La guerra de l'Iran va començar el 28 de febrer de 2026 amb diversos atacs d'Israel i dels Estats Units d'Amèrica contra l'Iran, que havien reunit una vasta flota d'avions de combat i vaixells de guerra a la regió en les setmanes prèvies, significant la mobilització militar més gran dels EUA a la regió des de la Invasió de l'Iraq de 2003. A l'inici de la guerra va ser assassinat el líder suprem de l'Iran Ali Khamenei, així com el ministre de defensa i altres responsables iranians.
L'exèrcit dels EUA la va anomenar «Operació Fúria Èpica» i les Forces de Defensa d'Israel la va anomenar «Operació Lleó Rugent», mentre que l'Iran va anomenar la resposta «Promesa Veritable 4».
Antecedents Després d'una carta del president Donald Trump al líder suprem Ali Khamenei, el 12 d'abril de 2025, l'Iran i els Estats Units d'Amèrica van iniciar una sèrie de negociacions destinades a arribar a un acord sobre el programa nuclear de l'Iran. Trump va establir un termini de dos mesos per arribar a un acord, i quan el termini va concloure sense un acord, Israel va atacar l'Iran desencadenant una guerra entre els dos països, a la que es van unir breument els EUA.
Una greu crisi econòmica va provocar protestes a tot el país al gener i la repressió va provocar milers de manifestants morts, als qui Trump va prometre que ajudaria.
Atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran Primera setmana (28 de febrer al 6 de març) miniatura|Atacs nord-americans en les 100 primeres hores de conflicte Diversos edificis del complex presidencial de Teheran van ser atacats conjuntament pels EUA i Israel el 28 de febrer a les 9:27 hora local. També van haver atacs a les ciutats de Kermanshah, Qom, Tabriz, Isfahan, Ilam i Karaj, així com a la província de Lorestan, en una operació preventiva destinada a desmantellar la infraestructura militar i de míssils de l'Iran. El líder suprem de l'Iran Ali Khamenei, el ministre de defensa Aziz Nasirzadeh, el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Shamkhani, i Abdolrahim Mousavi, Cap de l'Estat Major de les Forces Armades de l'Iran i Mohammad Pakpour, comandant en cap de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (EGRI) van morir durant l'atac, entre d'altres dirigents iranians. També van ser matat la filla, el gendre, la nora i la neta del líder suprem, segon els mitjans de communicació iranians.
Israel va desplegar en secret forces d'elit a l'Azerbaidjan, va operar una estació de proveïment de combustible d'avions de combat a Somalilàndia, va desplegar una unitat de defensa aèria als Emirats Àrabs Units i va operar dues bases clandestines a l'Iraq durant la guerra contra l'Iran.
La Força Aèria Israeliana va dir que havia atacat 500 objectius militars a l'Iran occidental i central, incloses les defenses aèries i els llançamíssils, utilitzant uns 200 avions de combat, en la sortida de combat més gran de la seva història. Els vaixells navals iranians també van ser atacats. Israel va dir més tard que els seus atacs inicials van utilitzar més de 1.200 bombes en 24 hores. Un funcionari nord-americà va dir que dotzenes d'atacs nord-americans van ser duts a terme per avions establerts a l'Orient Mitjà i d'un o més portaavions.
Els atacs es van ajuntar amb ciberatacs a la infraestructura, els mitjans de comunicació i les aplicacions telefòniques iranianes, inclosa l'aplicació d'oració del calendari de BadeSaba, amb missatges que demanaven als iranians que s'aixequessin contra el seu govern. Els ciberatacs van donar lloc a una apagada gairebé total d'Internet a l'Iran, que va durar més de 60 hores, amb connectivitat que va caure fins a un 1% dels nivells normals, interrompent les comunicacions governamentals, els mitjans de comunicació estatals i els serveis públics. Des de llavors, l'Iran ha restringit l'accés a Internet a la seva gent, que permet l'accés només als usuaris aprovats pel govern.
