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa Noguera de Vallferrera, afluent de la Noguera de Cardós Noguera de Tor, afluent de la Noguera de Vallferrera Noguera de Lladorre o Riu de Lladorre, noms que rep la capçalera de la Noguera de Cardós Noguera de Tavascan o Riu de Tavascan, afluent de la Noguera de Cardós Noguera Ribagorçana, afluent del Segre Noguera de Tor, afluent de la Noguera Ribagorçana A la capçalera de la Noguera Ribagorçana, a l'alta vall de Boí (a l'anomenada capçalera de Caldes), hi ha l'anomenat circ de la Noguera de Tort, un espai natural d'alta muntanya que consta de disset estanys i que forma part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Galeria

Al Sistema Ibèric Al Sistema Ibèric de l'Aragó hi ha també un riu Noguera, el qual es troba lluny de la Franja de Ponent i, per tant, no és explicable a partir del nom català de l'arbre, sinó de l'aragonès, que també té el mot noguera/nuquera. Es tracta d'un rierol que neix a la serra d'Albarrassí i desemboca al riu Garganta, que és alhora afluent del Túria (Guadalaviar al seu naixement). Aquest rierol dona nom al poble Noguera de Albarracín.

Referències

Vegeu també Núria (nom)

Categoria:Toponímia catalana Categoria:Rius dels Pirineus