L'efecte CSI és un suposat canvi en les actituds dels membres del jurat a causa de la representació exagerada de la ciència forense en programes de televisió com ara CSI: Crime Scene Investigation, que es va estrenar l'any 2000. Els membres del jurat poden esperar grans quantitats de proves forenses (com ara empremtes dactilars i anàlisi d'ADN) en judicis penals, cosa que eleva l'estàndard de prova efectiu per als fiscals. El terme va ser descrit per primera vegada en un article de USA Today del 2004 que descrivia l'efecte que tenien els programes de televisió que presentaven ciència forense sobre els membres del jurat.
Malgrat que la creença en l'"Efecte CSI" està molt arrelada entre els juristes nord-americans, diversos estudis suggereixen que no hi ha una relació directa de causalitat. Tot i això, sí que s'observa que els espectadors assidus d'aquestes sèries tendeixen a infravalorar les proves circumstancials. Paral·lelament, l'avenç i la ubiqüitat de la tecnologia en la vida quotidiana fan que la societat exigeixi una major sofisticació forense. Finalment, cal destacar que aquest fenomen ha revitalitzat l'interès pel sector criminalístic, tant en l'àmbit mediàtic com en l'acadèmic.
Rerefons L'efecte CSI rep el nom de CSI: Crime Scene Investigation, un programa de televisió que es va emetre per primera vegada l'any 2000. A CSI, un equip fictici d'"investigadors d'escenes del crim" ("CSI") resol assassinats a l'àrea metropolitana de Las Vegas. A cada episodi, el descobriment d'un cadàver humà condueix a una investigació criminal per part dels membres de l'equip, que recopilen i analitzen proves forenses, interroguen testimonis i detenen sospitosos.
La popularitat de la sèrie de ficció va donar lloc a tres spin-offs: CSI: Miami, que va debutar el 2002, CSI: NY, que es va emetre per primera vegada el 2004, i CSI: Cyber, que es va estrenar el 2015. El 2021, es va emetre un nou spin-off, CSI: Vegas, que va tornar a portar William Petersen i Jorja Fox, repetint els seus papers originals com a Gil Grissom i Sara Sidle, respectivament.
L'èxit de la franquícia CSI va donar lloc a la producció de moltes sèries similars. L'"efecte CSI" s'ha associat amb sèries de televisió dramàtiques i de crim real que van precedir CSI, com ara American Justice, Cold Case Files, Cold Squad, Exhibit A: Secrets of Forensic Science, Forensic Files, Silent Witness, Waking the Dead; i altres que van seguir, com ara Bones, Cold Case, Criminal Minds, Crossing Jordan, NCIS, Numb3rs, Wire in the Blood i Without a Trace.
Segons les classificacions de Nielsen, sis dels deu programes de televisió més populars als Estats Units el 2005 eren drames criminals, i CSI: Crime Scene Investigation va assolir el primer lloc en la classificació el novembre del 2007.
Diversos aspectes dels programes populars de crims han estat criticats per ser poc realistes. Per exemple, els personatges de ficció del programa no només investiguen ("processen") escenes del crim, sinó que també realitzen batudes, participen en la persecució i detenció de sospitosos, interroguen sospitosos i resolen casos, cosa que, a la vida real, recau sota la responsabilitat dels detectius i agents uniformats, no del personal de la investigació criminalística. A més, si els CSI processen una escena del crim, no és apropiat que també participin en l'examen i la prova de qualsevol prova recollida d'aquesta escena, ja que això comprometria la imparcialitat de les proves científiques. En investigacions reals, les dades d'ADN i d'empremtes dactilars sovint no es poden obtenir i, quan estan disponibles, poden trigar diverses setmanes o mesos a processar-se, mentre que els laboratoris criminals de televisió solen obtenir resultats en qüestió d'hores.