Els oficials militars israelians van dir que la planificació durant mesos va precedir als seus atacs, cosa que els permet identificar els seus objectius, aconseguir "sorpresa tàctica", i obtenir el suport dels Estats Units. Atacar durant el matí, en lloc de la nit, que va ser quan es van produir la majoria dels atacs anteriors d'Israel contra l'Iran, va afegir l'element sorpresa.
A les 14.30 (EST) el 28 de febrer, Donald Trump va publicar una declaració de vídeo de vuit minuts sobre Truth Social, dient que el propòsit de les vagues dels Estats Units a l'Iran era un canvi de règim efectiu. Trump va dir que les "activitats de fixació de tarifes" de l'Iran posaven en perill els Estats Units i els seus aliats. Va citar la crisi d'ostatges de l'Iran, el suport a proxies com Hamàs i Hezbol·là, i els seus assassinats de manifestants. Trump va citar a l'Iran anomenant "Mort als Estats Units" i la seva història d'atacar civils i soldats nord-americans com a prova de la intenció de l'Iran contra els Estats Units. Trump i Benjamin Netanyahu van advertir de la potencial amenaça de les armes nuclears a l'Iran i van demanar al poble iranià que derroqués el seu govern. The Times of Israel va informar que el ministre de Defensa Israel Katz va qualificar els atacs com un "atac preventiu" destinat a "eliminar les amenaces a l'Estat d'Israel". Iran va rebutjar les afirmacions que pretenia atacar els Estats Units, citant la postura agressiva de les forces armades dels Estats Units com a prova.
Per evitar més atacs iranians, G3 va decidir recolzar, si calgués, "mesures defensives militars proporcionades" contra drons i míssils balístics, assenyalant el potencial d'implicació directa. El primer ministre britànic Keir Starmer va dir que els Estats Units poden utilitzar les bases britàniques per a atacs "defensius" contra l'Iran i va revelar que els ucraïnesos i altres especialistes ajudarien als esforços del Golf a frustrar atacs amb drons iranians. La Cable News Network (CNN) va informar que el príncep hereu saudita Salman, amb el suport dels Estats Units, va prometre emprar la força militar contra noves incursions iranianes, anomenant els atacs iranians "covards" a causa del tancament de l'espai aeri saudita als atacants nord-americans i israelians.
L'1 de març, Trump va anunciar que els Estats Units havien acceptat una proposta iraniana per continuar les negociacions. Trump va dir més tard que les operacions dels Estats Units s'havien de completar en un horari de quatre setmanes en una entrevista amb el Daily Mail. No obstant això, Ali Larijani va descartar posteriorment les converses.
Els Estats Units i Israel van atacar la instal·lació nuclear de Natanz i els mitjans de comunicació iranians van informar de danys als hospitals de Khatam-al-Anbia i Gandhi. Un incident de foc amistós va tenir lloc quan el pilot d'un F/A-18 de la Força Aèria de Kuwait va abatre tres caces F-15E dels Estats Units.
El 3 de març, els atacs dels Estats Units i Israel van destruir la seu del Consell de Seguretat Nacional Suprem, l'edifici del Consell de Discerniment de convencia a Teheran, i el que els funcionaris israelians van descriure com una instal·lació d'armes nuclears subterrànies anomenada Min Zadai. La proximitat d'aquests atacs a la central nuclear de Bushehr va portar a l'agència russa Rosatom a suspendre la construcció de noves unitats i evacuar personal no essencial a causa d'una pèrdua de comunicació amb els funcionaris iranians. Els oficials estatunidencs van dir que les forces estatunidenques van danyar greument les capacitats navals de l'Iran, principalment al Golf d'Oman, on diversos vaixells de guerra iranians han estat destruïts i les bases clau han estat colpejades. Les restes d'un atac aeri van danyar el Palau de Golestan, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, fent que la UNESCO emetés una declaració que perjudicava la propietat de la UNESCO en contra del dret internacional.
