Bassus Herculà (en llatí: Flavius Bassus Herculanus, fl. 449–452) va ser un aristòcrata i polític de l'Imperi Romà d'Occident, marit de Justa Grata Honòria. Va ser honorat amb el consolat el 452 amb Esporaci com a col·lega seu.Inscriptions dated to his consulate include , , , and .John Bagnell Bury. «Justa Grata Honoria». Journal of Roman Studies Vol. 9 (1919), p. 1‑13.
Va ser membre del senat i el seu caràcter era molt ben considerat.John of Antioch, Chronicle, fragment 199. Translated by C.D. Gordon, Age of Attila: Fifth Century Byzantium and the Barbarians (Ann Arbor: University of Michigan, 1966), p. 104f Potser va ser membre de la gens Anicii.F.M. Clover especula que el seu nomen "Bassus" pot indicar que forma part de la gens Auqenii Bassi, una de les branques de la gens Anicia, però admet que durant el Baix Imperi el nomen Bassus no pertany exclusivament a la gens Anicia i que les altres parts del seu nom son molt indeterminades. "The Family and Early Career of Anicius Olybrius" Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 27 (1978), p. 192 n. 100 miniatura|Justa Grata Honòria, esposa de Bassus, en un sòlid, coronada augusta per la mà de Déu.
Compromís amb Honòria Honòria era la germana de l'emperador Valentinià III. L'any 449, tenia 31 anys i com a membre de la dinastia teodosiana se li havia prohibit casar-se, igual que a Pulquèria i les altres germanes de Teodosi II. El seu germà, l'emperador, li havia ordenat que romangués cèlibe.Oost, Galla Placidia Augusta: A biographical essay (Chicago: University Press, 1968), p. 282 Quan Honòria va ser enxampada dormint amb el seu camarlenc, l'escàndol resultant va obligar Valentinià a trobar-li ràpidament un marit que no representés una amenaça per al seu govern, i per això va triar Bassus.Oost, Galla Placidia Augusta, p. 283 Davant la perspectiva d'un matrimoni sense amor, Honòria va enviar un missatge i el seu anell de compromís a Àtila el Hun, demanant-li ajuda.Priscus, Historia, fragments 15, 16; translated by Gordon, p. 105f Ell va exigir que li fos lliurada juntament amb la meitat de l'Imperi Romà d'Occident. Valentinià s'hi va negar i el matrimoni amb Bassus va tirar endavant. Fet que va desencadenar la invasió huna de l'Imperi Romà d'Occident. El matrimoni es va celebrar l'any 450. El 452 fou nomenat cònsol.
Referències
Bibliografia Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, "Fl. Bassus Herculanus 2", The Prosopography of the Later Roman Empire, volum 1, Cambridge University Press, 1992. , pàg. 544–545. CIL V, 5414, CIL IX, 1371, AE 1902, 212, AE 1909, 66 Joan d'Antioquia, Crônica, fragmento 199 Prisc, Historia, fragmento 15. Clover, Frank M. (1978). «The Family and Early Career of Anicius Olybrius». Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte 27 (1): 169-196. ISSN 0018-2311. Consultado el 24 de febrero de 2026. Oost, Stewart Irvin (1968), Galla Placidia Augusta: A biographical essay. Chicago, University Press, p. 282 John Bagnell Bury. «Justa Grata Honoria». Journal of Roman Studies Vol. 9 (1919), p. 1‑13.
Categoria:Cònsols romans del segle V