A la primera temporada de CSI, els tècnics van fer un motlle de guix de l'interior d'una ferida per determinar el tipus de ganivet utilitzat per fer la ferida, cosa que no és possible amb la tecnologia actual. Els personatges de la televisió sovint utilitzen la paraula "coincidència" per descriure una relació definitiva entre dues proves, mentre que els tècnics forenses reals tendeixen a utilitzar termes menys definits, cosa que reconeix que la certesa absoluta sovint no és possible.
Anthony E. Zuiker, creador de la franquícia CSI, va afirmar que "tota la ciència és precisa" a les sèries; els investigadors, però, han descrit la representació de la ciència forense ' fa CSI com a "màgia d'alta tecnologia". El científic forense Thomas Mauriello va estimar que el 40% de les tècniques científiques representades a CSI no existeixen. A més d'utilitzar tècniques poc realistes, CSI ignora tots els elements d'incertesa presents en investigacions reals i, en canvi, retrata els resultats experimentals com a veritat absoluta.
La idea que aquestes representacions inexactes podrien alterar la percepció pública de les proves forenses es va anomenar "efecte CSI", un terme que va començar a aparèixer als principals mitjans de comunicació ja el 2004.
Sota la influència d'aquest efecte, tant les víctimes i les seves famílies com els membres del jurat esperen resultats immediats de tècniques com l'anàlisi d'ADN o les empremtes dactilars. Tanmateix, a la realitat, el processament forense sol trigar dies o setmanes i no sempre garanteix una "prova irrefutable" per a l'acusació. De fet, diversos fiscals de districte assenyalen que la taxa de condemnes ha disminuït en casos amb poques proves físiques, un fenomen que atribueixen directament a les expectatives poc realistes generades per la ficció televisiva.
L'any 2009 havien aparegut més de 250 articles sobre l'efecte CSI en diaris i revistes, incloent-hi articles a National Geographic, Scientific American, i US News & World Report.
Resultats de la recerca Tot i que l'efecte CSI és un fenomen recent, fa temps que es reconeix que les representacions mediàtiques del sistema legal dels Estats Units són capaces d'alterar significativament la consciència, el coneixement i les opinions públiques sobre aquest.
Un advocat va dir a The New York Times el 1990 que "qualsevol advocat que no miri LA Law la nit abans d'anar a judici és un ximple". Una enquesta del jurat del 2002 va mostrar que els espectadors del popular programa judicial Judge Judy estaven molt mal informats sobre el propòsit del jutge dins d'una sala del tribunal.
Entre els programes anteriors que poden haver afectat la percepció pública dels "sistemes legals o d'investigació" hi ha Perry Mason (1957–1966), Quincy, ME (1976–1983) i la franquícia Law & Order (1990–actualitat).
Els informes dels mitjans de comunicació sobre judicis criminals, els extensos blocs a Internet i els èxits del Projecte Innocència també han contribuït a augmentar la consciència pública de la ciència forense. El creador de la franquícia CSI, Zuiker, ha declarat que "L'efecte CSI és, al meu entendre, la cosa més sorprenent que ha sortit mai de la sèrie".
L'efecte CSI és descrit pels investigadors NJ Schweiter i Michael J. Saks com una referència al suposat fenomen de CSI que augmenta les expectatives del món real de les víctimes de delictes i dels membres del jurat sobre la ciència forense, especialment la investigació de l'escena del crim i les proves d'ADN. Donald E. Shelton, Young S. Kim i Gregg Barak han dit que ha canviat la manera com es presenten molts judicis avui dia, ja que els fiscals estan pressionats per presentar més proves forenses al tribunal.Donald E. Shelton, Young S. Kim and Gregg Barak A Study of Juror Expectations and Demands Concerning Scientific Evidence: Does the 'CSI Effect' Exist? Vanderbilt Journal of Entertainment & Technology Law
El 2006, les proves citades en suport del suposat efecte eren principalment anècdotes de personal de les forces de l'ordre i fiscals, i presumptament s'havia fet poc examen empíric de l'efecte, i l'únic estudi publicat en aquell moment suggeria que el fenomen podria ser un mite urbà. Un estudi del 2008 amb estudiants de postgrau en psicologia no va trobar cap evidència de l'efecte CSI entre els espectadors habituals d'aquest tipus de programes.
