miniatura Diagrama de la fusió deuteri-triti
Una arma de fusió pura és un disseny hipotètic de bomba d'hidrogen que no necessita un explosiu "primari" de fissió per encendre la fusió del deuteri i el triti, dos isòtops pesants de l'hidrogen utilitzats en armes termonuclears de fissió-fusió. Una arma d'aquest tipus no requeriria material fissible i, per tant, seria molt més fàcil de desenvolupar en secret que les armes existents. Separar l'urani de grau militar (U-235) o criar plutoni (Pu-239) requereix una inversió industrial substancial i difícil d'amagar, i bloquejar la venda i la transferència de la maquinària necessària ha estat el principal mecanisme per controlar la proliferació nuclear fins ara.
Explicació Totes les armes termonuclears actuals utilitzen una bomba de fissió com a primera etapa per crear les enormes temperatures i pressions necessàries per iniciar una reacció de fusió entre deuteri i triti en una segona etapa. Durant molts anys, els dissenyadors d'armes nuclears han investigat si és possible crear temperatures i pressions prou altes dins d'un espai confinat per iniciar una reacció de fusió, sense utilitzar la fissió. Les armes de fusió pura ofereixen la possibilitat de generar rendiments nuclears arbitràriament petits perquè no cal reunir cap massa crítica de combustible fissible per a la detonació, com passa amb una primària de fissió convencional necessària per provocar una explosió de fusió. També hi ha l'avantatge de reduir els danys col·laterals derivats de la pluja radioactiva perquè aquestes armes no crearien els subproductes altament radioactius produïts per les armes de tipus fissió. Aquestes armes serien letals no només per la seva força explosiva, que podria ser gran en comparació amb les bombes basades en explosius químics, sinó també pels neutrons que generen.
Tot i que s'han desenvolupat diversos dispositius font de neutrons, alguns d'ells basats en reaccions de fusió, cap d'ells és capaç de produir un rendiment energètic net, ja sigui de forma controlada per a la producció d'energia o no controlada per a una arma.
Progrés Malgrat els molts milions de dòlars gastats pels EUA entre 1952 i 1992 per produir una arma de fusió pura, mai es va aconseguir cap èxit mesurable. El 1998, el Departament d'Energia dels EUA (DOE) va publicar una decisió de desclassificació de dades restringides que afirmava que, fins i tot si el DOE havia fet una inversió substancial en el passat per desenvolupar una arma de fusió pura, "no se sap que els EUA tinguin ni estiguin desenvolupant una arma de fusió pura i no hi hagi cap disseny creïble per a una arma de fusió pura resultant de la inversió del DOE". Les densitats de potència necessàries per encendre una reacció de fusió encara semblen assolibles només amb l'ajuda d'una explosió de fissió o amb grans aparells com ara làsers potents com els del National Ignition Facility, la màquina Sandia Z-pinch o diversos tokamaks magnètics. Independentment de qualsevol avantatge suposat de les armes de fusió pura, construir aquestes armes no sembla factible utilitzant les tecnologies disponibles actualment i molts... han expressat la seva preocupació pel fet que la investigació i el desenvolupament d'armes de fusió pura subvertirien la intenció del Tractat de No Proliferació Nuclear i del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Armàtics.
S'ha afirmat que és possible concebre una arma de fusió pura, rudimentària i fabricable, utilitzant només la tecnologia actual i no classificada. El disseny de l'arma pesa aproximadament 3 tones i podria tenir un rendiment total d'aproximadament 3 tones de TNT. El disseny proposat utilitza un gran generador de compressió de flux bombat amb explosius per produir l'alta densitat de potència necessària per encendre el combustible de fusió. Des del punt de vista del dany explosiu, una arma d'aquest tipus no tindria avantatges clars sobre un explosiu convencional, però el flux massiu de neutrons podria subministrar una dosi letal de radiació als humans en un radi de 500 metres (la majoria d'aquestes morts es produirien al llarg d'un període de mesos, en lloc d'immediatament).
Disparador de fusió alternatiu Alguns investigadors han examinat l'ús de l'antimatèria com a desencadenant de fusió alternatiu, principalment en el context de la propulsió nuclear per polsos catalitzada per antimatèria, però també en armes nuclears. Un sistema d'aquest tipus, en un context d'armes, tindria moltes de les propietats desitjades d'una arma de fusió pura. Les barreres tècniques per produir i contenir les quantitats necessàries d'antimatèria semblen formidables, molt més enllà de les capacitats actuals.
L'emissió gamma induïda és un altre mètode que s'està investigant actualment. També s'han suggerit productes químics d'alta densitat d'energia, com ara la ballotècnica i altres, com a mitjà per activar una arma de fusió pura.
També s'han investigat els isòmers nuclears per al seu ús en armes de fusió pura. Els isòmers d'hafni i tàntal es poden induir a emetre radiacions gamma molt fortes. L'emissió gamma d'aquests isòmers pot tenir prou energia per iniciar una reacció termonuclear, sense requerir cap material fissible (vegeu també la controvèrsia de l'hafni).
Referències
Categoria:Armes de destrucció massiva