El Channel 12 també va informar d'atacs de Qatar. El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Qatar, Majed al-Ansari, va negar l'acusació que Qatar s'havia unit a la "campanya dirigida a l'Iran". Un general de l'IRGC va advertir que afectaria tots els centres econòmics de l'Orient Mitjà, i Abbas Araghchi va dir que qualsevol participació militar europea defensiva seria considerada un acte de guerra.
El 4 de març, el secretari d'estat dels Estats Units, Marco Rubio, va anunciar que els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran augmentarien la seva intensitat. Els atacs d'Israel van abatre Rahman Moqaddam, cap de la divisió d'operacions especials de l'EGRI i van colpejar el quarter general de Basij. Mojtaba Khamenei va sobreviure a un atac aeri. Les FDI van anunciar que un F-35I Adir va abatre un avió de combat iranià de fabricació russa Iàkovlev Iak-130 sobre Teheran, la primera vegada que un F-35 ha abatut un avió de combat tripulat en combat aire-aire i la primera vegada que la Força Aèria Israeliana va abatre un avió des de 1985.
miniatura|Moment de l'actac a l'IRIS Dena Una fragata de l'Armada iraniana, IRIS Dena, va ser enfonsada a l'oceà Índic pel submarí de l'Armada dels Estats Units USS Charlotte, a unes 40 milles nàutiques (74 km) al sud de Galle, Sri Lanka. El vaixell tornava a l'Iran després de la seva participació en la International Fleet Review 2026 i en l'Exercici multilateral de MILN a Visakhapatnam, Índia. L'exercici requeria que els vaixells participants no portessin munició, i els Estats Units probablement sabien que el Dena era indefens, ja que també enviava un avió de patrulla marítima per participar. Va ser el primer vaixell enfonsat per un submarí en combat actiu des de la Guerra de les Malvines, i el primer per un submarí americà des de la Segona Guerra Mundial. Segons l'exèrcit iranià, 104 iranians van morir i 32 van resultar ferits per aquest atac.
Trump va dir el 6 de març que "no hi ha límits de temps" sobre la durada de la guerra, i Hegseth va declarar que la guerra "només acaba de començar". El petrolier iranià IRIS Bushehr va ser internat per l'Armada de Sri Lanka, marcant la primera instància d'un vaixell de guerra que va ser internat en un país neutral des de la Segona Guerra Mundial.
Segona setmana (7 al 13 de març) miniatura|Atac a l'IRIS Shahid Soleimani l'11 de març El 7 de març, els Estats Units van enviar un tercer portaavions, el USS George H. W. Bush, a l'Orient Mitjà. El portaavions britànic HMS Prince of Wales va ser posat en disposició avançada per defensar els interessos britànics a la regió. Al mateix dia, els míssils balístics van ser disparats des de Bahrain cap a l'Iran, probablement per les forces estatunidenques.
El 8 de març, el Comandament Central dels Estats Units va publicar un missatge sobre X en persa i àrab que "insta enèrgicament els civils de l'Iran a quedar-se a casa" i al·legant que "el règim iranià està posant en perill conscientment vides innocents mitjançant l'ús d'àrees civils molt poblades per dur a terme operacions militars, incloent el llançament de drons d'atac unidireccional i míssils balístics".
Els atacs aeris israelians van afectar algunes de les instal·lacions d'emmagatzematge de petroli de l'Iran, matant a quatre persones. Els atacs en dipòsits de combustible prop de Teheran van causar un "riu de foc" que va abocar al llarg dels carrers de l'àrea circumdant, i la ciutat es va veure embolicada en un núvol de fum negre espès, causant la pluja negra àcida tòxica que cau a l'àrea circumdant. Les autoritats iranianes van aconsellar als residents que es quedessin a l'interior, que portessin màscares quan estiguessin a l'exterior i que conservessin aliments i combustible.