El reflectivisme és una classificació de Robert Keohane per agrupar les teories de les relacions internacionals oposades al racionalisme.
Keohane va utilitzar el terme reflectivisme per primera vegada al discurs de l'Associació d'Estudis Internacionals de 1988 per referir-se a les teories que rebutjaven els supòsits del positivisme que havien dominat la teoria i la recerca de les relacions internacionals fins a l'anomenat Tercer debat.
Dins del reflectivisme, Keohane inclou la teoria crítica, el constructivisme, el post-colonialisme i el feminisme que qüestionen l'objectivitat de les estructures socials, el paper de l'investigador(a) en la construcció de la realitat internacional i consideren que la metodologia positivista de les ciències naturals no és suficient per explicar les relacions internacionals.
A diferència del racionalisme, que analitza els Estats com a actors que maximitzen la seva utilitat basant-se en interessos, el reflectivisme sosté que els interessos i les identitats dels actors no són naturals ni objectius, sinó que es constitueixen a través de les idees, les normes i el llenguatge.
Els autors reflectivistes argumenten que l'ordre internacional no s'explica només mitjançant forces materials (com el poder militar o econòmic), sinó a través dels significats intersubjectius que els actors donen a aquestes forces.
Malgrat la seva diversitat interna, el cor del pensament reflectivista resideix en el gir post-positivista, que prioritza la comprensió (Verstehen) dels processos socials per sobre de l'explicació (Erklären) de lleis universals i causals.
Keohane, tot i reconèixer la vàlua d'aquestes crítiques, va instar els reflectivistes a desenvolupar un programa de recerca empíric que permetés contrastar les seves tesis, una crida que va marcar l'inici del Quart Debat de la disciplina de les relacions internacionals.
Referències
Categoria:Teories socials Categoria:Teories filosòfiques