miniatura|277x277px|Fragment d'una pintura mural que mostra un rei de Kinda, de Qaryat al-Faw, (Departament d'Arqueologia, Universitat Rei Saúd, Riad) El regne de Kinda () fou un regne tribal del Najd, al centre d'Aràbia, establert per la tribu homònima, que va emigrar de la seua terra natal al Iemen. L'existència de la tribu es remunta al . Els kindites van establir un regne a Aràbia central que era diferent dels del Iemen, que estaven més centralitzats. Els seus reis van exercir influència sobre una sèrie de tribus associades, més pel seu prestigi personal que per l'autoritat coercitiva establerta. La seua primera capital fou Qaryat Dhat Kàhil, hui Qaryat al-Faw.D. H. Müller, Al-Hamdani, 53, 124, W. Caskel, Entdeckungen In Arabien, Köln, 1954, S. 9. Mahram, p. 318.
Els kindites eren politeistes fins al , amb evidència de rituals dedicats a les deïtats que Athtar i Kāhil van trobar en la seua antiga capital al centre-sud d'Aràbia (actual Aràbia Saudita). Estaven entre les tribus de les forces de Dhu-Nuwàs durant l'intent del rei jueu de reprimir el cristianisme al Iemen. Es van convertir a l'islam a mitjan i van jugar un paper important durant les conquestes musulmanes de la seua àrea, tot i que algunes subtribus van ser declarades apòstates durant les guerres dels falsos profetes després de la mort de Mahoma. La majoria de les tribus adoptaren el wahhabisme després del sorgiment de la dinastia Al Saüd.Le Muséon, 3-4, 1953, P.296, Bulletin Of The School Of Oriental And African Studies, University Of London, Vol., Xvi, Part: 3, 1954, P.434, Ryckmans 508.
Origen miniatura|253x253px|Cap en bronze d'un home, de Qaryat al-Faw (segle I ae) Les antigues inscripcions del sud d'Aràbia esmenten una tribu kdt, amb un rei anomenat rbˁt (Rabia) de ḏw ṯwr-m (Thawr), que havia jurat lleialtat al rei dels sabeus, 'i Dhū Raydān. Des que els genealogistes àrabs rastrejaren Kinda fins a Thawr ibn ‘Uqayr, els historiadors moderns han conclòs que aquesta rbˁt ḏw ṯwrm (Rabī’ah del poble de Thawr) ha d'haver estat un rei de Kinda. Les inscripcions de Musnad esmenten que va ser rei tant de kdt (Kinda) com de qhtn (Qaḥṭān). Van jugar un paper important en la guerra entre sabeus i hadramites.Jamme 635. See: Jawād 'Alī: Al-Mufaṣṣal fī Tārīkh al-'Arab Qabl al-Islam, Part 39.
El primer autor clàssic a esmentar a Kinda fou l'ambaixador romà d'Orient Nònnosos, enviat per l'emperador Justinià a la zona. Es refereix a la gent en grec com a Khindēnoi (grec: Χινδηνοι), i diu que ells i la tribu de Maadēnoi (grec: Μααδηνοι, àrab: Dt.'ād) eren les dues tribus més importants de la zona en termes de territori i nombre. Anomena el rei de Kindah Kaïsos (grec: Καισος, àrab: Qays), nebot d'Aretha (grec: Άρεθα, àrab: Ḥārith).
Migració de Iemen Després del col·lapse de la presa de Dt.'rib i l'annexió de Saba'a pels himiarites, els Kinda es van dirigir cap a l'antiga Bahrain, però els en va expulsar la tribu 'Abd al-Qays. Els Kinda tornaren al Iemen, deixant una branca de Kinda en el modern Jabal Xammar al Najd, el Llevant i l'Iraq.
Retorn al Iemen Quan alguns dels Kinda tornaren a Iemen en el segle IV, els himiarites estaven en l'apogeu del seu poder, i s'havien annexat Hadramaut, el darrer regne rival del sud d'Aràbia. Els kindites van tenir disputes històriques amb les tribus hadramites del sud de Wadi, per la qual cosa s'assentaren al nord d'Hadramaut i els himiarites els hi van donar autoritat. A partir de llavors, alguns historiadors àrabs consideren que Kinda forma part de la federació tribal Himiar.
Reis kindites d'Hadramaut (325 – 425) Muwiyah Ibn Mutri Murti ibn Muawiyah Muawiyah ibn Thaur Amr ibn Muawiyah Muawiyah ibn Rabiah Hijr Ibn Muwaiyah
Expansió cap al nord d'Aràbia En el , les tribus d'Aràbia del Nord es van convertir en una gran amenaça per a la línia comercial entre Iemen i Síria. Els himiarites van decidir establir un estat vassall que controlava el centre i el nord d'Aràbia. Els kindites guanyaren força per a exercir aquest paper, i el 425 el rei himiarita Ḥasan ibn 'Amr ibn Tubba' va fer a Ḥujr 'Akīl al-Murār ibn' Amr primer rei (Ḥujr) de Kinda.
Guerres amb els làkhmides En aquest període, els gassànides, làkhmides i kindites eren regnes vassalls de Kahlānī i Qaḥṭānī designats pels romans d'Orient, perses i himiarites per a protegir les fronteres i interessos imperials de les incursions de la creixent amenaça de les tribus 'Adnānī. En els segles i , els kindites van fer el primer esforç concertat per a unir totes les tribus d'Aràbia central amb aliances, i es van centrar en les guerres amb els làkhmides. Al-Ḥārith ibn 'Amr, el més famós dels seus reis, pogué finalment va aconseguir capturar la capital làkhmida d'Al-Hira al sud de l'actual Iraq. Més tard, però, al voltant del 529, al-Mundhir va recapturar la ciutat i matà el rei Ḥārith i uns cinquanta membres de la família reial.
La caiguda d'Ḥimiar L'any 525 els axumites van envair Ḥimiar, i això va tenir un efecte negatiu amb els kindites, ja que van perdre el suport dels himiarites. En tres anys, el Regne de Kinda s'havia dividit en quatre grups: Asad, Taghlib, Qays i Kinānah, cadascú dirigit per un príncep de Kinda. Aquests petits "principats" foren enderrocats en els anys 530 i 540 en una sèrie d'alçaments de les tribus 'Adnānī de Najd i Ḥijāz.
Imru-l-Qays Entre els kindites més famosos hi ha Imru-l-Qays, que no sols era fill d'un dels darrers reis kindites (i va intentar sense èxit ressuscitar el regne de son pare), sinó també el poeta àrab preislàmic més destacat. Fou durant l'època d'Al-Qays, el 540, que els làkhmids van destruir tots els assentaments kindites de Najd, i obligaren a la majoria a mudar-se al Iemen. Els kindites i la majoria de les tribus àrabs van canviar les seues aliances amb els làkhmides.
Descendents dels Kinda Hui, la majoria de les persones d'ascendència kindita viuen al Iemen, a Oman, a l'Aràbia Saudita, a Jordània, a l'Iraq i als Emirats Àrabs.Al Owtabi Al Sohari, Salama bin Muslim (1994). Al Ansaab Part 1. Muscat: Ministry of Heritage and Culture, Oman. p. 392.
Referències
Categoria:Regnes històrics d'Àsia Categoria:Història del Iemen