Els Gegants de Caldes de Montbui són dues parelles de gegants, els originals i les seves rèpliques, del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). De nom Farellàs i Guisla, són portats per la Colla de Geganters de Caldes de Montbui, que també porten la parella de gegants del Barri de Catalunya i dos gegantons.
L'origen de la Guisla prové en honor de la primera dona del baró de Montbui, i que el poble de Caldes va voler popularitzar amb la figura de la geganta. Per això porta brodat l'escut de la Baronia de Montbui i la corona de baronessa. Pel que fa al personatge d'en Farellàs, els ciutadans el van triar en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una altra versió que explica que tot el pujol és el cos petrifica del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Segons diu la llegenda en Farellàs era un pagès molt fort. Portava una destral i per ajudar-se a caminar també duia un pi; per aquest motiu quan passava pels pobles i pels carrers de Barcelona, on va anar per lluitar contra un altre gegant, tothom l'anomenava el "Gegant del Pi".
La geganta, la Guisla, és morena, amb unes trenes que arriben fins a la cintura: porta un vestit llarg fins els peus, amb puntes i porta brodat l'escut de la Baronia de Montbui i la corona de baronessa. A la mà dreta porta un ram de flors de núvia. El gegant, en Farellàs, porta l'escut de la vila de Caldes. A la cintura porta un cinturó amb la destral i a les mans, una branca de pi. La Guisla mesura 3,98 m d'alçada i el gegant Farellàs mesura 4,10m.
Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat "Gegants, nans i altres entremesos", fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del Pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de la vila de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que "al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda".
La parella de gegants es va construir l'any 1964, arran d'una subscripció popular que va promoure el Setmanari Montbui per commemorar l'edició del número 1000 de la revista. S'inicià el mes de febrer i es varen recollir diners fins el mes d'octubre. Cada setmana la revista anava publicant les aportacions fetes pels calderins. Foren estrenats el 9 d'octubre de 1964. La construcció dels gegants s'encarregà a l'empresa El Ingenio, de Barcelona. Se sap que l'artesà que va treballar ambdues figures fou el Sr. Rifé Codina. Aquestes no van estar fetes amb motlle, com la majoria dels gegants que es construeixen. En Codina va prendre com a model dues fotos que l'arxiu històric de Caldes tenia sobre el llegendari Farellàs i la Guisla, la baronessa que va viure al castell de Montbui. Per escollir la geganta es va fer un concurs públic on guanyà el nom de Guisla, en record de la primera dona de la baronia de Montbui. Pel que fa al gegant, la decisió va ser unànime des del principi, ja que aquest era el nom de l'hereu de Can Farell, el conegut Gegant del Pi.
Els primers vestits que dugueren els gegants foren realitzats per en Romà Martí; els vestits actuals són fets per la Sra. Antònia Mola.
Fins a l'any 1992, els gegants van sortir en algunes festes. A partir d'aquest any, es creà la colla gegantera, animada pel Sr. Pablo Vicente, que originari del Terol, havia estat portador dels gegants del seu poble. El debut de la Colla de geganters, s'inicià amb la capvuitada de la Festa Major de Caldes, sota la música creada per en Ramon Solé. L'estrena oficial de la colla va ser el maig de 1993 a Sant Feliu de Codines, on els gegants de Caldes, juntament amb els gegants de Castellterçol, van apadrinar els gegants de Sant Feliu de Codines.
El mes de març de l'any 1985, la geganta Guisla i en Farellàs foren remodelats per l'artista Romà Martí.
El 2017 Toni Mujal va fer una rèplica dels gegants.
Gegants del Barri de Catalunya o Gegants romans El 1988 un taller de Móra d'Ebre va començar la construcció d'una parella de gegants per a l'Associació de veïns del Barri de Catalunya. El 1994 els acabá el Taller Sarandaca i es van estrenar en els actes del 30è aniversari d'en Farellàs i la Guisla, batejats com a Lluci Caecili (primer batlle de Caldes) i Cornèlia Flora (una de les primeres banyistes de les termes romanes de les quals es té constància), dos personatges que van viure al segle II. En Lluci porta un pergamí a la mà dreta, i la Cornèlia un ram de flors a la mà esquerra. Tots dos van vestits de color cru; en Lluci porta una toga de color verd i la Cornèlia de color marró. L'Associació de veïns va cedir els gegants a la Colla de Geganters de Caldes de Montbui. El 30 d'abril de 2022 van estrenar nou aspecte, restaurats per Toni Mujal i amb vestits confeccionats per Montse Martínez amb l'ajuda de la Bea. El gegant mesura 3,00 m i la geganta 3,05 m.
Gegantó Guillàs La Festa Major del 2014, la Colla Gegantera de Caldes de Montbui va estrenar el gegantó Guillàs, construït per Dolors Sans, que representa un nen geganter de la colla, vestit com els geganters, amb samarreta blava amb el logo de la colla i faldilla de quadres. En una mà duu la reproducció en miniatura del Farellàs i en l'altra mà agafa una tovallola. Mesura 2,15 m d'alçada.
Referències
Categoria:Caldes de Montbui Caldes de Montbui