Un estudi de Donald E. Shelton realitzat a 1.027 candidats a jurat d'Ann Arbor, Michigan, va revelar que els espectadors de CSI tenien expectatives més altes sobre les proves científiques que la resta. No obstant això, l'enquesta també va mostrar que, en la majoria dels casos, aquests mateixos ciutadans no consideraven imprescindible la prova científica per arribar a un veredicte final.
Tanmateix, investigacions més recents suggereixen que aquests programes de televisió moderns tenen una influència enganyosa en les percepcions i expectatives del públic, i en el comportament del jurat.
Citant l'"efecte CSI", almenys un investigador ha suggerit avaluar els membres del jurat pel seu nivell d'influència en aquests programes de televisió.
Teoria del cultiu Nombrosos estudis sobre l'efecte CSI es basen en la teoria del cultiu de George Gerbner per explicar com el consum televisiu modela la percepció de la realitat. Segons Gerbner, la televisió actua com un sistema centralitzat de narració que pot arribar a distorsionar la visió del món dels espectadors. Aquesta teoria sosté que, com més temps s'exposa una persona a l'univers televisiu, més tendeix a creure que la realitat social s'ajusta als patrons i representacions que veu a la pantalla.
Un estudi va aplicar la teoria del cultiu de Gerbner en l'àmbit universitari per analitzar si les sèries criminals nord-americanes distorsionaven la percepció de la realitat dels estudiants. Els resultats van demostrar que aquells que consumien aquests programes amb assiduïtat eren més propensos a interioritzar mites sobre la inseguretat, com ara sobreestimar la probabilitat de patir un atac nocturn als Estats Units.
Un altre estudi va aplicar la teoria de Gerbner a una anàlisi de contingut de drames criminals populars com ara CSI: Las Vegas, Law & Order: Special Victims Unit, Criminal Minds i Without a Trace. Els investigadors van descobrir que l'ADN es feia referència amb freqüència en aquestes sèries, cosa que recolza l'argument que el cultiu en els mitjans de ficció tenia conseqüències al món real.
Manifestacions Assajos La popularitat dels programes de televisió sobre crims forenses suposadament dóna lloc a moltes idees errònies sobre la naturalesa de la ciència forense i els procediments d'investigació entre els membres del jurat.Es planteja la hipòtesi que l'efecte CSI afecta els veredictes de dues maneres principals:
En primer lloc, que els membres del jurat esperen més proves forenses de les disponibles o necessàries, cosa que dona com a resultat una taxa d'absolució més alta quan aquestes proves són absents. En segon lloc, que els membres del jurat tenen més confiança en les proves forenses i, en particular, en les d'ADN de la que es justifica, la qual cosa dona com a resultat una taxa de condemnes més alta quan hi ha aquestes proves.
Tot i que aquests i altres efectes poden ser causats per espectacles criminals, l'efecte més freqüentment reportat és que els membres del jurat absolden erròniament els acusats malgrat les proves aclaparadores de culpabilitat. En particular, els fiscals han informat que se senten pressionats per proporcionar proves d'ADN fins i tot quan hi ha disponibles testimonis presencials.
De fet, en un estudi de 444 fiscals, el 56% creia que l'efecte CSI gairebé sempre o sempre influïa en els jurats, i el 81% creia que l'efecte CSI influïa en els jutges.
En un incident molt publicitat, el fiscal de districte del comtat de Los Angeles, Califòrnia, Steve Cooley va atribuir l'efecte CSI a l'absolució de l'actor Robert Blake dels càrrecs d'assassinat. Cooley va assenyalar que el veredicte de "no culpable" va arribar malgrat dos testimonis que van declarar la culpabilitat de Blake, i va afirmar que els membres del jurat van ser "increïblement estúpids".