Ca' Zenobio degli Armeni és un palau de Venècia, situat al barri de Dorsoduro, a la Fondamenta del Soccorso, en el tram entre el Campo dei Carmini i el Campo San Sebastian, a pocs passos del palau Ariani (al qual està connectat pel pont del Soccorso) i el Palau Foscarini (pel pont Foscarini).

Història Dissenyat entre els segles XVII i XVIII per Antonio Gaspari (alumne del més famós arquitecte Baldassare Longhena), l'actual Ca' Zenobio va ser construït sobre el lloc d'un edifici gòtic preexistent, que ja havia estat la seu de la noble família Zenobio d'origen veronès des del 1664, per a qui va ser dissenyat l'edifici i a la qual van donar el seu nom. A mitjan segle XIX, quan la família es va extingir i van passar diversos propietaris, inclosos els Albrizzi, es va convertir en la seu dels mequitaristes armenis de Venècia, als quals devem la segona part del nom. A principis del segle XX l'estructura va ser restaurada per l'arquitecte venecià Vincenzo Rinaldo. Actualment encara propietat dels armenis, el palau sovint es lloga parcialment per acollir exposicions, concerts o recepcions.

Les sumptuoses sales barroques del palau han estat l'escenari de famosos videoclips: el 1984 s'hi va filmar el vídeo de Like a Virgin de Madonna, el 2004 el vídeo de Vivimi de Laura Pausini.

Descripció Exteriors esquerra|miniatura|La façana amb vistes al jardí Ca' Zenobio és un edifici barroc, amb una imponent façana que s'estén sobre el canal que connecta l'Església dels Carmini amb l'Església de l'Àngel Rafael. Aquesta façana, de tres nivells més un entresol, respectant una rigorosa simetria, es caracteritza per la seva longitud i les nombroses obertures: 46 finestres d'una sola llança, a les quals s'afegeixen tres entrades a la planta baixa i les obertures a la part central de les dues plantes principals ; al primer pis hi ha una finestra serliana amb una gàrgola, mentre que al segon pis tres obertures rectangulars estan inscrites en un marc de pedra rematat per un gran timpà que arriba a l'alçada de l'entresol.

Un gran jardí a la part posterior voreja el complex dels Carmini: aquest espai és coherent amb l'estructura en forma d'U del palau, a causa de dos braços que s'estenen des dels costats del bloc principal de l'edifici, un dels quals encara alberga la biblioteca . A la façana que dona al jardí hi ha dues finestres serlianes, situades a la part central més alta, que culminen amb un frontó.

Interiors 400px|El Saló de Ball Val la pena esmentar almenys algunes de les moltes parts riques i variades:

Saló de ball o Galeria dels Miralls : és la sala més important del palau, amb frescos perspectius-il·lusionistes de Louis Dorigny (també autor dels frescos del Ca' Tron de Venècia), en els quals també hi va participar el primer Giambattista Tiepolo; Sala dels Estucs, aquesta última pintada al fresc per Gregorio Lazzarini i embellida amb pintures de Luca Carlevarijs. Capella: un petit edifici religiós, originalment la capella privada de la família Zenobio, es troba dins dels murs del palau, conservant gran part de la seva distribució original del segle XVIII.

Bibliografia

Marcello Brusegan, La gran guia dels monuments de Venècia, Roma: Newton & Compton, 2005, ISBN 88-541-0475-2 . Guia d'Itàlia - Venècia, 3a ed. Milà, Touring Editore, 2007, ISBN 978-88-365-4347-2 .

Ca' Zenobio