Asplenium septentrionale, la falzia prima és una falguera del gènere Asplenium, dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en fissures de roques silíciques, als Països Catalans normalment en muntanyes.
Descripció És una espècie perenne, amb un rizoma curt, recobert. Les fulles, de menys d'un pam, que surten d'aquest rizoma són molt atípiques i no recorden gens a una falguera: són molt primes i a la part de dalt es divideixen dicotòmicament en 3 o 4 segments més o menys linears i normalment bifurcats a la punta. Semblaria una herba qualsevol a no ser que ens fixem que al revers d'aquests segments una mica més amples on hi ha els sorus que cobreixen la seva superfície.
Hàbitat i distribució És una espècie àmpliament distribuïda per gran part de l'hemisferi Nord, incloent Europa, Àsia i una part d'Amèrica del Nord i també a les illes Macaronèsiques (Canàries, Madeira...), Marroc. A la part més meridional de la seva àrea de distribució es refugia en ambients de muntanya. Viu en fissures i replans de roques silicícoles, des dels Pirineus, on és relativament comuna, fins altres sistemes muntanyosos, arribant a Sierra Nevada o a la Serra de Gredos. Als Països Catalans es pot trobar des de l'estatge alpí als Pirineus Centrals, davallant fins a zones més mediterrànies com Sant Llorenç del Munt, Collserola, les muntanyes de Prades; o el massís de Penyagolosa i la serra d'Espadà al País Valencià. No s'ha trobat a les Illes Balears.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum que la va anomenar Acrostichum septentrionale.
Georg Franz Hoffmann (1761–1826), el 1795, va saber entendre el seu parentiu amb altres espècies del gènere Asplenium i li va posar el nom que té avui en dia, encara que posteriorment, altres botànics l'anessin canviat de lloc i posant-la en gèneres diversos: Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.
Referències
Categoria:Asplenium